PLÀNOL DE SABADELLAdreces i telèfons d'emergènciesFARMÀCIES DE GUÀRDIARESTRICCIÓ DE TRÀNSIT
CA EN ES

  • Rescissió del contracte

La història

  • L’Ajuntament de Sabadell ha detectat diverses irregularitats i incompliments en el contracte amb l’empresa SMATSA.

Notícies destacades

Qüestions clau

Qui és SMATSA?

Qui és SMATSA?

Al 1967 Jaime López Garrido funda Grupo Vendex, Gervasio Rolando Garcia Acosta hi entra a treballar com administratiu i acaba essent-ne soci.

Al 1974 es constitueix Browing Ferris Ingenieria SA (BFI), a l’1 de març de  1976 inicia la seva activitat  subrogant la concessió del servei de recollida de residus que  al 1972 s’havia adjudicat per concert directe a SERCONSA (Servicios y Contratas SA, amb seu a la Carrera de San Jerónimo 35 de Madrid amb Antonio Garrigues Walker –Garrigues, trilateral.org, etc.- com a president del Consell d’Administració) fins el juny de 1987.

Al 1978 BFI rep l’encàrrec de tractament de residus per 2 anys. Al 1982 se li amplia la concessió (sense concurs) amb el servei de neteja de la via pública. Al 1984 es passa a denominar Serveis Medi Ambient SA, SMATSA. Al 1986 renuncia a la concessió davant la necessitat de construir instal·lacions modernes i nova maquinària.

Al 1987 torna a esdevenir concessionària de recollida i neteja amb uns nous preus que ara si inclouen les noves inversions de maquinària i instal·lacions, per un període de 15 anys prorrogable de 5 en 5 fins a 25.

Al 1996 Gervasio Rolando passa a ser soci únic del grup Vendex al vendre-li Jaime López de Aguilar, fill de López Garrido, les seves accions.

Al 2012 SMATSA torna a ser l’adjudicatària del servei de recollida i neteja amb un contracte de 15 anys, prorrogable a 20.

L’Ajuntament de Sabadell és l’únic client d’SMATSA que té com a únic propietari en Gervasio Rolando Garcia Acosta,  que alhora és el propietari de les 28 empreses del grup Vendex, reanomenat grup àgora a Catalunya després de l’esclat del Mercuri. Aquest entramat empreses no tenen relació mercantil entre elles, però si comparteixen propietari i administradors.

Quina és la vinculació de l’empresa SMATSA amb el Cas Mercuri on s’investiga presumptes delictes de corrupció urbanística, malversació de fons i tràfic d’influències?

La investigació del mercuri s’inicia el 16 de febrer de 2010 per una denúncia de Nicolás Giner per un presumpte delicte contra l’administració pública. Al 27 de novembre de 2012 es va realitzar el registre a les dependències municipals, i a partir de la informació recollida s’han obert,  a dia d’avui, 35 peces separades. En peça 28 s’investiguen les eventuals irregularitats en l’adjudicació del contracte de concessió del servei de recollida de residus i neteja viària per un valor de 283 milions d’euros i un termini de 15 anys.

En el sumari es recull un “interès aparentment il·lícit en afavorir i beneficiar a l’empresa SMATSA”. El gerent de la qual, Eugénio Angel Diaz Fernandez, segons trucades telefòniques interceptades per el servei de vigilància duanera el 9 i 10 de gener de 2012, indicaria al propietari de l’empresa, Gervasio Rolando Rodríguez, que l’empresa s’hauria gastat “cien mil euros incuestionables” de la “cena que se patrocinó de campaña electoral del alcalde (Bustos)” i “ayuda de campaña electoral que son gestos que hemos financiado”. “Existiendo además indicios que también se están investigando de que dicha empresa de forma habitual y/o continuada en el tiempo habría llevado a cabo determinadas conductas irregulares con el fin de favorecer y beneficiar al personal público vinculado al Ayuntamiento de Sabadell, tales como contratación de forma habitual de persones vinculades al personal público del Ayuntamineto de Sabadell, siendo incluso que la contratación se produciria a propuesta y sol·licitud del personal del Consistorio, así como peticiones por parte de dicho ayuntamiento a SMATSA de facturtaciones aparentemente falses, o el pago de Viajes a personal y funcionarios públicos del Ayuntamineto de Sabadell por parte de SMATSA, conductas que habrian tenido lugar durante el tiempo en que la empresa era adjudicatària de un contrato publico y estaba en tramitación una nueva adjudicación, entre 2009 y el 2012.”

