abril 2020
Divendres 24 d'abril de 2020 a les 09:30h
Ubicació: Videoconferència
Divendres 24 d'abril de 2020 a les 10:30hUbicació: VideoconferènciaAlèxia Roig ha fet de voluntària durant l'estat d'alarma pel COVID-19, i ens explica la seva experiència
El meu nom és Alèxia, tinc 23 anys i sóc monitora del Grup Escolta Xaloc de Sabadell. Mitjançant aquesta entitat, he col·laborat en projectes educatius, sostenibles, socials i sanitaris. Els meus inicis en el món del voluntariat varen ser amb el Grup Escolta, per tant, primerament era retornar als infants i joves tot el que m'havia donat i transmès en aquesta entitat.
Posteriorment va néixer en mi un interès per col·laborar amb aquelles persones que ho necessiten. Intervenir en una realitat sociocultural i poder millorar o ajudar en el que faci falta. Cada vegada sento més interès a dedicar el meu temps lliure a realitzar accions per millorar la qualitat de vida a les persones que ho necessiten.
He pogut col·laborar en un projecte de voluntariat relacionat amb la distribució d'aliments per persones amb dificultats econòmiques. A causa de la situació que estem vivint actualment, amb el Covid19, també he col·laborat en la repartició de les targetes moneder.
Aquest abril, davant l'emergència del COVID-19, vaig contactar amb el Punt de Voluntariat de Sabadell perquè volia fer alguna cosa per ajudar i em van derivar al Rebost Solidari, on hi he fet de voluntària. He pogut col·laborar en un projecte de voluntariat relacionat amb la distribució d'aliments per persones amb dificultats econòmiques. A causa de la situació que estem vivint actualment, amb el Covid19, també he col·laborat en la repartició de les targetes moneder.
Com a voluntària he vetllat per seguir un ordre i una seguretat envers aquesta tasca: control de les cues, repartiment de les targetes, informar del funcionament d'aquestes i garantir la distància de seguretat entre els assistents. Tot el possible per poder realitzar aquesta acció tan necessària, amb les condicions de protecció establertes, i vetllant pel funcionament i la distribució dels ajuts.
El voluntariat m'aporta una sensació de controvèrsia. Primerament satisfacció de veure que estàs ajudant i beneficiant a la societat. Sigui a nivell de millores en la qualitat de vida com en l'ámbit sanitari. Ara bé, generalment sento tristesa per dins, ja que veus de prop situacions complicades. Això també permet extreure un aprenentatge social i personal, aprens a valorar més el que tens, el que fas i tot el que encara queda per fer, que és molt!
Divendres 24 d'abril de 2020 a les 13:00hUbicació: Videoconferència
Pla especial per la sortida dels infants fins als 14 anys, a partir de diumenge 26 d'abril a Sabadell.
1 hora al dia de 9 a 21 h
1 km al voltant de casa màxim
Es podrà portar una joguina d'ús personal
Les àrees de joc restaran tancades
Persones amb símptomes s'han de quedar a casa
El 30 d’abril de 1972 moria a Lausannne (Suissa) la periodista, política i escriptora Clara Campoamor. Per commemorar el 48è aniversari de la seva mort, i donar rellevància al fet de tenir, des de l’any passat, la plaça Clara Campoamor a Sabadell, reivindiquem aquesta figura clau del feminisme i el sufragisme a Espanya.
Clara Campoamor Rodríguez va néixer el 12 de febrer de 1888 a Madrid. Va treballar en diversos oficis des dels dotze anys fins que el 1924 es va graduar en Dret a la Universidad Complutense de Madrid i l’any següent es va inscriure a l’Ilustre Colegio de Abogados de la mateixa ciutat. Com a advocada va actuar davant del Tribunal Suprem i davant dels Tribunals Militars, entre d’altres en la defensa d’alguns dels imputats per la rebel·lió frustrada de Jaca el 1930.
