Tots els articles
Dijous 9 de desembre de 2021 a les 18:30h
Ubicació: Regidoria d'Acció SocialAssistents: Cap de Servei d'Habitatge
Dijous 9 de desembre de 2021 a les 19:30hUbicació: Auditori de l'AV Sant Julià | carrer d'Armand Obiols, 28Assistents: Personal tècnic municipal i veïns de Can Deu.
Divendres 10 de desembre de 2021 a les 09:00hUbicació: Regidoria d'Acció SocialDivendres 10 de desembre de 2021 a les 10:00hUbicació: Edifici Consistorial- Sala de govern
Visita al Tió al CEIF Arraona
En aquesta ocasió visitem una de les 11 escoles bressol municipals: el CEIF Arraona. Aquesta escola bressol, situada al barri dels Merinals, acull actualment infants de 0 a 3 anys i a les seves famílies. Conversem amb la seva directora, la Lidia Ferrer, sobre com es viuen les festes de Nadal en aquest centre.
- Quin significat té el Nadal al vostre centre?
La celebració del Nadal és un dels temes que sempre estan sobre la taula quan els equips o les direccions fem reflexions sobre la nostra tasca educativa. És per aquest motiu que, amb els anys, s’ha anat transformant aquesta festa abans impregnada de motius estretament lligats amb la religió, com és el pessebre, per acollir una celebració cultural, que no exclogui ningú, on tothom pugui trobar un espai i sentir-se'n part.
El nostre entorn immediat, al barri dels Merinals, té una gran riquesa i diversitat cultural i nosaltres, com a escola inclusiva i com a professionals compromeses amb el respecte i la igualtat, no ens podem permetre que cap infant ni cap família es senti fora del que passa dins l’escola.
- Com el plantegeu a nivell educatiu? Quines activitats feu?
Incorporem l’arribada del Nadal a la realitat de l’escola respectant la nostra línia metodològica. Així doncs, a les estances arriben propostes i experimentacions amb elements propis d’aquesta època; paneres i ampolles sensorials amb textures, colors i olors que relacionem amb l’hivern i amb el nadal.
La música, que ens acompanya a diari com una part essencial del nostre dia a dia, s’omple ara de nadales i cançons tradicionals. Hi ha famílies que porten objectes típicament nadalencs com les panderetes i les acollim a les estances com un element de joc més, donant resposta a l’interès propi dels infants per jugar i descobrir de forma lliure.
Però per sobre de tot, l’estrella d’aquestes dates, és el nostre Tió, al qual donem lloc com a tradició cultural. Esperem la seva arribada a l’escola i compartim amb ell les setmanes prèvies. Els infants surten de les estances i li porten fruita, l’acaronen, vigilen amb curiositat si va menjant i nosaltres, com a adults, només podem acompanyar aquesta il·lusió. Les seves cares d’emoció i sorpresa no tenen preu.
- Es té en compte la diversitat cultura? En quins aspectes?
Com deia abans, a la nostra escola tenim la sort de gaudir d’una rica diversitat cultural que sentim com a una oportunitat per als infants, per a les famílies i també per a nosaltres com a equip de professionals.
Mitjançant els nostres canals de comunicació amb les famílies, anem documentant i traslladant el que passa a les estances, així, podem acostar les tradicions a aquelles famílies que les desconeixen i, de la mateixa manera, les convidem a compartir amb nosaltres les seves tradicions i que formin part també de l’experiència de l’escola i dels infants.
- Creieu que és una celebració on es poden destacar certs valors? Quins?
Precisament d’aquesta riquesa cultural que ens envolta podem aprendre a viure aquestes festes des d’una vessant diferent, menys consumista i materialista.
No només com a escola, com a societat hauríem de ser capaces de mantenir tots els dies de l’any l’esperit que ens impregna per Nadal: la solidaritat, el respecte, l’empatia, les ganes de compatir moments plegades, de ser millors i de sentir-nos més a prop. Tenim 365 dies per ser millors persones, aprofitem-los!
