PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES
 

URBANISME I TERRITORI

 

Entrevista a Mandràgores

mandragores

Com neix el vostre projecte i quin significat té el nom de Mandràgores?

El curs 2015-2016 la Laura Arcarons va fer un màster de sexologia i gènere. Per al projecte de final de màster, on s'havia de formular un projecte educatiu, va fer una proposta de taller d'autoconeixement del cos per a dones d'un cap de setmana. A banda d'això, va reunir un grup de dones amb qui va posar en pràctica aquest taller. A més, el projecte tenia una contextualització de per què és necessari generar aquest tipus d'espais en el camí de l'empoderament de les dones.

Arran d'aquest procés, en el qual la Carlota Coll va participar en el taller, vam valorar seguir fent-ne juntes. Després de revisar algunes qüestions del taller i definir algunes altres com a projecte (buscant-li un nom, constituint-nos com a associació...), vam iniciar un procés d'evolució i aprenentatge a partir d'anar realitzant-los i modificant-los a mesura que els posàvem en pràctica.

Posteriorment, arrel de participar en un curs del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats (CJAS), sobre salut sexual i joves, ens van proposar que comencéssim a fer alguns dels tallers que realitzaven a instituts. A partir d'aquí vam anar a instituts, vam començar a repensar els tallers, vam considerar interessant també treballar amb Casals de Joves, a qui vam impartir formacions, també vam començar a treballar entorn el cicle menstrual... En definitiva, a partir de la voluntat de treballar el cos i la sexualitat des d'una perspectiva feminista i en espais vivencials i no teòrics, vam començar a avançar i créixer com a projecte, diversificant els tallers i les activitats que oferíem.

Mandràgores son unes plantes. Es diu que les seves arrels tenen forma de persona i qualitats afrodisíaques, té també vinculació amb la bruixeria i la medicina oriental. Per tant, com tocava temes de sexualitat i de la bruixeria ens va agradar per a definir el projecte. Per últim, Mandràgores vol dir “dolenta per al ramat”, fet que també ens va agradar.

Per què és important l'educació sexual? És només empoderadora si es fa des d'una perspectiva feminista?

Considerem que és important l'educació sexual, ja que una de les coses en què es materialitza avui dia la societat patriarcal és en què hi ha un model de sexualitat masclista i coitoicèntric. Igualment, sense que imperés aquest model seria també necessària l'educació sexual per acompanyar en el procés de coneixement de la sexualitat i el cos.

En aquest sentit, sí que considerem que l'educació sexual ha de ser feminista per ser empoderadora, perquè si no ho és, és perpetuadora del model hegemònic. Si perpetua aquest model, no serveix per empoderar, sobretot per les dones, que són les que estan més exposades, en les relacions heterosexuals, a més violència.

De quina forma es vincula, per a vosaltres, el cos i aquest empoderament?

Doncs, de fet, la connexió del cos és una de les parts més importants del nostre projecte. El fet que les dones estiguin desconnectades del seu cos, i el tabú i invisibilització que hi ha al seu voltant fa que reapropiar-se i visibilitzar certes parts sigui empoderador. De fet, una de les eines que ha tingut el patriarcat per perpetuar-se és a través del control del cos i la sexualitat de les dones, de diferents formes, des del control de la reproducció, de la salut, etc.

La població juvenil cada cop té més accés a Internet i, amb aquest, a imatges i vídeos de sexe explícit. Creieu que això es tradueix en un major coneixement de la joventut envers les pràctiques sexuals?

Sí que hi ha un major accés de la joventut a imatges sexuals, sobretot a partir d'Internet però això no es tradueix en una construcció de la sexualitat sana. Al contrari, com que hi ha més eines perpetuadores d'aquest model, i estem més bombardejats i bombardejades amb un model concret de sexualitat també tenim menys possibilitats d'escapar d'aquest model.

També és cert que el fet que hi hagi més quantitat de contingut i per tant aquest sigui més ampli democratitza el seu accés, fent possible l'accés a altres tipus de continguts. Tot i així, està clar que la sexualitat hegemònica dins d'Internet és patriarcal, masclista, coitocèntrica i heterocentrada.

En aquest mateix sentit, quina recomanació faríeu, per a l'àmbit educatiu?

Nosaltres considerem que la sexualitat és una cosa molt transversal a la vida d'una persona i, per tant, cal abordar-la i acompanyar-la des que som petits. Més enllà de quina sigui la forma en què s'ha d'implementar això (si amb una assignatura o amb espais concrets per a tractar-ho, per exemple) és clar que hi ha d'haver espais per acompanyar de forma permanent i transversal. Per això, però, és necessari que els mateixos docents es desfacin de mites i tabús entorn la sexualitat en algunes edats. En moltes ocasions ens trobem, mentre realitzem tallers, que són el mateix professorat qui té discursos molt estereotipats i uns mites molt arrelats, i per tant, els acaben fomentant.

També és necessari no restringir la sexualitat a la idea de sexe compartit, fet que ho limita a les edats en què el món adult considera que aquest existeix, sinó ampliar la mirada sobre el que significa la sexualitat.

Considereu que una major educació sexual, des de la infància, contribuiria a visualitzar i normalitzar les diverses expressions de gènere i de diversitat sexual? Per què?

Completament. Al final el que nosaltres pensem no és només que cal un acompanyament en la sexualitat sinó que cal acompanyar una persona en el seu procés de creixement. És a dir, facilitar-li les eines perquè pugui tenir criteri i escollir, i així desenvolupar-se de la forma més lliure.

Etiquetes: drets civils i genere, gènere,, LGTBI,, feminismes, Sabadell, entrevista, butMAIG19, MANDRAGORES

També et pot interessar...