En la peça 28 s’acumulen les investigacions que s’havien iniciat el 2011 per part de vigilància duanera de la unitat de blanqueig de capitals de A Coruña centrada en  les presumptes activitats delictives de tràfic d’influències, prevaricació, suborn, ús d’informació privilegiada, blanqueig de capitals i altres de persones que formen part del grup Vendex, el màxim responsable del qual és l’imputat  Gervasio Rolando Rodriguez Acosta, que haurien ordit un pla organitzat i preconcebut enviant diner en efectiu per SEUR des de la central a Madrid, a les diferents seus regionals de Catalunya, Galiza i altres localitats amb la finalitat de realitzar lliurament de diner en efectiu a autoritats i/o funcionaris de les administracions locals amb el propòsit d’obtenir adjudicacions de contractes de zona blava, grua, recollida de residus, neteja viària, etc. A més de les trameses de diners per SEUR (presumptament utilitzant mètodes d’ocultació considerats mafiosos), els delegats de Catalunya, Eugenio Diaz Fernandez i el de Galiza es desplaçarien a Madrid on Gervasio Rolando Rodríguez Acosta els lliuraria diner en efectiu per a presumptes suborns de funcionaris i autoritats, a més de regals i pagar viatges. En les diligències de Lugo, a més, s’hi pot trobar documentació de la comptabilitat B d’SMATSA i dels llistats de treballadors que la família Bustos “recomanaria” contractat a SMATSA.

El 13/11/2012 es convoca una reunió extraordinària de la Comissió informativa d’Urbanísme i Espai Públic a petició del grup del PP per informar de la situació de les empreses del Grup Vendex, SMATSA i Serveis Generals per Municipis per la possible afectació pel cas Pokemon. Eugènio Diaz, gerent d’SMATSA és qui dóna explicacions amb l’Alcalde Joan Carles Sánchez. Díaz diu que «el Grup Vendex és una marca comercial i per tant no té estructura mercantil consolidada de cap tipus de tal manera que el conjunt de mercantils que el conformen operen de forma separada». I que «Els comptes bancaris operatives són també separats de la resta de les empreses de l’estructura i tampoc figura a la titularitat dels comptes l’administrador únic de la societat.»

El 14/9/16 s’evacua l’informe d’assessor sobre els plecs administratius alertant de presumptes irregularitats en l’expedient de residus i neteja viària: Import de la garantia definitiva de 600.000€ enlloc de 12.862.500,00€; acceptació d’avals bancaris d’un any enlloc de 16 anys; durada del contracte de 15 + 5 enlloc de 4+2, el límit legal per el tipus de contracte; irregularitats en la constitució de la mesa de contractació; acceptació de l’oferta d’SMATSA sense solvència financera.

El 29/11/2016 s’evacua l’Informe de la Coordinadora de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat que indica que s’ha tramitat un contracte de serveis com un de concessió sense la corresponent publicació al DOUE, s’ha exclòs de la pública concurrència l’import i els interessos legals de les inversions, SMATSA no ha justificat la solvència exigida, s’ha exigit una garantia del 0,233% enlloc del 5%. Proposant iniciar un expedient de revisió d’ofici i indicant de possibles responsabilitats de personal municipal.

El 26 de gener de 2017 el Ple aprova iniciar la revisió d’ofici dels acords d’aprovació dels plecs de condicions del concurs per a la concessió de la gestió del servei de recollida de residus i neteja viària de Sabadell.

