CA EN ES

Entrevista a Eva Abellan

Síndica Municipal de Greuges de Sabadell

SindGreuges

Síndica Municipal de Greuges de Sabadell

SindGreuges

Com pot accedir la ciutadania a la Síndica Municipal de Greuges?

La Síndica Municipal de Greuges de Sabadell és una institució unipersonal que vetlla per la ciutadania que es sent desemparada davant l’actuació de l’administració local. Entre les seves funcions també hi ha la defensa dels drets humans a la ciutat i la supervisió del bon govern dels ens municipals, amb l’objectiu d’ajudar a millorar-ne el funcionament.

La ciutadania pot accedir a la institució presencialment (som al Casal Pere Quart - Rambla, 69) tots els matins de 8,30h a 14,30h i dilluns i dimecres fins les 17h, a través del web www.Síndicasabadell.cat, per correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. o a qualsevol Oficina d’Atenció a la Ciutadania de Sabadell.

De la vostra trajectòria d’actuacions, què destacaríeu?

Des de que vaig ser nomenada Síndica de Greuges a finals del mes d’abril de l’any passat, he volgut centrar la meva actuació de forma prioritària en els grups més vulnerables de la ciutat així com en les problemàtiques específiques que fan que aquestes persones puguin ser vulnerabilitzades també per l’administració. En concret, destaco la poca coordinació entre l’Agència Tributària municipal i els Serveis Socials que porten a situacions rocambolesques en les que unitats familiars que reben prestacions socials són, alhora, embargades per l’Agència Tributària municipal per no estar al dia del pagament de tributs.

També vull destacar l’actuació d’ofici que estic acabant per analitzar el nou càlcul de la taxa de residus, que ha comportat nombrosíssimes queixes per part de la ciutadania aquest any. En concret, m’interessa posar de manifest que el nou càlcul no contempla si es recicla més o menys, si es minimitzen els residus ni si es separa correctament la brossa. Tampoc serveix per explicar per què cal reciclar i minimitzar els residus. A més, com m’han expressat moltes persones amb les que m’he reunit durant aquests mesos, hi ha la sensació que, si ja es paga pel servei i, en alguns casos, es paga molt més, no cal reciclar.

Aquest any 2019 he obert fins a 11 actuacions d’ofici de temes molt diversos amb l’objectiu de contribuir a un millor funcionament municipal.

Una de les vostres prioritats són els grups vulnerables. Quines accions van dirigides a les dones?

Una de les 11 actuacions d’ofici que he obert és sobre l’equiparació de famílies diverses. En concret, estic preparant una recomanació a l’Ajuntament perquè equipari les bonificacions en les taxes municipals de les que gaudeixen les famílies nombroses a les famílies monoparentals.

Un estudi recent de la Taula del 3r sector (“Monoparentalitat femenina i pobresa”, octubre 2018) posa de manifest que el 80% de les famílies monoparentals estan encapçalades per dones que han de compaginar feina i cura dels infants. La conciliació ja és complicada en unitats familiars amb dos adults. Quan només hi ha un adult al capdavant les dificultats es multipliquen. Això, sumat a la diferencia salarial entre homes i dones, el fet que moltes d’aquestes famílies monoparentals no disposen de xarxa social de suport i que la taxa d’atur entre les dones soles amb fills a càrrec és elevadíssima, fa que, en molts casos, les dones al capdavant d’aquestes famílies no puguin sortir de la crisi i estiguin en una situació de pobresa o pobresa severa, amb menors a càrrec que tampoc  tenen les mateixes oportunitats que altres infants. Per tant, aquest col·lectiu és especialment vulnerable i no hi ha polítiques específiques per fer suport a aquestes dones, que també poden haver patit d’altres situacions de discriminació o violència en la seva experiència vital.

Estàs realitzant un màster en Estudis de dones, gènere i ciutadania. Quin creus que és el principal problema per a la igualtat?

Sí, vaig començar el màster l’any passat i és interessantíssim. Pel que fa al principal problema per a la igualtat, no crec que es pugui simplificar tant. Realment hi ha un tema cultural, un tema simbòlic, un tema d’expectatives sobre els cossos propis i dels altres, un tema de planejament, un tema d’estructures de poder consolidades, un tema econòmic i productiu… el que en teoria sociològica s’anomena el sistema Patriarcal.

Des d’una altra perspectiva, si volgués simplificar molt molt, podria dir que, en última instància, la igualtat és un tema de respecte per l’altre, d’entendre que les categories amb les que ens entenem els uns als altres (sexe, gènere, edat, procedència, capacitats, i un infinit etcètera) són tan il·limitades com vulguem fins a un punt de tanta diferenciació que només podem dir que tots som únics i que, en les nostres diferències úniques i personals, totes som iguals.