- A nivell menjador, s’incorporen ‘receptes’ o ‘àpats’ relacionats?
Dins els nostres menús, acuradament treballats per una dietista, amb productes ecològics i de temporada, sempre trobem un espai, l’últim dia d’escola, per a la tradicional escudella de Nadal. Infants i educadores la gaudim ben bé com la de casa i és una d’aquelles coses marcades al calendari. A banda de fer un brou de primera, l’Eva, la nostra cuinera, l’adapta a qualsevol necessitat individual, tant en casos d’intolerància alimentària com en d’altres d’arrel cultural o religiosa. Però aquell dia, com la resta de dies de l’any, tothom té el mateix menjar a taula.
Rutina d'higiene al CEIF Espronceda
En època de vacances totes les famílies anem a un altre ritme i horaris. És per això que, per molt que ens esforcem, els infants també hi van.
Sí que és cert que als infants d’entre 0 i 3 anys les rutines els donen seguretat, tranquil·litat i els permeten anticipar el que passarà a continuació. Tanmateix, massa rutines poden acabar avorrint o creant inflexibilitat. Per tant, la clau és un equilibri entre ambdues opcions.
Però durant les vacances molts dies són imprevisibles: entre àpats a casa de familiars, passejades per la ciutat il·luminada, escapades a la muntanya,... els infants perceben que la família també va a un altre ritme. Són uns dies d’estímuls diferents i on és molt complicat mantenir al 100% les rutines escolars.
Així doncs, no cal seguir cap rutina durant les vacances? Sí que cal. Com a adults hem de vetllar perquè les rutines de son i gana estiguin cobertes i en horaris més o menys adients perquè aquests canvis no provoquin malestar o moments desbordaments emocionals (que els infants expressen a través de plors o rebequeries).
Recomanacions i aspectes a tenir en compte
- Els horaris dels adults no són els mateixos que els dels infants: ells van més a poc a poc i necessiten més temps.
- Si esmorzen a la mateixa hora que quan van a l’escola i estan acostumats a dinar a les 12h, per posar un exemple, podem oferir el dinar en aquest horari tranquil·lament i després ja dinarem la resta amb la família. Si l’infant s’ha d’esperar a dinar a les 14h probablement la criatura estarà cansada i quan toqui dinar ja no tindrà gana i començarem amb una roda de mala alimentació i mal descans que desencadenarà amb malestar i desbordament emocional.
- Procurem mantenir les seves estones i hores de son: si normalment fan migdiada, si és possible, es pot buscar una habitació tranquil·la perquè pugui descansar una mica; en cas contrari ser conscients que no podrem allargar el dinar fins les 19h del vespre si no ha descansat.
Aquestes són algunes recomanacions, però recordeu que cada família, cada situació i cada infant són diferents. Hem de ser conscients que aquestes festes els infants rebran més estímuls dels habituals, aniran a deshores i és molt provable que canviïn les seves pautes de descans. Però un cop tots tornem a la rutina escolar els infants podran recuperar els ritmes habituals amb més facilitat que al setembre ja que no seran nous per ells.
Recordeu: la millor rutina és omplir aquests dies de records, abraçades i petons.
* Text facilitat per INCOOP
Divendres 10 de desembre, a les 11.00 h
Lloc: Granja del Pas (Parc Central del Vallès)
Imatge de l'espectacle BLAfugl, realitzada per Artur Gavaldà
Les escoles bressol municipals CEIF Arraona, CEIF Can Llong i CEIF Can Puiggener enguany han reprès la seva participació en el projecte Mestres que es mouen, el programa de formació per a mestres del centre de creació d’Arts per a les famílies, laSala, i que havia quedat interromput per l’inici de la pandèmia. Aquest projecte és un dels que configuren INTERSTICE, el qual té com a finalitat un canvi de paradigma en la incorporació de l’art de qualitat dins de l’educació, mitjançant la promoció d’espais d’aprenentatge mutu. Es desplega, entre d’altres, en les següents accions:
- L’apropament de l’art contemporani de qualitat a les escoles bressol, els centres d’educació infantil i primària.
- La promoció d’oportunitats de participació en experiències culturals i la reducció de les desigualtats en el seu accés.
- La millora del nivell de competències dels/de les mestres, per poder desenvolupar pràctiques estètiques en educació.
En aquest projecte hi participen la Universitat de Bath SPA (Regne Unit), la Universitat de Bolonya (Itàlia), la Universitat de Staävenger (Noruega) i la Universitat Autònoma de Barcelona, que el coordina. És un projecte co-finançat pel programa Erasmus+ de la Unió Europea i el Sepie.
Les escoles bressol abans esmentades, enguany, estan treballant estretament amb professionals de la Universitat de Staävenger i amb laSala (centre de creació d’Arts per a les famílies i infants de 0 a 14 anys i organitzadora del festival internacional d’Arts per a la primera infància, elPetit).
En aquest context, el passat novembre, 52 famílies i 10 educadors d’aquestes escoles bressol van poder gaudir del espectacle de dansa i comunicació musical Ocell Blau (BLÅfugl) de la companyia noruega Dybikdans (que està dirigida per la investigadora noruega Siri Dibwik de la Universitat de Staävenger) de manera gratuïta a través del programa Tàndem de l’Ajuntament de Sabadell.
El mateix novembre, 36 educadors i educadores del CEIF Can Llong, CEIF Can Puiggener i CEIF Arraona van participar en la formació Mestres que es mouen. Aquesta formació s’ofereix anualment des del 2016 i des de laSala amb l’objectiu de connectar artistes i mestres d’educació infantil i primària d’una manera més significativa i profunda, per treballar junts el llenguatg artístic com a forma de relació, comunicació i expressió amb infants. Aquest any la formació va comptar amb la participació de professionals de la Universitat de Staävenger i la companyia de dansa Dybwikdans.
A partir de l’experiència de l’espectacle i la formació Mestres que es mouen, la Universitat Autònoma de Barcelona s’està encarregant d’avaluar sistemàticament l’impacte d’aquestes experiències en els infants, els mestres i els artistes, mitjançant observacions a l’aula, entrevistes, trobades de reflexió i aprofundiment amb els equips educatius de les escoles bressol. Aquesta avaluació, juntament amb els projectes que estan duent a terme les altres universitats que participen en el projecte INTERSTICE, serà treballada en xarxa per desenvolupar estratègies metodològiques i materials pedagògics innovadors que puguin repercutir en la comunitat educativa i en la formació universitària de futures mestres.
Per saber-ne més podeu consultar la web i les xarxes del projecte: www.interstice.eu i @interstice_eu a twitter i instagram
Ho canvio perquè aquests centres no estaven abans a l’INTERSTICE. El que no sé amb total seguretat és si MQES es va quedar interromput, o només algunes accions
Nova caseta del CEIF Joaquim Blume
Durant aquest curs 21-22 la voluntat de l’Ajuntament de Sabadell ha sigut continuar amb l’esforç per actualitzar a totes les escoles bressol municipals de Sabadell diferents elements del mobiliari, electrodomèstics i material tecnològic que havien anat quedant obsolets o que calia millorar, invertint-hi una suma total de 43.000€.
S’han renovat electrodomèstics essencials com rentaplats, forns, rentavaixelles, congeladors, rentadores i assecadores que són imprescindibles pel bon funcionament diari de les escoles bressol. També s’ha renovat part de l’equipament tecnològic amb noves càmeres fotogràfiques per poder immortalitzar el dia a dia dels infants, crear documentacions pedagògiques i seguir treballant en la millora continua de les pràctiques pedagògiques. També s’han adquirit equips de música, imprescindibles per treballar diferents propostes musicals, impressores i projectors, que serveixen tant per a tasques administratives i d’informació com per preparar propostes pels infants, etc.