El 30 de març de 2017 s’evacua l’informe d’assessor sobre l’execució i fiscalització del contracte alertant de diverses irregularitats tant en l’execució, serveis deixats de prestar, sobre facturacions, etc. com en la fiscalització.

Al 26 de juny de 2017,  l’Alcalde Juli Fernàndez decreta ordenar al regidor d’Espai Públic que realitzi totes les actuacions i procediments necessaris per tal d’esmenar i/o sancionar les presumptes irregularitats i incompliments en relació a l’adjudicació i execució del contracte del servei de neteja de l’espai públic, recollida i trasllat dels residus sòlids urbans i deixalleries del municipi de Sabadell

Al 3 de juliol de 2017, el regidor Albert Boada decreta l’obertura un expedient d’informació reservada per aclarir els fets i  les responsabilitats dels treballadors municipals que hagin pogut participar en les possibles irregularitats plantejades en l’informe d’assessor del 30 de març.

El 19 de setembre, el regidor Xavi Guerrero, decreta requerir a SMATSA acreditar el manteniment de la solvència econòmica i financera,  vist que existeixen indicis, per les manifestacions efectuades per la pròpia empresa, per interpretar que aquesta podria trobar-se en una situació de debilitat en relació a la seva liquiditat econòmica.

El 26 d’octubre de 2017 SMATSA reconeix que la seva solvència depèn en exclusiva de la facturació del contracte de Sabadell

Quan es va treure a concurs la gestió del servei de recollida de residus i neteja viària?

El 31 de maig de 2012 finalitzava la darrera pròrroga (10 anys més), que es va aprovar el 27 de febrer de 2002, del contracte de recollida de residus i neteja viària que ja tenia SMATSA.

El Ple de 13/12/2011 aprova inicialment els plecs amb una durada de 20 anys,  l’expedient de contractació, i de la constitució de la mesa de contractació.

El Ple del 7/02/2012 resol les al·legacions i aprova definitivament els plecs de clàusules. Reduint de 20 a 15 anys la durada del contracte mantenint els 5 anys de possible pròrroga.

L’1 de juny de 2012 la Junta de Govern Local realitza una contractació negociada sense publicitat per prestar el servei de l'1 de juny al 31 de juliol, amb una garantia definitiva del 5%, i no del 0.23% com es farà en el contracte definitiu, perquè s'ha allargat el procés de valoració de les ofertes.

Durant el procés d’adjudicació del servei es podrien haver produït irregularitats?

El 6 de juliol de 2011 Paco Bustos destitueix el Cap del servei de residus i neteja viària, deixant vacant el lloc que té com a responsabilitat el control i seguiment del contracte, seguiment partides pressupost, preparació informes tècnics del servei, durant el procés de preparació dels plecs i la seva aprovació, l’adjudicació i els primers anys d’execució del servei.

No s’incorpora als plecs el projecte d’explotació del servei ni un estudi econòmic-administratiu, es deixa en mans de les empreses licitants que defineixin el servei.

Es qualifica el contracte com de gestió de serveis, quan és un contracte de serveis, per poder  allargar la durada d’un màxim de 4 anys (+2 de pròrrogues)  a 15 anys  (+ 5 de pròrrogues).

S’estableix una garantia definitiva de 600.000€ enlloc del 5% de l’import contractat, és a dir, 12.862.500€.

S’autoritza a 34 persones a participar en la valoració de les ofertes: 6 en la mesa de contractació, 5 en la comissió tècnica assessora, 19 de la comissió informativa especial, 4 del col·legi d’enginyers, però només 1 té accés a les ofertes, el laboral interí assignat provisionalment com a cap de secció de residus i neteja (un Cap de Secció és un subaltern dels Caps de Servei que només tenen funcions genèriques de gestió del servei).

SMATSA no va dipositar la garantia definitiva per tota la durada del contracte, en el moment de la signatura del contracte, sinó que només ho va fer per un any, quan la llei de contractes estableix que si la garantia no està adequadament constituïda, el contracte s’ha adjudicar a l’empresa que ha quedat per sota la primera en la qualificació.

