PLÀNOL DE SABADELLAdreces i telèfons d'emergènciesFARMÀCIES DE GUÀRDIARESTRICCIÓ DE TRÀNSIT
CA EN ES
 
          

NOTÍCIES

18
Setembre
2017

Presentació d’un llibre sobre el nazisme a Barcelona entre el 1939 i 1945

Narra tres visites de responsables nazis a Sabadell l’any 1941

Presentació d’un llibre sobre el nazisme a Barcelona entre el 1939 i 1945

El dimecres 20 de setembre, a les 7 de la tarda, al Museu d’Història de Sabadell (MHS), es presentarà el llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945). Hi assistiran els autors, Mireia Capdevila i Candell i Francesc Vilanova i Vila-Abadal, la regidora de Cultura, Montserrat Chacon, i la regidora de Drets Civils i Gènere, Miriam Ferràndiz (Drets Civils i Gènere). Es tracta d’una publicació de L’Avenç, en coedició amb la Fundació Carles Pi Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona.

El nazisme a Catalunya entre 1939 i 1945

Tot i la neutralitat oficial del govern franquista, la Segona Guerra Mundial va tenir un impacte directe i visible sobre el país. Durant prop de cinc anys, Catalunya va rebre nombroses delegacions italianes i alemanyes. L’entusiasme per la nova Europa que proposava l’Alemanya nazi i les promeses de futur que plantejava el règim feixista italià eren els arguments escrits i gràfics que es difonien per tot el país. Nazis a Barcelona recull aquesta presència d’alemanys i italians a les ciutats catalanes –Barcelona, Terrassa, Sabadell o Tarragona–. Desfilades, visites de delegacions de les joventuts feixistes i nazis, actes acadèmics a la Universitat de Barcelona, exposicions, etc. són el testimoni que l’Espanya franquista rebia amb els braços oberts aquests amics i aliats.

La recerca en arxius i col·leccions gràfiques arreu del territori, la consulta sistemàtica dels fons hemerogràfics de l’època, les cerques bibliogràfiques ha permès bastir una crònica gràfica dura i sense concessions d’un passat mal amagat i mig ocult, que val la pena de fer sortir a la llum pública.

El 1941, els nazis van visitar Sabadell

En un any Sabadell també va rebre visites de comandaments i caps de delegacions nazis força rellevants, que van ser rebuts atentament i disciplinadament per les autoritats del nou règim. Foren tres visites en total.

  • El 20 d’abril de 1941, en una data no casual –feia 10 anys de la proclamació de la Segona República espanyola–, Hans Thomsen, cap del Partit Nazi a Espanya, acompanyat del governador civil de Barcelona, Antonio Correa y Véglison, i de l’alcalde accidental, Josep Maria Marcet, entre altres, visità diversos indrets de la ciutat, entre els quals la seu de Falange del carrer de Jardí, l’antiga seu del Cercle Republicà Federal.
  • El 8 de maig de 1941 Luise Michel, cap de la secció femenina de les Joventuts Hitlerianes a Espanya, conjuntament amb Magda Curet, presidenta de la Sección Femenina de Falange a Sabadell, van encapçalar una desfilada al pati de l’actual Casal Pere Quart, amb l’assistència també de les autoritats municipals.
  • El 22 d’agost de 1941, el cap nacional de les Joventuts Hitlerianes a Espanya, Detlev Ehlers, en representació del cap del Partit Nacional-Socialista alemany, feia obsequi a la corporació municipal d’un retrat d’Adolf Hitler, també amb la presència de l’alcalde interí Josep Maria Marcet. Igualment, lliurava la insígnia d’honor de les Joventuts Hitlerianes a les sabadellenques Magda Curet i Montserrat Sampere, al Saló de Plens de l’Ajuntament.

Els autors

Mireia Capdevila i Candell (Barcelona, 1980). Llicenciada en Història Contemporània per la UAB, coordinadora de l'Arxiu Carles Pi i Sunyer (Fundació Carles Pi i Sunyer), ha focalitzat la seva recerca en els anys de la postguerra franquista. Ha estat comissària de l'exposició “Barcelona en postguerra, 1939-1945” (Castell de Montjuïc, 2014), amb la professora Eulàlia Pérez-Vallverdú, i coautora del llibre del mateix títol (Editorial Efadós, 2014).

Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Barcelona, 1962). Professor d'Història Contemporània a la UAB, és director de l'Arxiu Carles Pi i Sunyer (Fundació Carles Pi i Sunyer). Especialitzat en l'exili català de 1939 i el primer franquisme a Catalunya, ha publicat nombrosos treballs sobre aquestes matèries. Amb el llibre Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís (Lleonard Muntaner, 2015), va rebre la Menció Especial dels XXXI Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics.