L’Estruch obre les portes amb una programació transversal repartida en diferents espais, com el Teatre Principal

Després del tancament causat per la pandèmia de la COVID-19, L’Estruch –la fàbrica de creació de Sabadell– torna a estar en marxa com a centre de residències artístiques i manté la programació. I, a partir del 13 d’octubre, acollirà progressivament les companyies i entitats locals a les sales d’assaig. Així mateix, atès que encara no es poden obrir les portes del teatre, la programació de dansa i nous formats que sorgeix de les residències dels artistes es presentarà en altres espais.

Segons Carles de la Rosa, regidor de Cultura:

“ens fa il·lusió poder normalitzar l’activitat que es fa a Ca l’Estruch després d’aquests mesos. Les residències continuen i podem presentar diferents activitats relacionades amb el circ, a part d’espectacles que traslladem al Teatre Principal”.

I afegeix que

“a més, a partir d’ara totes les entitats i companyies que fan servir aquest equipament municipal per assajar-hi ja hi podran tornar, de manera que continuem treballant perquè el sector cultural pugui gaudir del servei públic que ofereix L’Estruch”.

De la mateixa manera que es va fer amb el Certamen Coreogràfic –que es va traslladar per primera vegada al Teatre La Faràndula–, ara tres espectacles que estaven programats a Ca l’Estruch es traslladen al Teatre Principal. Es tracta, d’una banda, de dos èxits de la Sala Flyhard: Lo Nuestro (25 d’octubre) i Lapònia (12 de desembre), un parell de comèdies que esclaten enmig de celebracions nadalenques entre família i amics. I, d’altra banda, No em diguis Reina (28 de novembre), d’Emili Corral i la companyia Diversitat Funcional, que proposen una obra divertida i agosarada que conjuga el text amb la dansa integrada, les arts plàstiques i les dramatúrgies de la imatge, per submergir-nos dins d’un univers boig i delirant.

Circ a La Vela i la Nau B

Aquesta tardor, el públic podrà gaudir a Ca l’Estruch de tres espectacles de circ, d’un assaig obert i d’un espectacle pedagògic, Històries de Circ, de la Cia. Sifó. A més, s’hi organitzen cinc sessions del taller Circ en Família, a càrrec de Tub d’Assaig.

Així, el 28 de novembre, Joan Català presenta una versió de 5100m/s, una peça en què una vegada més l’artista evoca la feina de l’artesà i el diàleg amb els objectes. I el Circ Pistolet actuarà a La Vela amb Quan no tocàvem de peus a terra (19 de desembre), una peça en què se’ns revela la complicitat de dos amics mitjançant un joc d’equilibris acrobàtics. 

Les cites amb MediaEstruch i NauEstruch

Aquest curs, la temporada va començar el 25 de setembre amb la jornada Suite ibèrica, que va donar tret d’inici al cicle col·laboratiu i metropolità Música d’acció? A partir d’ara, la millor ocasió per conèixer les arts digitals i descobrir els projectes residents és el Hack and Art Day #14, que es celebra el 30 d’octubre. Aquesta jornada enguany s’organitza amb la participació de l’Institut del Teatre, en la qual es reflexiona sobre la importància de la investigació artística lligada a l’experimentació tecnològica. L’esdeveniment inclou un seminari obert i una mostra de projectes amb la intervenció d'Oscar de la Fuente (resident), We Are Not Musicians, Fausto Morales - Slidemedia, Citlali Hernández (resident), el col·lectiu Ctrl+F (resident) i Julio César Palacio (resident). 

I el 4 de desembre NauEstruch i MediaEstruch organitzen la jornada NowEstruch en la qual es presenten sis projectes residents. Sarah Rasines i Javier Jiménez de Frutos presenten una acció en procés de creació basada en el Manifest Futurista de Filippo Tommaso Marinetti: 1909. Una altra proposta la trobem en Burn your garden, un projecte de Victor Colmenero Mir que es pregunta sobre la manera de produir en el món de les arts. Per la seva banda, Nataly Prada presenta MATCH GOLD, un projecte en qual, després d’haver-se infiltrat a Tinder amb set identitats falses, l’artista explora la incomprensió de la intimitat, la sexualitat i la identitat –l’or contemporani–. Título Provisional, a càrrec d’Adriana Reyes, Marta Azparren i Irene Navascué, qüestiona les biografies sexuals a partir d’un teixit associatiu, militant i artístic. 

D’altra banda, en el marc de la recerca de les arts digitals Josué Coloma, doctorand en filosofia de la Universitat de Barcelona, exposa la seva recerca, titulada Prácticas hackers y arte-en-red, i Victoria Acaso proposa un espai d’hiper-vigilància entre iguals que s’apropia de la retòrica i les mecàniques utilitzades per algunes aplicacions de contactes actuals a Stalk me to the end of love.