PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Massa d'aigua salada que cobreix més de dues terceres parts de la superfície terrestre. La concentració de matèria orgànica en les mars primitives va propiciar l'aparició de les primeres macromolècules, origen de la vida que colonitzà tot el planeta.

Historial toponímic

Mar (30.10.1985)

Gneu Flavi (Roma, segle IV aC). Fill d'un llibert, anomenat Cneius o Annius, segons la font, que esdevingué un afamat jurisconsult romà. Secretari d'Api Claudi, va divulgar el text de les Legis actiones, que eren secretes i només les coneixien els pontífexs i el patricis. Va publicar, a més, el calendari dels dies d'administració de justícia, que determinava els actes que es podien fer i els que no en determinades dates. La col·lecció de normes legals i de procediments judicials publicats per Flavi fou coneguda com a Ius Flavianum. Api Claudi el va fer senador i probablement també va ser tribú de la plebs i pretor. * * * El carrer de Flavi es troba al barri de Via Alexandra, en una zona amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins.

Historial toponímic

Flavio (9.12.1965), calle
Flavi (30.10.1985)

Mateu Brujas i Romeu (Sabadell, 1834? - 6 de novembre de 1903). Industrial tèxtil.

Va fer estudis de teoria tèxtil i va treballar de teòric a la fàbrica Capmany. Als 26 anys s'establí pel seu compte amb una modesta indústria tèxtil que s'engrandí ràpidament amb la introducció als mercats espanyol i sud-americà. L'èxit, però, li arribà amb la fabricació d'un nou gènere anomenat xeviot, teixit de llana de colors suaus, amb un acabat lleugerament enfeltrat i flonjo al tacte. Brujas va ser el primer fabricant que llançà el xeviot al mercat peninsular. Va ser famosa la casa amb la fàbrica annexa que es va fer construir al carrer d'Arimon, a finals del segle XIX, coneguda popularment com a ca la Patoia. Brujas va ser tinent d'alcalde de l'ajuntament, encarregat de la regidoria de Foment.


Historial toponímic

Brujas (14.4.1910), c. de
Brujas (27.5.1939), calle
Brujas (30.10.1985)

França és un estat de l'Europa occidental que limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic i al sud amb la Mediterrània i és fronterer amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Mònaco, Andorra i Espanya. La França metropolitana inclou, a més, l'illa de Còrsega i els territoris d'ultramar. La capital, París, amb més d'onze milions d'habitants comptant-hi els suburbis, és una de les ciutats més poblades d'Europa. La llengua oficial és el francès, l'única reconeguda per la constitució francesa. Amb més o menys implantació al respectiu domini lingüístic es parlen el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià. França és un dels pocs estats europeus que s'ha negat a firmar la Carta europea de les llengües minoritàries. És membre fundador de la Unió Europea, de l'OTAN i de les Nacions Unides i és una de les set potències nuclears mundials. El carrer de França es troba al barri de Can Gambús, en què els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

França (15.9.2006)

Ciutat del nord d'Itàlia, capital del Vèneto. Situada a la vora de la mar Adriàtica, s'originà a la llacuna de Venècia sobre un arxipèlag de més d'un centenar de petites illes, separades per una xarxa de canals i connectades per més de 400 ponts. Venècia és una ciutat amb una profunda cultura humanística i molt vinculada a l'Imperi d'Orient que hi afavorí un art d'ascendència bizantina, mediatitzat per un gust especific per la llum i la policromia, fruit de la seva peculiar situació geogràfica, que transformà l'art. La basílica de San Marco és un bell exemple de la síntesi específicament veneciana d'art romànic, gòtic i bizantí. El carrer de Venècia es troba al barri de Can Llong, zona de vials amb noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Venècia (28.4.1999)

Salvador Puig Antich (Barcelona, 30 de maig de 1948 -  2 de març de 1974). Militant llibertari.

