Ahir es va reunir, al Casal Pere Quart, la Taula d’Entitats de Memòria Històrica, formada per representants de l’Ajuntament i de les entitats locals següents: Centro Cultural de Torre-romeu, Sabadell per la República, Fundació Bosch i Cardellach, Òmnium Sabadell, Universitat Popular de Sabadell, Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell, CCOO, UGT, Amical de Mauthausen, Associació de Veïns de Ca n’Oriac i Can Capablanca.
A la trobada hi van assistir membres de la major part de les entitats i també la tinenta d’alcaldessa de Feminisme, Benestar Animal i Participació, Marta Morell, acompanyada de diferents tècnics municipals. Morell afirma que
“el compromís de Sabadell amb la memòria històrica i democràtica es reflecteix amb un Programa de treball transversal, en el qual treballem de forma coordinada mitjançant una taula tècnica i una taula amb les entitats”.
El nou Pla de Memòria Històrica
En el transcurs de la reunió, els representants municipals van exposar el Pla de Memòria Històrica que es vol impulsar, el qual vol feminitzar la memòria històrica en les sis línies de treball en què es divideix. L’elaboració d’aquest Pla es farà de forma participada entre la taula tècnica municipal, la taula d’entitats i els grups municipals i s’espera que s’aprovi al Ple al llarg del 2020.
La primera línia de treball fa referència a la memòria dels deportats als camps nazis i altres víctimes del nazisme entre el 1940 i el 1945, amb l’objectiu de reconèixer i recordar les víctimes a l’espai públic des d’un punt de vista institucional.
En segon lloc, la consolidació dels espais de memòria. Perquè Sabadell està farcit d’espais de memòria de totes les èpoques, tot i que el pla se centrarà en el períodes que van de finals del segle XIX fins a finals dels anys 1970.
En tercer lloc, es pretén fer èmfasi també en la memòria dels represaliats al segle XX. Si bé és cert que el període més significat d’aquesta repressió va ser el del franquisme (1939-1975), també ho és que la repressió contra les llibertats democràtiques, ideològiques i contra les reivindicacions obreres té un abast cronològic molt més ampli. En aquest sentit, es planteja el suport a les iniciatives d’estudi, investigació, divulgació i posada en valor memorialístic d’aquestes fases de repressió que s’han produït a Sabadell al llarg del segle XX.
El quart aspecte que vol destacar el pla és la memòria institucional municipal. Es tracta de recuperar la memòria democràtica de l’Ajuntament, que ha d’incloure la restitució persistent i el reforçament constant dels valors democràtics de la institució, així com la reparació dels danys morals que van produir sobre persones i col·lectius, els règims polítics autoritaris i franquistes quan van assumir el poder de forma il·legítima.
En cinquè lloc, es considera la memòria simbòlica a l’espai públic, que té com a objectiu afrontar el repte de la retirar tota la simbologia feixista que resta a l’espai públic sabadellenc, principalment de l’època de la dictadura franquista.
I, finalment, la memòria de la Guerra Civil espanyola, entenent que encara avui cal estudiar i fer aflorar molts aspectes que han restat silenciats massa anys pel que fa al desenvolupament d’aquells fets i de les seves conseqüències més directes, que van tenir com a resultat morts, desapareguts i afectats per la repressió en general.
En tots aquest àmbits es vol continuar treballant d’una forma transversal entre l’acció cultural, social i educativa i amb especial èmfasi amb una mirada feminitzada, com s’ha destacat prèviament.
Actes a les places de Clara Campoamor, Patricio Peñalver, Cipriano Martos i Dones del Tèxtil
La trobada va servir també per acordar d’organitzar conjuntament quatre actes, un a cadascuna de les places que tenen nou nom a la ciutat. Es tracta de la de Patricio Peñalver (pels volts del Dia contra l’Homofòbia), Dones del Tèxtil (pels volts del 8 de març), Clara Campoamor i Cipriano Martos.
I es va informar de la col·locació de les noves 36 llambordes stolpersteine, que es durà a terme al final de gener, en el marc de la commemoració del Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust. Com també del projecte que estudia el paper de les dones en el moviment veïnal, dels actes finals de l’Any de la Colla de Sabadell, de l’exposició “Transgressores” i del III Cicle de Cinema sobre la Deportació als Camps Nazis. Per últim, es va acordar la data de la propera reunió per tal d’iniciar els primers treballs sobre aquests temes, així com els projectes i/o activitats de les entitats.