PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES
 
          

NOTÍCIES

26
Novembre
2018

Conferència sobre els sabadellencs al front i a les fàbriques durant la Primera Guerra Mundial

Tindrà lloc aquest dimarts al Museu d’Història, en el marc del cicle “Sabadell i la Gran Guerra”

Conferència sobre els sabadellencs al front i a les fàbriques durant la Primera Guerra Mundial

El dimarts 27 de novembre, a les 7 de la tarda, al Museu d’Història, tindrà lloc la conferència “Els sabadellencs al front i a les fàbriques durant la Primera Guerra Mundial”, a càrrec de Joaquim Sala-Sanahuja, professor i membre del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (UAB). L’activitat forma part del programa “Sabadell i la Gran Guerra”.

Una conseqüència de la francofília latent en la societat catalana al tombant del segle XX va ser la participació de nombrosos catalans en la Gran Guerra (1914-1918). Els sabadellencs, com els catalans establerts en altres ciutats de la Catalunya industrial, van aportar a França un nombre petit de militars voluntaris, en comparació amb altres comarques més pageses. Però hi va haver un contingent important de treballadors especialitzats que van participar en l’esforç de guerra, especialment a les fàbriques i tallers que fabricaven munició i material bèl·lic. Aquesta mà d’obra, que encara no es pot quantificar, ha quedat amagada per l’aura llegendària dels anomenats “voluntaris catalans” enrolats en unitats com ara la legió estrangera i que van ser una eina propagandística del catalanisme del moment.

D’entre els “voluntaris catalans” nascuts a Sabadell, es documenta amb certesa la identitat dels soldats morts. També s’analitza el cas dels “espies sabadellencs”, afusellats a Bordeus el 1917, i les seves connexions a la península.

Finalment, els arxius locals permeten de copsar un fenomen molt important en un conflicte global com ara el de la Gran Guerra: els fluxos de desertors i d’insubmisos francesos.

Joaquim Sala-Sanahuja, escriptor i traductor

Joaquim Sala-Sanahuja (Sabadell, 1953) va estudiar a París i a Barcelona. El 1973 va escriure el seu primer recull poètic, La veu del ciclista, amb què guanyà el Premi Amadeu Oller. Des de llavors, compagina l’escriptura i la traducció amb la seva tasca com a docent a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2013 va ser guardonat amb el premi Mots Passants per la traducció del francès al català de Locus Solus de Raymond Roussel i publicada a l'editorial Lleonard Muntaner.

Entre les obres de creació pròpia, cal destacar Viatge a Tokushima i Pas de coro. Paral·lelament a obres literàries, ha escrit sobre temes tan diversos com la fotografia (Albert Rifà, fotògraf, 1878-1963) o sobre la ciutat de Sabadell (Sabadell al tombant del segle, conjuntament amb Andreu Massagué) o sobre la història cultural sabadellenca (Sabadell al segle XX, conjuntament amb Esteve Deu, Jordi Calvet i Martí Marín), entre altres.

També ha fet arribar a la nostra llengua autors tan reconeguts, com Gustave Flaubert (Madame Bovary), Charles Baudelaire (Petits poemes en prosa) o Guillaume Apollinaire (El bestiari). A banda d’això, també ha traduït assaig, per exemple La càmera lúcida: nota sobre la fotografia de Roland Barthes.

A més de les traduccions del francès, Sala-Sanahuja és un dels grans introductors de Pessoa a Catalunya (Odes de Ricardo Reis, Poemes d’Alberto Caeiro, Poemes d’Álvaro de Campos, etc.). També ha traduït altres autors portuguesos, entre els quals figura Gastao Cruz.