01
Juny
2020

El Ple tractarà demà l’aprovació d’un conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua, que inclou la rehabilitació a càrrec de l’ACA de les dues passarel·les del Ripoll

Un cop feta l’actuació, la titularitat d’aquests ponts passaria a ser municipal

El Ple tractarà demà l’aprovació d’un conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua, que inclou la rehabilitació a càrrec de l’ACA de les dues passarel·les del Ripoll
Google Maps

L’Ajuntament de Sabadell i l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya (ACA) han acordat que aquest organisme autonòmic assumirà la redacció del projecte de diagnosi i rehabilitació de les passarel·les de Cal Grau i del Molí d’en Fontanet que travessen el riu Ripoll. El Ple sotmetrà demà a aprovació el nou conveni que recull aquest acord i que substitueix el text aprovat el març de l’any passat.

D’aquesta manera, es revoca l’acord del 28 de març de 2019 del text del conveni aprovat per l’Ajuntament, ja que els serveis jurídics de l’Agència Catalana de l’Aigua han hagut de reformular el text, atès que la titularitat de les passarel·les recau sobre l’ACA i que, per tant, el projecte de diagnosi i rehabilitació de les passarel·les i les obres que se’n derivin van al seu càrrec. El conveni, d’altra banda, estipula que, un cop finalitzi l’actuació a les dues passarel·les, aquests elements passaran a ser de titularitat municipal.

El projecte ha de permetre verificar el càlcul estructural de les passarel·les de Cal Grau i del Molí d'en Fontanet i definir les actuacions necessàries per garantir-ne l’estabilitat, amb l’objectiu d’evitar riscos per a les persones. És per aquest motiu que l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Ajuntament han tancat els accessos de les passarel·les i s’han senyalitzat camins alternatius. 

Ambdós ponts els va construir la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, després dels aiguats esdevinguts l’any 1962 i en el marc de les obres d’endegament del riu Ripoll.

Presenten patologies diverses, com ara danys per la carbonatació de les estructures de formigó; oxidació de les armadures; insuficiències en els tensors, que no poden garantir l’estabilitat òptima de l’estructura de les instal·lacions, i les baranes no acompleixen la normativa vigent de seguretat en l’espai públic. Es desconeix el cost global de les actuacions, a l’espera de la redacció del projecte.