Alèxia Roig ha fet de voluntària durant l'estat d'alarma pel COVID-19, i ens explica la seva experiència

El meu nom és Alèxia, tinc 23 anys i sóc monitora del Grup Escolta Xaloc de Sabadell. Mitjançant aquesta entitat, he col·laborat en projectes educatius, sostenibles, socials i sanitaris. Els meus inicis en el món del voluntariat varen ser amb el Grup Escolta, per tant, primerament era retornar als infants i joves tot el que m'havia donat i transmès en aquesta entitat.

Posteriorment va néixer en mi un interès per col·laborar amb aquelles persones que ho necessiten. Intervenir en una realitat sociocultural i poder millorar o ajudar en el que faci falta. Cada vegada sento més interès a dedicar el meu temps lliure a realitzar accions per millorar la qualitat de vida a les persones que ho necessiten.

He pogut col·laborar en un projecte de voluntariat relacionat amb la distribució d'aliments per persones amb dificultats econòmiques. A causa de la situació que estem vivint actualment, amb el Covid19, també he col·laborat en la repartició de les targetes moneder.

Aquest abril, davant l'emergència del COVID-19, vaig contactar amb el Punt de Voluntariat de Sabadell perquè volia fer alguna cosa per ajudar i em van derivar al Rebost Solidari, on hi he fet de voluntària. He pogut col·laborar en un projecte de voluntariat relacionat amb la distribució d'aliments per persones amb dificultats econòmiques. A causa de la situació que estem vivint actualment, amb el Covid19, també he col·laborat en la repartició de les targetes moneder.

Com a voluntària he vetllat per seguir un ordre i una seguretat envers aquesta tasca: control de les cues, repartiment de les targetes, informar del funcionament d'aquestes i garantir la distància de seguretat entre els assistents.  Tot el possible per poder realitzar aquesta acció tan necessària, amb les condicions de protecció establertes, i vetllant pel funcionament i la distribució dels ajuts.

El voluntariat m'aporta una sensació de controvèrsia. Primerament satisfacció de veure que estàs ajudant i beneficiant a la societat. Sigui a nivell de millores en la qualitat de vida com en l'ámbit sanitari. Ara bé, generalment sento tristesa per dins, ja que veus de prop situacions complicades. Això també permet extreure un aprenentatge social i personal, aprens a valorar més el que tens, el que fas i tot el que encara queda per fer, que és molt!