Per què era inviable econòmicament l’oferta que va fer l’empresa SMATSA?

En el moment de la signatura del contracte, SMATSA té vigent un conveni laboral 2009-2012 on s’actualitzen els sous segons IPC + 2% per 2009, IPC +1% per el 2010, 2011 i 2012 , i en els supòsits de pròrroga del contracte es garanteix mantenir el poder adquisitiu amb un increment igual al IPC.

En el conveni laboral d’SMATSA 2013-2018 s’estableix que els salaris 2014 tindran un increment del 0,7% del 2013, i per 2014-2018 un 80% de l’IPC, sense deduccions en el cas d’IPC negatiu.

Però el contracte estableix que la revisió de preus es fa aplicant el 0,85% de la diferència de  l’IPC entre el mes de l’oferta i l'IPC vigent el gener de l'any en qüestió.

És a dir els increments de costos laboral han estat sempre superiors als increments de preu del contracte que s’havien d’haver aplicat.

De tota manera, el que faria inviable econòmicament SMATSA són dos aspectes:

  • Tenir costos anuals d’estructura 800.000 per sobre dels previstos en l’oferta, deixant de destinar aquesta quantitat al servei (L’auditoria constata que dediquen 800.000€ menys dels previstos en personal de neteja viària).
  • Tenir rendiments reals menors que els teòrics de l’oferta, és a dir que cal més personal que el que oferien per a fer tot el servei (L’auditoria constata 600.000€ de despeses més en recollida de residus que els previstos. El propi Comitè d’Empresa ja advertia a SMATSA, el setembre de 2012, que l'empresa estava infradimensionant de personal la oferta).

Tot indica que SMATSA hauria plantejat una oferta que no tindria rival teòric al concurs confiant que en l’execució posterior ningú li exigiria el seu compliment. Però a partir del moment en que l’ajuntament només pagui servei efectivament prestat (tal i com recull el contracte),  i no pel personal posat a disposició del servei, els ingressos del servei seran menors que els costos del personal actual.

En quin moment l’Ajuntament de Sabadell detecta irregularitats en la gestió del servei?

Al juny de 2016 es contracta personal eventual especialitzat per a realitzar el seguiment del contracte després de veure que amb la restitució de la figura del Cap del Servei no és suficient per analitzar el contracte més enllà de la gestió del dia a dia.

Al 14 de setembre de 2016 l’informe d’assessor sobre els plecs administratius alerta de les presumptes irregularitats en l’expedient, donant lloc al 29 de novembre de 2016 a  l’Informe de la Coordinadora, que alhora motiva l’acord de Ple del 26 de gener de 2017, de sol·licitar a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat un dictamen sobre la nul·litat del plec administratiu.

Aquest procés, però, no es podrà completar fins que no finalitzi la instrucció de la peça 28 del cas Mercuri i l’Ajuntament pugui disposar d’aquest expedient que hauria de remetre a la Comissió.

En el cas que la Comissió Jurídica Assessora dictés que els plecs administratius són nuls, s’anul·laria automàticament el contracte, i tots els actes posteriors,  sense donar dret a indemnització a SMATSA per lucre cessant.

Després de l’informe sobre els plecs administratius, l’assessor va continuar estudiant l’execució i control del contracte, fet que va donar lloc el 30 de març de 2017 a  l’informe d’assessor sobre l’execució i fiscalització del contracte.

Al juliol de 2017 s'aprova un programa temporal per incremetar el personal de seguiment del contracte per tal de posar al dia la seva ficalització.

Per què amb anterioritat no s’havien detectat/denunciat les possibles irregularitats en el contracte i prestació del servei?

Després d’haver iniciat el procediment de revisió d’ofici al gener de 2017 per a declarar nul el contracte, no s’havien obert nous expedients disciplinaris a SMATSA en espera del dictamen de la comissió jurídica assessora, ja que si el dictamen anul·lava el contracte, també hagués anul·lat la tramitació de tots els expedients.

