PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES
 
          

NOTÍCIES

05
Setembre
2018

El Museu d’Art presenta una exposició sobre la cartografia com a pràctica artística al servei del coneixement de Sabadell

Amb el nom “Atles Sabadell. Imaginar, representar, construir la ciutat”, mostra 10 projectes que es podran visitar fins al 24 de febrer del 2019

El Museu d’Art presenta una exposició sobre la cartografia com a pràctica artística al servei del coneixement de Sabadell

El dijous 6 de setembre, a les 8 del vespre, al Museu d’Art de Sabadell (MAS), tindrà lloc la inauguració de l’exposició “Atles Sabadell. Imaginar, representar, construir la ciutat”, en el marc de la Festa Major d’enguany. La mostra, comissariada per Bernat Lladó i Berta Tiana, es podrà visitar fins al 24 de febrer del 2019.

Es tracta de 10 obres realitzades per parelles d’artistes locals, excepte una, en què han intervingut 5 persones. Així, són 23 els artistes que hi han intervingut. Els projectes tenen com a base la cartografia, atenent l’interès creixent que aquesta disciplina desperta en el món de l’art. Sigui en un sentit literal o metafòric, la referència als mapes és ben present en moltes pràctiques i discursos del món de les arts, les lletres i les ciències.

Moltes de les propostes crítiques i artístiques tenen uns referents geogràfics allunyats del nostre context local. I és en aquest punt on “Atles Sabadell” introdueix una nota diferent. Perquè si bé aprofundeix igualment en el debat contemporani sobre l'art i la cartografia, alhora l'insereix en una realitat concreta i particular. Totes les cartografies que conformen la mostra tenen una referència local.

Així, la mostra té, com a mínim, dues lectures complementàries. D’una banda, participa en la reflexió global sobre els límits i les possibilitats de les diferents representacions del territori que inaugura l'art del segle XXI. D’altra banda, es llegeix com una topografia local. Els artistes que hi participen coneixen la ciutat i hi viuen. La seva experiència quotidiana està vinculada a la realitat urbana de Sabadell i formen part dels debats i les controvèrsies que hi tenen lloc.

L’exposició s'inscriu en el si de tot un moviment artístic que, especialment a partir dels anys 1990, ha trobat en la crítica a l'urbanisme o al "fet urbà" la seva raó de ser. Així doncs, “Atles Sabadell” reuneix dos camps discursius auxiliars. En primer lloc, com hem avançat, el llenguatge cartogràfic com a dispositiu privilegiat per repensar la ciutat i el territori; un llenguatge que l'art enriqueix o amplia amb l'objectiu de posar en relleu les seves contradiccions o limitacions. En segon lloc, la mostra és un espai de crítica urbana a partir de diferents preguntes. Com ara, de quina manera la cartografia artística pot ajudar a comprendre i percebre la ciutat? És possible, per mitjà del llenguatge cartogràfic, fer emergir nous processos urbans? Quina cartografia es pot fer servir per representar la nostra experiència de la ciutat, una experiència que és sempre multisensorial i no només visual? Pot ser la cartografia un dispositiu que ens ajudi a entendre els mecanismes del poder econòmic i polític de la ciutat? El llenguatge cartogràfic pot ampliar la nostra imaginació urbana i construir escenaris alternatius per a la vida pública? Fins fa ben poc, la cartografia estava de part del poder i d'una representació "objectiva" del món; però què passa quan s'introdueix en el domini de l'expressió subjectiva, la creativitat plàstica i la imaginació poètica? Quines veus, quines mirades o quins fragments de ciutat poden desvelar-se quan el llenguatge cartogràfic no té la funció de reproduir l'ordre establert, la realitat donada per descomptat? És possible fer de Sabadell un atles que reuneixi alguns del mapes que indiquin el lloc on s'han inspirat altres poetes, per exemple; o mapes on hi apareguin "visions i miracles" per als creients, "malalties i accidents" per als metges o "diners i joies" per als lladres?

Amb “Atles Sabadell” es vol donar resposta a algunes d'aquestes preguntes, però també formular-ne de noves. Ampliar el coneixement i l'imaginari geogràfic de la ciutat. Identificar nous fenòmens o processos urbans o territorials. Aportar idees o propostes que permetin ampliar o aprofundir en les controvèrsies urbanes. Mostrar maneres alternatives de pensar, representar o intervenir sobre l'espai públic. En resum, destaca el paper de la cartografia com a pràctica artística vinculada al coneixement crític de la ciutat. D'aquí que s'hagi plantejat l’exposició com un atles "obert", és a dir, un atles per ser llegit en públic i en veu alta. Per això el propòsit és fer participar el màxim nombre de persones; reunir una multiplicitat de discursos, sabers, disciplines i gèneres al voltant de la ciutat de Sabadell.

Projectes

  • Jacint Vila i Canals: una mirada d'ahir per al Sabadell de demà, 1855-2018, de Ricard Fernández, dibuixant creatiu, i Xavi Rodríguez Soriano, arquitecte urbanista
  • Sismografia de la memòria, d'Oriol Garriga, mestre de mecànica tova, i Arnau Berenguer, arquitecte i músic
  • Cossos entramats, de Montse Mármol, artista visual, Àfrica Manils, Meritxell Balada i Carolina Garcés, ballarines, i Bàrbara Camarero, arquitecta
  • Cartografia banal: verduralisme, sociabilitat i secretisme, d'Enric Saiz, dissenyador industrial i artista plàstic, i Bernat Franquesa, enginyer tècnic en topografia
  • Geografies sagrades. Diari de camp, d'Assumpció Oristrell, artista plàstica, i Maria del Mar Griera, investigadora i professora en sociologia
  • Ático muy bien ventilado en Sabadell, de Llorenç Ugas Dubreuil, artista, i Roger Serra, realitzador d’aplicacions per a mòbils i webs
  • Final de passadís, de Jesús Led, pintor, i Alexandra Segura, filosofa
  • Mapa de tresors poètics de Sabadell, de Maria Romaní, ceramista i artista conceptual, i Marcel Ayats, poeta i artista conceptual
  • Paisatge a manovella, de Riccardo Massari Spiritini, compositor, artista sonor i performer, i Pau Avellaneda, geògraf urbanista
  • Uniforme hermètic, d'Eme Rock, dissenyador gràfic, i Roberto Piqueras, exdissenyador de moda i estudiant d'educació social