Com cada 11 de setembre ens apleguem per commemorar i recordar la gesta dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona en defensa contra l’embat bèl·lic de Felip V contra Catalunya i que acabaria amb l’aniquilació de les institucions catalanes i la prohibició de la llengua catalana amb el decret de Nova Planta. No obstant això, la nostra convicció i la voluntat de ser dels catalans i catalanes ha arribat fins als nostres dies, i no és altra que construir un camí plegats, respectant els drets dels ciutadans i basat en la democràcia.

Avui ens trobem aquí per recordar i retre homenatge a totes les persones que van defensar les llibertats d’un poble i les institucions d’un país, Catalunya. I és per això que som aquí avui, perquè, com deia Salvador Allende, “la historia es nuestra y la escriben los pueblos”.

La societat catalana no ha deixat de mantenir la seva actitud positiva, cívica i compromesa per buscar un millor futur polític i social. Una actitud democràtica i que sempre s’ha volgut expressar a través dels canals i instruments que posa a disposició el sistema democràtic, donant la veu a la ciutadania.

Sabadellenques i sabadellencs, Bon vespre a tots i totes i moltes gràcies per acompanyar-nos! Avui comença la festa gran de la ciutat: la Festa Major!

Comencem la Festa Major de la ciutat on no havia començat mai abans. SÍ! la comencem aquí, a Can Rull perquè volem que l’Ajuntament sigui arreu de la ciutat, a prop, avui a Can Rull, com vam voler ser a prop a Torreguitart el 2015, a Campoamor el 2016 i a Torre-romeu el 2017. (De Nord a Sud, d’Est a Oest).

Perquè des del primer dia hem volgut ser als barris, a tots els barris, portant la Festa Major arreu de la ciutat.

Amb la Festa Major de la ciutat s’acaba l’estiu, però jo prefereixo veure-hi també la banda positiva. Aquí i ara, comencem un nou curs amb noves il·lusions, nous projectes i noves expectatives

I el comencem de la millor manera possible, amb la gent al carrer compartint espais i vivències. I el comencem amb les entitats mostrant la seva màxima esplendor.

No se m’acut millor manera de començar el curs que amb la ciutat plena d’actes, és a dir, una ciutat en moviment. I és que els actes de les entitats d’aquesta tarda són l’espurna que encén la Festa Major!

Permeteu-me agrair, ja d’entrada, a les treballadores i treballadors de l’Ajuntament la seva tasca perquè tot estigui a punt. A la gent de brigades, a la gent d’esports, a la gent de la policia municipal i tants i tants d’altres, i especialment als treballadors i treballadores de cultura i a la seva regidora per tota la feina feta des del procés participatiu de la Festa Major.

Gràcies a elles, perquè són imprescindibles perquè aquesta gran festa sigui possible.

I és que Parlar de Festa Major és parlar de CULTURA

Ho deia en Toni Vall en un magnífic article al diari La Jornada... “Cultura és viatjar per saber més. Caminar per la ciutat i que t’interessi la seva història i els petits detalls que la contenen. Cultura és defensar el patrimoni urbanístic i els locals emblemàtics. Defensar-los i també entendre que, quan es perden, és una pèrdua sensible. Cultura és llegir. LLEGIR MOLT!!!”

Segur que la pregonera d’enguany, l’escriptora i periodista Gemma Ruiz, divendres ens parlarà –i molt– de cultura. Com també dels deures i els deutes històrics que tenim a Sabadell.

“Cultura, escrivia també en Toni Vall, és admetre que comets errors i t’equivoques. Ser conscient de les pròpies limitacions i mancances. Cultura és saber demanar perdó.”

I entre moltes altres coses també deia que... “La cultura és anar al cine, al teatre, a concerts i museus, a fires i mercats, a festes majors i festes populars.”