El procés de revisió d’ofici, però, no es podrà completar fins que no finalitzi la instrucció de la peça 28 del cas Mercuri i l’Ajuntament pugui disposar de l’expedient. L’Ajuntament va posar un recurs el febrer de 2017, que encara no ha rebut resposta. Entretant la jutgessa va acordar el juny de 2017 prorrogar 18 mesos més la instrucció de la peça 28. I el 26 de juliol de 2017 va caducar el termini per completar l’expedient de revisió d’ofici.

Vist que no es podrà tornar a sol·licitar fins el 2019 la declaració de nul·litat dels plecs, els greus prejudicis econòmics que s’estan causant a la ciutat, les mancances en el servei, i la incertesa en la conservació dels llocs de treball, l’ajuntament decideix exigir el compliment de contracte i obrir els corresponents expedients de rescabalament de perjudicis, requeriment de prestació de serveis i obligacions, i les corresponents sancions.

Quines són les irregularitats detectades?

A més de les irregularitats en l'adjudicació se'n detecten en la fiscalització per part de l'ajuntament i en l'execució del contracte per part de l'empresa.

En la fiscalització municipal de l'anterior govern:

  • Es va deixar vacant la figura del Cap de Servei.
  • No es van definir els criteris de qualitat del servei, que permetrien realitzar descomptes per serveis mal prestats. Ni s'apliquen reduccions de preu per serveis no prestats.
  • No es requereix a l'empresa que implanti el sistema de control i seguiment del servei.
  • No es detecta que en l'oferta d'SMATSA repercuteix costos laborals  1M€ anuals majors que els de conveni (que és el que realment acaben cobrant els treballadors)
  • S'accepta que SMATSA facturi per equips enlloc de fer-ho per serveis efectivament prestats tal i com diu el contracte.
  • No s'apliquen les revisions de preus a la baixa, tot i que la llei obliga a aplicar-les d'ofici.
  • No es fa cap auditoria de compliment del servei ni hi ha cap  protocol d'inspeccions sistematitzat.

En l'execució del contracte SMATSA:

  • No implanta el sistema de control i seguiment del servei mitjançant GPS des de l'inici del contracte tal i com recull la seva oferta. Comença a estar operatiu parcialment (76% vehicles recollida i  27% vehicles neteja, sense recollir cap carretó) al gener de 2016.
  • No realitza el 68% de les neteges de contenidors contractades.
  • No realitza un 33% dels serveis de neteja viària.
  • Factura serveis de recollida de residus del 2014 al 2016 per 3,5 M€ per sobre del contractat.
  • Segons auditoria de costos desvia 825.000 euros anuals a altres despeses no relacionades amb el servei de Sabadell no previstes en el contracte.

Quina és la diferència entre un contracte de serveis i una concessió?

En un contracte de serveis es contracten serveis a un preu tancat, tants servei s'encarrega, tants serveis es paguen. El contracte té una durada màxima de 4 anys amb una possible pròrroga de 2.

En un contracte de concessió, en canvi, l'empresa cobra en funció de l'ús que facin del servei els usuaris i directament d'ells, com en una guingueta d'un parc, un equipament esportiu municipal o el servei d'abastament d'aigües. És a dir que l'empresa assumeix el que es diu el risc de demanda, si la gent demanda menys servei, cobrarà menys. La durada màxima del contracte pot ser de 25 anys o de 50, incloses pròrrogues, si el concessionari ha de fer obres.

En el contracte de la recollida i la neteja s'han definit uns serveis i un preu per els serveis amb independència de quin sigui l'ús que en facin els usuaris, a més l'empresa cobra directament de l'ajuntament. És a dir que té les característiques d'un contracte de serveis, però en aquest cas a l'agost del 2016 el contracte ja s'hauria exhaurit i només haguessin pogut adjudicar  a SMATSA 68.600.000,00€ (IVA no inclòs) per 4 anys, enlloc dels 257.250.000,00€ que se li va adjudicar per 15 anys.