De fermes conviccions republicanes – “República! Sempre República!” és una de les seves frases més recordades - va formar part de la Agrupación Liberal Socialista i va donar diverses conferències a la Asociación Femenina Universitaria i a la Academia de la Jurisprudencia y Legislación.
Després de la proclamació de la II República, el 14 d’abril de 1931, el Decret de 8 de maig de 1931 del Ministre de Governació, Miguel Maura, va reconèixer a les dones el dret de ser electes (sufragi passiu), però no el dret a vot (sufragi actiu). Per a les eleccions generals a Corts Constituents de juny de 1931, el Partit Republicà Radical li va oferir un lloc a les seves llistes per Madrid i Clara Campoamor va ser escollida diputada per al Congrés dels Diputats, fita que només va aconseguir una altra dona: Victòria Kent (una tercera dona, Margarita Nelken, seria escollida per la circumscripció de Badajoz en la repetició electoral del mes d’octubre de 1931).
Va formar part de la Comissió que faria el redactat de la Constitució. Allà va defensar la no discriminació per motiu de sexe, el divorci, la igualtat dels fills i filles dins i fora el matrimoni. La Comissió va aprovar incorporar aquestes mesures en el redactat que es va sotmetre a votació a les Corts, juntament amb la igualtat de drets electorals entre homes i dones.
Però Clara Campoamor no tindria el mateix suport defensant el sufragi femení, és a dir, el sufragi universal, que va haver de ser dura i àmpliament debatut al Ple del Congrés. Molts dels diputats pensaven que ampliar el vot a les dones suposava un perill per a la República, ja que tenien la falsa creença que la majoria de les dones estaven massa influenciades per l’Església i els marits amb tendències conservadores i monàrquiques, així que es van mostrar moltes posicions favorables a negar o ajornar el sufragi femení. En l'encès debat sobre la qüestió, que va culminar l’1 d’octubre de 1931, Clara Campoamor es va oposar a aquestes posicions, presents també al seu propi partit, de forma vehement.
Després del debat, el sufragi femení va ser inclòs a la Constitució (article 36) per 161 vots a favor i 121 en contra, però no es va fer efectiu fins a les eleccions municipals d’abril de 1933 i les eleccions generals de novembre de 1933. En aquestes segones eleccions, Clara Campoamor no va ser escollida i se li va barrar el seu objectiu de continuar lluitant per les dones i la República al Congrés.
Després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, Clara Campoamor es va exiliar a França. No va poder tornar a Espanya degut a les acusacions de masoneria per part del Règim Franquista que la van fer témer ser apressada. Després d’un temps a França i a Argentina, es va traslladar a Suïssa, on va treballar d’advocada i hi va viure fins a la seva mort el 30 d’abril de 1972.
Algunes cites de Clara Campoamor:
- “No cometeu un error històric que no tindreu mai bastant temps per plorar, deixant a la dona al marge de la República. (...) Està aplicant-se a si mateixa la frase de Humboldt, de que la única manera de madurar-se per l’exercici de la llibertat i de fer-la accessible a tothom és caminar dintre d’ella".
- “Resoleu el que vulgueu, però afrontant la responsabilitat de donar entrada a aquella meitat del gènere humà en política, perquè la política sigui cosa de dos”.
- “El feminisme és una protesta valerosa de tot un sexe contra la positiva disminució de la seva personalitat”.
- “La dona no es resigna, es rebel·la, es revolta sempre i, quan tot sembla perdut, creu en l’inesperat, creu en els miracles. Diguem-ho concretament: creu en si mateixa”.
Pel·lícula "Clara Campoamor, la dona oblidada"
Per conèixer millor la figura de Clara Campoamor us convidem a veure el biòpic "Clara Campoamor, la dona oblidada", dirigida per Laura Mañá i estrenada a TV3 el 2011. Mostra com va lluitar per aconseguir el sufragi femení a Espanya i com la seva gesta ha caigut en l'oblit.
Dilluns 27 d'abril de 2020 a les 09:00hUbicació: Videoconferència