...i això ens porta a evidenciar en el nostre cas la vida associativa tan rica i diversa que ha esdevingut un tret característic de la nostra ciutat. I és que la Festa Major per a nosaltres, sabadellencs i sabadellenques, la nostra Festa Major és el màxim esclat de CULTURA arreu de la ciutat!

Perquè els sabadellencs i sabadellenques vivim amb alegria i passió la nostra festa amb una diversitat amplíssima! I quan dic que la vivim amb passió ho dic perquè quan s’acaba la Festa, la nostra festa, la gent ens diu “se m’ha fet curta”...

I sabeu per què ho diuen? Perquè ens agrada fer ciutat i la Festa Major és compartir activitats i converses, és alegria, és FER ciutat

I la nostra Festa Major és millor any rere any perquè vosaltres... nosaltres... els sabadellencs i sabadellenques volem ser millors cada dia que passa!

No se m’acut millor moment, doncs, per agrair a totes les entitats que fan possible la Festa Major la feinada immensa que han fet i faran tots aquests dies.

Gràcies, diables i bruixes! Gràcies, castellers! Gràcies als que porteu danses d’arreu: d’Andalusia, de Múrcia, de l’Índia, d’Aragó, del Perú i d’altres indrets! Gràcies, grallers i trabucaires! Gràcies a les entitats esportives! Gràcies a les colles de geganteres!

Sabadell està de Festa Major...

I... Gràcies a totes les entitats del barri que avui heu fet d’aquest acte una festa. Gràcies a l’associació Amaziga, a l’Agrupación Andaluza San Sebastián de los Ballesteros, a l’Associació de Veïns de Can Rull, a Actua Vallès, als casals de gent gran i al club de futbol Arrahona!

Gràcies, moltes gràcies, a tots vosaltres per fer-ho possible, per fer-nos gaudir!

I és que el més important és que les festes són per gaudir-ne. I SEMPRE per gaudir-ne des del respecte, la igualtat i la diversitat, sense discriminacions de cap tipus. Corresponsabilitzant-nos que no hi hagi lloc per la violència sexual en els espais de festa, treballant perquè totes les persones ens hi sentim còmodes i segures, tenint clar que no volem ni una agressió sexista als nostres carrers.

I no podem parlar de cultura sense tenir en compte com ens arrela al lloc on som. Espais com el d’avui, aquí a la plaça de Benjamín García, ens diuen moltes coses de qui som els sabadellencs i sabadellenques i de com aquesta ciutat s’ha anat fet gran.

Una plaça que fa una homenatge a un treballador, un entre tants que diria l’Ovidi Montllor (que també té una plaça una mica més amunt).

Benjamín García era fuster i electricista, un més de la classe treballadora d’aquesta ciutat, un militant comunista de base, un imprescindible del món sindical i obrer de la ciutat, i un incansable de la lluita veïnal per fer de Sabadell una ciutat millor on viure.

És per això que ens omple d’orgull començar la Festa Major aquí, a Can Rull, amb vosaltres, gent de Sabadell, gent treballadora i humil, membres de diverses entitats del barri i d’arreu de la ciutat.

Una ciutat de gent lluitadora, una ciutat amb fortes conviccions democràtiques, compromesa amb la defensa de les llibertats. Una ciutat que no resta avui indiferent a l’empresonament dels sabadellencs Jordi Cuixart i Carme Forcadell i de qualsevol que defensi políticament la democràcia.

Volem seguir construint la ciutat com s’ha fet amb la Festa Major, entre totes les persones que participem en el projecte de fer de Sabadell una ciutat millor per viure-hi..., una ciutat més participativa i una ciutat més viva...

...omplim doncs places i carrers de la música de milers de converses alegres i disteses entre amics i de retrobaments de després de les vacances,

...omplim places i carrers de la música de les comparses de cultura popular,

...omplim places i carrers de la música de totes les cultures,

...de la música de l’envelat, ...de la música de la Festa Major i fem dels carrers de tota la ciutat un de sol!

Sabadellencs i sabadellenques... feu-vos vostres places i carrers!