És a dir que se li haurien adjudicat irregularment a SMATSA, 188.650.000,00€, que amb IVA són:  207.515.000,00€.

La qualificació del contracte com a concessió enlloc de contracte de serveis és el que es va sol·licitar l'anul·lació el 26 de gener de 2017 a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, però que ha caducat perquè fins que no finalitzi la instrucció de la peça 28 del cas Mercuri l’Ajuntament no podrà disposar de l’expedient que va ser incautat pels mossos el 27 de novembre de 2012.

Quina és la diferència entre pagar a l’empresa pels serveis efectivament prestats i pagar per personal i maquinària posats a disposició del servei?

Pagar per servei efectivament prestat és el que estableix el contracte, utilitzant els preus per servei de l'oferta i que són els que es tenen en compte en el concurs per adjudicar el servei a la millor proposta.

Pagar per equips posats a disposició del servei és pagar directament el personal i la maquinària amb independència del servei i de la qualitat amb que s'estigui realitzant. Seria com pagar per hores.

Ara bé si es paga per equips posats a disposició del servei es trenca la relació entre preu i servei, la base del contracte i del concurs. SMATSA ha facturat més equips que els que havia dit que necessitaria en la seva oferta per fer un determinat servei, és a dir que de facto ha pujat els preus per servei que s'havien contractat.

D'aquesta manera SMATSA hauria incomplert la seva oferta de fer més serveis amb el mateix personal en comparació a les altres ofertes que també es van presentar.

Amb aquesta situació de possibles irregularitats comeses quins beneficis podria haver obtingut l’empresa SMATSA?

SMATSA s'hauria assegurat mantenir la facturació del contracte sense haver de preocupar-se de complir amb la totalitat dels serveis a que es va comprometre en l'oferta i el contracte. Així s'hauria estalviat, de moment, la  reducció dels ingressos que tindria si només se li hagués pagat per servei efectivament prestat.

Així hauria pogut destinar 825.000€ anuals a finalitats que no tenen res a veure amb el servei de Sabadell, a més de mantenir un personal directiu indirecte, no relacionats directament amb el servei de Sabadell de 910.000€ anuals (on hi ha inclosos 179.200,12€ de sou brut de la direcció del grup Àgora). És a dir 2.000.108,00€ anuals,  si tenim en compte despeses generals, benefici industrial i IVA, a banda del benefici industrial per les despeses que si estan relacionades directament amb la prestació del servei.

Davant d’aquesta situació que ha fet el nou ajuntament?

Al 16 de novembre de 2015 s’assigna el Cap de Servei de residus destituït com a cap de programa en funcions de Cap de Servei.

Al 18 de març de 2016 es torna a crear la figura del Cap del Servei de Recollida i neteja amb l’aprovació definitiva del pressupost de 2016.

El 12 de gener de 2017 es lliura al jutjat d’instrucció del cas Mercuri l’informe que proposa la revisió d’ofici per declarar nuls els plecs.

Al 26 de gener de 2017 el Ple acorda iniciar l'expedient per declarar nuls els plecs i anular així la resta del contracte, però aquest expedient ha caducat i no es podrà tornar a iniciar fins que no s’acabi la instrucció del cas Mercuri.

El 31 de gener de 2017 es contracta una auditoria de control de la prestació del servei de neteja viària.

El 7 de juny de 2017 es lliura al jutjat que instrueix el cas mercuri els informes d’assessor sobre els plecs administratius i execució i fiscalització del contracte.

El 26 de juny de 2017 l’alcalde Juli Fernández decreta que es realitzin totes les actuacions i procediments necessaris per tal d’esmenar i/o sancionar les presumptes irregularitats i incompliments.

El 3 de juliol de 2017 el regidor Albert Boada decreta l’obertura d’un expedient d’informació reservada per aclarir els fets i les responsabilitats dels treballadors municipals en les irregularitats detectades.