Per altra banda s’han millorat els espais exteriors del CEIF Can Puiggener i del CEIF Vapor Buxeda. Al CEIF Can Puiggener s’ha instal·lat una tanca protectora al jardí d’1-2 anys. Per la seva banda, al CEIF Vapor Buxeda s’hi ha instal·lat un tancament baix per evitar els desbordaments de les escorces que es troben situades a la via d’accés del centre.
També s’ha fet una inversió en mobiliari pel dia a dia d’infants i educadores com cadires, tamborets, llits, taules i canviadors Pikler.
Finalment, s’han adquirit estructures i materials de joc pedagògicament reflexionats per afavorir el desenvolupament, tant a nivell cognitiu com motriu dels infants i que encaixen amb la línia pedagògica de les escoles bressol municipals, com són les estructures Pikler (balancins, rampes, túnels, cubs, escales), estructures de joc Waldorf, matalassos de psicomotricitat, mòduls de joc d’interior (com cuinetes) i d’exterior (taules de manipulació de sorra, mobles de cuinetes per exterior),...
Aquestes inversions s’aniran complementant amb les properes inversions que estan previstes a nivell municipal.
Proposta de Carnestoltes d'una aula de l'EBM La Romànica
La darrera setmana de febrer s’ha celebrat el Carnestoltes a Sabadell. Les escoles bressol municipals de Sabadell també han sigut partícips d’aquest celebració tradicional.
Tot i que cada escola ho celebra en concordança amb el seu projecte educatiu, i per això podem trobar lleugeres diferència de plantejament, totes tenen com a punt de partida el respecte envers els infants. Respecte pel seu moment maduratiu i les seves preferències personals.
Quan pensem en el Carnestoltes, el primer que ens ve a la ment a la immensa majoria són les disfresses. Però al igual que entre els adults podem trobar persones a qui agrada més o menys disfressar-se, passa el mateix amb els infants, amb l’afegitó que per disfressar-se i gaudir de “convertir-se en un altre” primer cal tenir clara la concepció d’un mateix. I aquest és un procés en què es troben immersos una gran majoria dels infants d’entre 0 i 3 anys. Per tant, les escoles bressol municipals acosten la tradició de Carnestoltes als infants incorporant detalls que la fan visible i parteixen de la voluntarietat de cada infant a l’hora de participar-hi.
Algunes escoles han posat l’enfoc en convertir el Carnaval en una part més del dia a dia dels infants, de les propostes i materials que les educadores preparen a les estances i a les quals els infants poden accedir segons el seu interès. En aquests espais podem trobar des de les disfresses més típiques, passant per complements o maquillatges que els infants poden fer servir lliurement segons les seves motivacions i inventiva.
D’altres escoles bressol han posat el protagonisme de la setmana en el Dijous Gras organitzant esmorzars o berenars amb les menges típiques d’aquest dia com són la botifarra, la truita i les coques de llardons. Quan la situació sanitària ho permetia aquest àpats es compartien amb les famílies i els infants. Tan bon punt la situació sanitària ho permeti els equips estan desitjant poder reprendre aquest tipus d’activitats amb famílies.
Un altre enfocament que podem trobar per incloure el Carnestoltes a les vides quotidianes dels infants han sigut les propostes de manipulació. Manipulació d‘elements que relacionem amb aquesta celebració com són el confeti, les serpentines, les màscares,... per tocar, remenar i llençar; omplir i buidar culleres, pots i recipients; enganxar-les a pasta de sal o fer-ne un collage.
Sigui quin sigui la proposta que adopta cada centre, sempre està encaminada a apropar el Carnestoltes als infants de manera molt vivencial i permetent que cada infant s’hi relacioni a partir dels seus propis interessos i motivacions, de manera que cadascun d’ells i elles, independentment de en quin moment maduratiu es trobin, s’hi sentin còmodes i segurs i en puguin gaudir al màxim.