Sabadellencs i sabadellenques... gaudim de la Festa Major!

Aquesta Festa Major ens trobem als carrers!

Bona Festa Major!

Maties Serracant i Camps
Alcalde de Sabadell

Des de fa algunes setmanes rebo mostres de felicitació, acompanyades tot seguit d’un plany o d’un condol. “Felicitats, Maties... o t’he de donar el condol?”.

És prou significatiu. Exercir un càrrec polític, ser la màxima cara visible en un municipi com Sabadell no sembla una tasca gaire agraïda, sinó més aviat feixuga (el Juli ens ho podria explicar). La gent propera a aquest microcosmos, a més, percep una gran dedicació, molts conflictes i certs riscos.

Riscos que coneixem, com el de ser investigat per una denúncia falsa com a represàlia per la nostra inesgotable lluita contra la corrupció. I riscos, també, per complir el desig majoritari de la ciutadania de Catalunya d’exercir el nostre dret d’autodeterminació.

Després de rebre la notificació de la meva condició d’“investigat” podríem haver decidit plegar. Però no ho vam fer, no vam eludir el nostre compromís. La Crida per Sabadell, i el govern en el seu conjunt, vam decidir seguir endavant reivindicant l’interès col·lectiu de la cessió d’un espai abandonat a Cal Balsach. Un espai per a les entitats del barri, avalat per un acord unànime del Ple municipal.

La denúncia, impulsada pel grup municipal del PSC, el grup que va liderar el govern municipal en la llarga etapa que va culminar amb l’esclat del Mercuri, forma part d’una estratègia de guerra bruta que el govern municipal ha condemnat.

Assumeixo, doncs, l’alcaldia de la ciutat en aquest context, havent comprovat el ple suport del govern i de la Crida, l’organització política amb la qual faig aquest camí. I vull posar-ho en relleu com una mostra de convicció del govern enfront els embats d’aquells que no volen que seguim treballant per transformar la ciutat, aquells que no volen que seguim demostrant que és possible fer polítiques diferents, que posin al centre l’emergència social i la qualitat de vida de la gent.

Des de l’any 1999 Sabadell va viure un procés de decadència, abandonament i mal govern i es va veure enfonsat en el mapa indigne de la corrupció. El maig de 2015, però, la ciutadania es va pronunciar de forma contundent enviant un clar missatge al conjunt d’opcions de l’esquerra plural i transformadora. El resultat electoral ens va empènyer a impulsar el canvi profund que Sabadell necessitava i ens va emplaçar a entomar la responsabilitat política indefugible de treballar conjuntament des d’un govern plural. Una tasca que ha estat possible des de la generositat i la voluntat de servei, construint en comú un nou projecte per a la ciutat i totes les seves persones.

Governar no és, però, una tasca fàcil. Hi hauria força motius per al pessimisme, per a la renúncia.

Alguns han intentat aprofundir els darrers mesos en l’estratègia de la por i alguns me n’han parlat personalment. I a la por i al risc, que no ignorem sinó que reconeixem, ens dirigim amb el somriure de les convençudes.

Perquè tenim davant també altres riscos molt més importants, col·lectius, que ens porten a reptes majúsculs. Per sobre de tot, la lluita quotidiana contra el feixisme, una lluita que aquest govern se sap seva, com va mostrar amb tot el suport a la manifestació antifeixista de l’abril de 2016 contra els atacs nazis a L’Obrera. I el repte també de la lluita continuada contra la despossessió, per retornar la dignitat a les persones que han quedat al marge d’un sistema injust i precaritzador.

L’any 2015, quan començàvem aquest mandat, a la ciutat teníem més de 16.000 persones registrades a l’atur. Avui en són encara gairebé 13.000. De fet, són 12.880 per ser exactes, amb nom i cognom i amb una història personal cadascuna. Són aquestes persones, però també les famílies que en depenen i les famílies que els ajuden, les que pateixen les conseqüències de la pobresa. I són majoritàriament dones, majoritàriament majors de 45 anys i un terç fa més de 24 mesos que estan a l’atur.