Fa poc, llegia un article a “The Guardian” basat en el llibre “Invisible Women: Exposing Data Bias in a World Designed for Men” de Caroline Criado Pérez, on es fa evident que, en termes molt pràctics i quotidians, la igualtat ha passat per dissenyar el món a partir d’un tipus ideal androcèntric que determina des de la mida estàndard on han d’estar col·locats els airbags en un cotxe fins a quins són els símptomes dels infarts de miocardi (que, com sabeu, són completament diferents en homes que en dones). En aquest cas, la igualtat seria tenir les mateixes possibilitats de sobreviure, i en un món dissenyat a imatge d’un tipus ideal de persona, encara queda moltíssima feina per fer.

Quina és la posició de la Síndica Municipal de Greuges sobre el moviment LGTBI?

Cal garantir els drets de totes les persones, independentment de la seva orientació sexual o de gènere o de qualsevol altra característica física, psíquica, de procedència, etc. Pel que fa al col·lectiu LGTBI, tothom és lliure de ser i sentir el que vulgui amb qui vulgui per buscar la seva felicitat, estimar lliurement independentment d’estereotips socials o culturals.  Sempre des del respecte a l’altre i el consentiment mutu. No pot ser que la gent s’escandalitzi si veu pel carrer dues persones del mateix sexe que es donen la mà i, en canvi, no posi el crit al cel quan veiem episodis de discriminació o violència en contra dels infants, la gent gran, les dones o les persones LGTBI.

Com a Síndica de greuges, institució que és mecanisme de garantia dels drets humans a la ciutat segons la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH, signada per Sabadell l‘any 2003, és la meva responsabilitat fer costat a les persones que es senten discriminades per diferents motius a la ciutat. Totes les persones que considerin que els seus drets han estat vulnerats, poden comptar amb la institució per fer-los costat.

Per combatre els cassos d’assetjament masclista, plantegeu “repensar l’espai públic amb visió de gènere”. A què us referiu?

Per mi, repensar l’espai públic amb visió de gènere vol dir moltes coses: des d’analitzar els usos quotidians que es fan de l’espai públic en funció del gènere per fer-los més eficients per a tothom, amb les múltiples visions i necessitats de la ciutadania, sense que es prioritzi només l’eficiència econòmica centrada en el treball productiu, fins a planejar l’espai públic, com ja s’està fent en algunes ciutats del nostre entorn, tenint en compte com el viuen les dones, quines situacions de desconfort o, directament, de por, poden sentir en determinats espais o a determinades hores del dia.

Nombrosos estudis, especialment des de la Geografia amb visió de gènere, determinen que  els espais que semblen desendreçats (bruts, amb grafittis, on hi ha grups d’homes reunits...) generen més sensació de por i inseguretat en les dones. Per tant, cal tenir present que els espais descuidats no només no dignifiquen els carrers i els barris per les persones que hi viuen, sinó que contribueixen a una sensació d’inseguretat entre les dones que els habiten.

Més enllà d’això, el recent cas de violació a Sabadell o el testimoni d’una altra veïna que va patir dos intents de violació múltiple a plena llum del dia a la ciutat, posen en evidència que no podem continuar construint un espai públic que no tingui en compte les experiències de vida de les nenes i dones que vivim a la ciutat. Per això, vull insistir molt durant aquest any, en que s’estan planificant i executant noves obres per diferents espais de la ciutat a través dels fons europeus FEDER (Parc del Nord, Can Feu-Gràcia, etc.) que s’adoptin metodologies de treball que tinguin en compte les necessitats quotidianes i de seguretat que tenen les nenes i les dones que habiten aquests espais.

Per finalitzar, hi ha alguna cosa que t’agradaria destacar o comentar?

Hem centrat molt aquest text en la discriminació per raó de gènere però no voldria deixar de dir que els eixos de discriminació que poden patir les persones són molts i molt variats i interactuen de diferents maneres per generar situacions de vulnerabilitat que les administracions, en molts casos, no saben com abordar.

Puc parlar del cas concret d’una dona divorciada amb tres fills a càrrec que no rebia cap tipus de subsidi i compartia domicili amb el seu exmarit a qui havia demanat temps enrere una ordre d’allunyament. La dona necessitava recolzament de l’administració que no ha sabut abordar el cas de la forma necessària i amb la suficient urgència fins que no hi ha hagut indicis de risc per la seva vida. Fins que no s’ha pogut “classificar” la problemàtica d’aquesta persona en un dels serveis que sí existeixen a la ciutat, no se l’ha pogut atendre com necessitava. Cal una major flexibilitat de l’atenció a les persones per tal que tots els drets estiguin garantits a la nostra ciutat, per a totes les que compartim el mateix espai.

Etiquetes: drets civils i genere, gènere,, LGTBI,, feminismes, butMAR19, síndicaGreuges, Sabadell, entrevista