Es requereix a l’empresa auditora que l’auditoria de costos del servei de 2015 es faci segons els conceptes del contracte, s’encarrega una revisió de les auditories de 2012, 2013, 2014.

El 27 de juliol de 2017 s’aprova una programa temporal amb l’expedient de modificació del pressupost per tal de crear un equip d’anàlisi contractual que avaluí el compliment del contracte i les condicions de la seva execució. També es crea un equip de millores per definir i aplicar les adaptacions del servei per tal de complir els objectius de recollida selectiva del programa PRECAT20 i millorar la qualitat de neteja de l’espai públic.

En aquests moments s’ha exigit a l’empresa el compliment de contracte: s’han obert els corresponents expedients de rescabalament de perjudicis, requeriment de prestació de serveis i obligacions, i les corresponents sancions.

Quins requeriments ha fet l’ajuntament a l’empresa un cop detectades les irregularitats?

En aquest moment s’estan tramitant, entre d’altres:

  • Reclamació del sistema de seguiment i control.
  • Rescabalament dels imports facturats de més.
  • Sancionador pels incompliments de neteja viària.
  • Sancionador pels incompliments de neteja de contenidors.

Quina és la situació actual?

L’Ajuntament deixa d’acceptar factures per equips posats a disposició del servei, i només accepta factures per serveis efectivament prestats segons els preus de contracte, amb independència dels equips que realment necessiti SMATSA per prestar el servei, per tal de no corrompre més l’oferta i el contracte. Alhora que s’exigeix el compliment de tots els serveis contractats, i el rescabalament dels imports facturats de més.

Si SMATSA continua sense prestar tots els serveis contractats, veurà reduïda la seva facturació, a més d’haver de fer front a les retencions per imports facturats indegudament.

Tot això en espera de la tramitació dels corresponents expedients sancionadors que poden comportat multes de fins a 40 Milions d’Euros.

Quins han estat els més perjudicats amb aquetes irregularitats?

En primer lloc, la ciutadania de Sabadell que ha vist com els seus carrers i els seus contenidors es netegen menys del que s’ha contractat.

En segon lloc, els treballadors i les treballadores de l’empresa, que tenen unes càrregues de feina major que les que es poden assumir.

En tercer lloc, el pressupost municipal, que no pot comptar amb 2.000.000€ d’euros anuals que SMATSA destina a despeses que no reverteixen en el servei directe de Sabadell.

Com pot afectar aquesta situació a la plantilla de personal treballador de l’empresa?

Sigui quina sigui la resposta d'SMATSA a l'exigència del compliment del contracte, l'Ajuntament garanteix la continuïtat  de tot el personal adscrit al servei amb l'aplicació de les eines de que disposa.

Si l’empresa no disposés de liquiditat suficient per fer front al pagament de les nòmines del personal adscrit al servei de Sabadell, l’Ajuntament intervindria el contracte per assegurar-ne el pagament.

Si l’empresa no volgués realitzar el servei en les condicions pactes en el contracte i renunciés a les seves obligacions, l’Ajuntament facilitaria la subrogació del personal segons l’article 44 del Real Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, per el qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors i de la Directiva 23/2001/CE, sobre el manteniment dels drets dels treballadors en cas de traspassos d’empreses, de centres d’activitat o de parts d’empreses o centres de treball. Això vol dir que tot el personal treballador adscrit al servei de recollida de residus i neteja viària de Sabadell seria subrogat pel nou prestador del servei, sigui empresa privada o sigui gestió directa municipal.

Quedarien subrogats amb les mateixes condicions laborals, inclòs el conveni, del lloc de treball que ocupen ara sense haver de passar cap procés de selecció/oposició per mantenir-se en el seu lloc de treball. Passen a ser personal treballador de l’entitat pública que les hagi subrogat sense tenir la condició d’empleats públics (això vol dir que si volen promocionar-se dins l’administració hauran de presentar-se a un concurs/oposició com qualsevol altre ciutadà).