Ens diuen que l’economia millora, però la realitat aquí fora, al carrer, és una altra. El Rebost Solidari atén 2.400 famílies, nivells similars al 2013, al 2014, però superiors fins i tot als de 2015. Però no ens quedem només amb les xifres, pensem que en alguns barris això representa una de cada 4 famílies. No podem mirar cap a una altra banda, ens cal encarar aquesta realitat.

Avui a Sabadell hi ha 7.500 pisos buits, al voltant de 1.500són d'entitats financeres que formen part d'un sistema bancari que ha espoliat 60.000 milions d'euros de l'erari públic i ha enviat centenars de milers de persones a la pobresa. Xifres immorals, situacions injustes que no ens poden deixar impassibles. Quan el salari mitjà és de 1.000 euros i la mitjana del lloguer a Sabadell no para de créixer i pot suposar el 60 o 70% dels ingressos familiars, és evident que hem de situar l'habitatge en el camp dels drets i no en el de l'especulació.

Per això ens cal respondre amb tota la immediatesa possible a les necessitats més bàsiques, fent l’impossible perquè cap sabadellenc, perquè cap sabadellenca, pateixi fruit de problemes estructurals com la precarietat, l'atur o els preus de l'habitatge. Aquesta ha de ser una prioritat, no d'aquest alcalde o d’aquest govern, sinó d'aquesta ciutat. I ens caldrà seguir treballant en la línia de les polítiques ja dibuixades en el Pla Estratègic d’Acció Social.

En aquest govern posem i posarem la justícia social al capdavant. Som conscients que el projecte de ciutat ha de ser un dels punts de partida de qualsevol política que es proposi eliminar o reduir les desigualtats a la ciutat. I tenim claríssim el com! Ja hem engegat la maquinària amb un pla de mandat diàfan i un programa estratègic clar, amb una mirada més enllà del dia a dia, amb projectes ja iniciats de gran envergadura en el marc d’una estratègia –l’EDUSI– que ens ha permès ja rebre fons europeus.

Hem de parlar de barris i de veïnats, hem de parlar de polítiques de proximitat, de les coses palpables. Hem de posar els barris al centre dels esforços, però no només com a lema, sinó com a idea principal d’un govern que creu en els valors de la cohesió social. Sabadell és una ciutat diversa i plural, però una sola ciutat, una ciutat que necessita centrifugar el protagonisme cultural i social, i que necessita alhora construir referents que ens reconeguin com a barri i com a ciutat.

Per això aquest govern ha treballat i treballa per fer realitat, d’una banda, projectes per a la millora dels equipaments a la nostra ciutat, com el nou Mercat de Campoamor, la recuperació de la Masia de Ca n’Oriac en el marc del pressupost participatiu del Construint Ciutat, la descentralització del conservatori a Sol i Padrís, la concreció dels nous equipaments educatius i sanitaris a Can Llong o el nou espai esportiu obert a Torre-romeu.

I, d’altra banda, desenvolupant projectes per millorar l’espai públic transformant carrers i places en noves àgores i espais de trobada i promovent que Sabadell esdevingui la Ciutat dels Parcs, amb la urbanització del parc de les Aigües, el parc Central, les remodelacions del parc de Catalunya, la transformació del parc del Nord, que arribarà fins a Can Puiggener i les recuperacions en projecte del parc de Can Feu, el parc del Taulí o el parc fluvial del Ripoll.

I també al barri del Centre, amb un nou projecte per al Passeig i amb propostes per fer-lo més accessible i més verd, amb la transformació de l’espai del Vapor Turull. I Can Feu i Gràcia, amb el perllongament del soterrament del ferrocarril, creant un nou passeig verd. I a la Creu Alta amb l’espai de l’antic Vapor Cusidó.