Puig Antich havia estat a les CCOO de barris abans d'incorporar-se al Movimiento Ibérico de Liberación. Detingut el 1973 i acusat de la mort d'un policia, fou condemnat a mort i executat a la presó Model de Barcelona, el 2 de març de 1974.

El carrer de Puig Antich es troba al barri de Castellarnau, en què els vials porten noms de persones que s'han significat per la lluita a favor de la llibertat i la dignitat humanes.


Historial toponímic

Puig Antich (28.4.1999)

Els manyans són artesans que fabriquen i ajusten panys, claus i altres objectes de ferro per a edifics i mobiliari. * * * El carrer dels Manyans es troba situat al barri d'Espronceda, en una zona de vials amb noms d'oficis manuals.

Historial toponímic

Espronceda [parcial] (1963-64), polígono
Manyans (29.10.1986)

Riu pirinenc, afluent per la dreta de la Nogeura Pallaresa. Rep les aigües del massís de Peguera, de 2.982 m d'altitud, i baixa encaixonat per la vall Fosca o ribera del Flamicell fins a Beranui; s'obre aleshores cap a la Pobleta de Bellveí i Senterada i arriba a la Pobla de Segur, on desguassa a la Noguera per la cua del pantà de Talarn. El riu té una llargada de 34 km i un fort desnivell, raó per la qual ja des del 1914 s'hi començaren a construir les centrals hidroelèctriques de Cabdella, Molinos, la Plana i la Pobla; la primera, la de Cabdella, aprofita com a reguladors l'estany Gento, el Tort i els de Colomina i Cubieso, tots d'origen glacial. * * * La travessia del Flamicell es troba al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius.

Historial toponímic

Flamicell (30.10.1985)

Municipi de l'Anoia, al vessant occidental de la muntanya de Montserrat i prop del coll del Bruc. Drenat per moltes rieres, les de Marganell i Guardiola es dirigeixen al Bages i les de Pierola i de can Dalmases van cap al Baix Llobregat. El poble comprèn quatre nuclis de població: el Bruc del Mig, el Bruc de la Parròquia, el Bruc de B aix i el Bruc de Dalt. El municipi inclou, a més, la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia, amb l'antic castell de la Guàrdia del Bruc. El Bruc va ser l'escenari de dues batalles durant la Guerra del Francès. La primera el 6 de juny de 1808, que va generar la llegenda del timbaler del Bruc, entre una columna francesa dirigida pel general Schwartz, amb uns 3.800 homes, principalment italians i suïssos, i les forces catalanes amb voluntaris dels sometents de Manresa, Igualada i Tàrrega, i una part de combatents professionals, suïssos la majoria, dirigits pel tinent Franz Krutter Grotz, suís també, que comandava uns 2.000 homes. L'exèrcit francès va ser vençut en una emboscada i hi van morir 300 homes. La segona batalla es va produir vuit dies després, el 14 de juny, com a represàlia per la primera. Ja sense el factor sorpresa de l'anterior, els francesos hi van ser igualment vençuts per les tropes que dirigia Joan Baget.

Historial toponímic

Bruc (1925), c. del
Bruch (27.5.1939), calle
Bruc (30.10.1985)

Jean Monnet (Cognac, Poitou-Charente, 9 de novembre de 1888 - Bazoches-sur-Guyonne, Illa de França, 16 de març de 1979). Economista i financer francès.

Participà en les conferències preparatòries del tractat de Versailles. De 1919 a 1923 va ser secretari general adjunt per a la Societat de Nacions. Després de la Guerra fou el màxim impulsor de la CECA (Comunitat Econòmica del Carbó i de l'Acer), que va presidir de 1952 a 1955. La CECA permetia posar en comú les produccions de carbó i d'acer de França i Alemanya i va servir per al posterior desenvolupament d'un mercat comú europeu. Ha estat considerat el pare de la Unió Europea.

La ronda de Jean Monnet es troba al barri de Can Gambús, en què la majoria dels carrers porten noms d'estats de la Unió Europea.




Historial toponímic

Jean Monnet (15.9.2006)