Avui entrem en la segona etapa d’aquest mandat, després del punt i seguit que representa el relleu a l’alcaldia. Una etapa en què continuarem treballant en les polítiques ja iniciades i incidint en l’emergència social, la pobresa energètica, l’accés a l’habitatge, les oportunitats per a la gent jove, però posant també èmfasi per afrontar altres reptes de futur fonamentals per a la ciutat: el fre a la contaminació, la promoció de la mobilitat sostenible, la protecció del patrimoni i també la defensa de la gestió pública dels serveis i els processos de municipalització ja engegats.

No arribem del no-res. Venim de dos anys de treball conjunt, de ser conscients de les virtuts i les limitacions del sistema. Venim de dos anys de treball liderat per l’alcalde Juli Fernández, a qui volem reconèixer l’esforç realitzat i la recerca incansable del consens. El seu lideratge és un valuós aprenentatge i ens caldrà continuar compartint lideratges i comptant amb la seva experiència i la complicitat del conjunt del govern.

No és pas un moment còmode per fer política institucional, potser de fet mai no ho ha de ser del tot de còmode, però per això mateix és un moment en què és tan necessari fer política a la institució i treballar per dignificar-la. I el què ho fa una mica més fàcil; en qualsevol cas, és la gent que tenim a prop, que ens acompanya i que ens ajuda a prendre decisions en moments complexos. Sou tots i totes imprescindibles.

La ciutat és més forta quan la seva xarxa associativa és àmplia i sòlida; perquè afrontar els reptes col·lectivament és una condició indispensable per obtenir bons resultats i per construir una comunitat fonamentada en els principis d’igualtat i llibertat.

Tal com us deia en començar, els comentaris que rebia aquests dies sempre començaven abans per l’enhorabona que pel condol. Perquè tothom entén que té una part de privilegi, fer d’alcalde de la teva ciutat quan fa anys que estàs implicat en la millora de la qualitat de vida de les persones, en la millora de la ciutat i del territori que ens envolta.

Sabadellenques i sabadellencs, quin plaer i quines ganes de trepitjar de nou el barri de Torre-romeu, de viure Sabadell des de la calma de la riba esquerra del nostre riu... el riu Ripoll, i ben a prop dels camps i boscos de Santiga.

Avui, som aquí perquè comença la festa gran de la ciutat...

Avui, donem el tret d’inici de la Festa Major...

...són dies de festa al carrer, són dies de cultura...

Avui, comencem 5 dies de sortir al carrer, de participar, dies en què la cultura popular pren els carrers, dies en què les persones que fa un any que hi treballen ens regalen hores d’espectacle als carrer, hores de música i ball, hores i hores, en definitiva, en què la cultura en majúscules –la cultura popular– pren els carrers.

Aprofito aquest moment per agrair a les treballadores i treballadors de l’Ajuntament la seva tasca perquè tot estigui a punt. A Logística, a Esports, a la Policia municipal i especialment als treballadors i treballadores de Cultura i a la seva regidora, la Montserrat Chacón, molt especialment per tota la feina feta des del procés participatiu de Festa Major, en què tantes persones com han volgut hi han pogut participar activament i fer propostes que avui són realitat.

Parlar de Festa Major és parlar de cultura...

Deia Montserrat Roig que la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini, un opció, doncs, per viure la ciutat sense jerarquies, una opció per viure la ciutat des de la diferència i la diversitat, una opció per viure la cultura en majúscules, la cultura de les persones que forgen una societat... Parlo de la cultura de la cercavila i els correfocs, però també de la cultura d’arreu del món, la cultura de l’envelat o la cultura de les barraques...

Perquè totes som cultura i totes fem la Festa Major, perquè la cultura és i serà, n’estem convençuts, un dels màxims emblemes d’aquesta ciutat!

Vull aprofitar aquest moment per agrair a totes les entitats que fan possible la Festa Major la feinada inacabable que han fet i faran aquests dies. Moltes gràcies a les colles de cultura popular, a les associacions esportives, a les associacions i col·lectius de danses, a la Comissió de Festes Populars i a les desenes i desenes de persones que treballen per a aquesta gran festa de la ciutat.

I el que és més important: les festes són per gaudir-ne. I per passar-s’ho bé des del respecte, la igualtat i la diversitat. Tots som responsables que no hi hagi lloc per a la violència sexual en els espais de festa, treballant perquè totes ens hi sentim còmodes i segures tenint clar que no volem ni una agressió sexista als nostres carrers.

Em fa una il·lusió especial, tenia ganes moltes ganes de venir avui a Torre-romeu, perquè una festa popular com la Festa Major és un orgull que com a primer any d’alcalde la comencem aquí, a Torre-romeu, en un barri d’arrels populars...

Donar el tret de sortida de la Festa Major de la ciutat des d’aquí, en aquesta plaça i en aquest barri té molt simbolisme, pel coratge reivindicatiu del barri i per la desgràcia produïda en aquest lloc concret. Som en una plaça de nom tràgic, la plaça de Cristóbal Ramos, la qual segurament ningú voldria que es digués així, perquè recorda l’infant de 9 anys que va perdre la vida en un abocador que hi havia aquí mateix l’any 1975. Un de tants abocadors que gràcies a les lluites veïnals van anar desapareixent i donant lloc a la recuperació d’un espai públic guanyat per les veïnes i veïns del barri.

Sabem –així ens consta i la història així ens ho explica– que som en un barri de lluitadores... Sabem que el dia a dia és molt dur per a una part de les famílies d’aquest barri treballador... Sabem que hi ha qui no arriba a finals de mes... I sabem i treballem perquè la gent treballadora d’aquest barri es mereix ser en el dia a dia de la ciutat.

Era una obligació per a un govern orgullós de la classe treballadora d’aquesta ciutat donar la màxima visibilitat als barris, i ho volíem fer des d’una òptica positiva.

Sabem que és un barri de la ciutat que veu de lluny l’altra riba del Ripoll, un barri que diu que va o que baixa a Sabadell... Tanmateix, avui el consistori en ple és aquí per afirmar alt i clar que la Festa Major de la ciutat, la Festa Major de totes les sabadellenques i sabadellencs, avui comença a Torre-romeu... Perquè, com amb molta raó alguna vegada he sentit al Ple municipal, Sabadell somos todos!

Sabadell està de Festa Major...

Deia Joana Raspall en un dels seus poemes que precisament es titula Festa Major, que... per Festa Major... “tots els carrers són un de sol perquè la música els enllaça”...

És per això que volem començar la Festa Major al carrer amb vosaltres, aquí, a Torre-romeu, i seguir-la tot ballant les danses del Perú a la plaça del Vallès, gaudint del swing a la plaça de Gas, recorrent els carrers amb l’Animalada de Barraques, les cercaviles i els correfocs o els balls tronera de tota la vida a la plaça del Mestre Planes i a l’avinguda de la Concòrdia.

Doncs això!

...omplim places i carrers de la música de milers de converses alegres i disteses entre amics, de retrobaments entre veïns i veïnes,

...omplim places i carrers de la música de les comparses de cultura popular,

...omplim places i carrers de la música de totes les cultures,

... de la música de l’envelat,

... de la música de la Festa Major i fem dels carrers de tota la ciutat un de sol!

I... és precisament per això que comencem la Festa Major de Sabadell aquí, entre vosaltres, en espais i llocs de trobada enmig de totes i tots vosaltres... i ho fem aquí... aquí baix, a la plaça i al carrer, amb vosaltres!

Aquest Govern vol construir la ciutat com ha construït la Festa Major, entre totes les persones que participem en el projecte de fer de Sabadell una ciutat millor per viure-hi...

Recuperem entre totes l’objectiu comú de fer de Sabadell una ciutat de referència de Catalunya i dels Països Catalans i tornem a construir plegats, com construïm plegats la Festa Major, una ciutat més participativa i una ciutat més viva...

Sabadellencs i sabadellenques... feu-vos vostres places i carrers!

Sabadellencs i sabadellenques... gaudim de la Festa Major!

Aquesta Festa Major ens trobem als carrers!

Salut i alegria!

Bona Festa Major!

Maties Serracant i Camps
Alcalde de Sabadell

La memòria ens permet rememorar fets passats que d'una manera o altra han marcat les nostres vides, el nostre caràcter. Recordar ens ha de servir per incorporar experiències, bones i dolentes, i per actuar en conseqüència en el futur. El mateix passa amb les nacions, que es van construint a força de memòries col·lectives que n'estableixen els valors compartits, els referents, els ideals i els anhels de futur. Cada 11 de setembre a Catalunya commemorem la nostra Diada Nacional, i ho fem en una data assenyalada per una memòria col·lectiva. Recordem la desfeta del 1714, la resistència, els decrets de nova planta, recordem la pèrdua de les institucions pròpies, la persecució de la nostra llengua. Però sobretot recordem que aquesta memòria històrica s'ha mantingut viva en el poble de Catalunya i ha estat la manera de retre homenatge al nostre passat.

Catalunya és la memòria d'aquell 1714 i de moltes altres memòries. És la memòria de la República i de la guerra civil, de la qual enguany se’n compleixen 80 anys. És la memòria de l'exili republicà, i la de tants homes i dones que van conservar la dignitat i van defensar les llibertats individuals i col·lectives durant tants anys.

Catalunya és la memòria feta poble a poble, carrer a carrer. És la memòria de la vaga general del 76, de la que en celebrem el 40 aniversari, i que des de Sabadell va aixecar una onada contra el franquisme. És la memòria dels primers anys de democràcia i de la recuperació de les institucions.

Perquè la memòria d'un poble està feta de milions de peces: de moments èpics, i de vides quotidianes, d’heroïcitats publiques i de valenties privades. La memòria la fan les derrotes i les victòries, la fan els homes i les dones que han viscut a Catalunya, els que hi viuen i els que hi viuran.

Cada 11 de setembre commemorem i recordem la defensa dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona enfront l’embat bèl·lic de Felip V. Un embat que va acabar amb l’aniquilació de les institucions catalanes i la repressió de la llengua catalana amb el decret de Nova Planta. Aquest 11 de setembre, com fèiem ja l’any passat, ens tornem a trobar aquí, al Parc Catalunya, a l’Eix de Francesc Macià, una àgora oberta, un espai central de la ciutat reivindicat i construït pel conjunt de la ciutadania de Sabadell... en definitiva, un espai del poble on reivindicar la voluntat col·lectiva d’ésser i assumir la veu d’un poble com ens recordava Vicent Andrés Estellés.

Avui, 11 de setembre de 2018, un any després de l’1 d’octubre, és necessari reivindicar amb determinació el caràcter democràtic i cívic del poble de Catalunya i la legitimitat de la defensa del dret a decidir. És també en aquest context que recordem avui les paraules de Josep Fontana quan ens advertia que “si serveix per alguna cosa la història és per fer-nos conscients que cap avenç social s’ha aconseguit sense lluitar”. La societat catalana es caracteritza per l’actitud positiva, constructiva, cívica i compromesa en la recerca d’un millor futur polític i social. Una actitud democràtica que sempre s’ha volgut expressar a través dels canals i instruments que posa a disposició el sistema democràtic, donant la veu a la ciutadania.

L’11 de setembre de 1714 fou un atac a la llibertat del poble de Catalunya. És per això que avui volem recordar aquelles persones que per la seva defensa política de les llibertats, els drets i la sobirania del poble de Catalunya es troben avui injustament empresonades, entre elles especialment en Jordi Cuixart i la Carme Forcadell per la seva vinculació amb la ciutat de Sabadell.