2024
| Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Sevilla, 6 de juny de 1599 - Madrid, 6 d'agost de 1660). Pintor. És considerat un dels grans exponents de la pintura del barroc i de tots els temps. Format a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco. Als 19 anys es casà amb la filla del seu mestre i obrí taller propi. Fins al seu primer viatge a Madrid, el 1622, poc coneixem del pintor si no és la seva producció -Vella fregint ous o L'aiguader de Sevilla...-, que es caracteritza per una marcada voluntat d'objectivitat, pel notable tractament del clarobscur i per una gamma cromàtica reduïda, basada en els ocres. El 1623 és cridat a Madrid pel comte duc d'Olivares i el nomenen pintor del rei. D'aquesta època són els retrats reials i dels infants: Felip IV, l'infant Carles i la infanta Maria d'Àustria. Del 1629, fruit d'una estada a Itàlia, són La farga de Vulcà i els apunts dels Jardins de la vil·la Mèdici. |
Historial toponímic
Velázquez (1925), c. deVelázquez (27.5.1939), calleVelázquez (30.10.1985)
| Municipi de la Baixa Cerdanya, a la Solana, drenat pel riu de la Llosa a ponent i pel Segre, que n'és el límit meridional. La vila conserva l'església de Sant Esteve d'origen romànic, ja datada el 839, i reconstruïda al segle XIV. Del castell de Prullans, que el 1309 esdevingué centre de la baronia de Prullans, només en resta la casa senyorial. * * * El carrer de Prullans es troba situat al barri de la Roureda, en una zona on els vials porten noms de municipis pirinencs catalans. |
Historial toponímic
Costabona (18.3.1971) [tram sud], callePrullans (30.10.1985)
Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990). Novel·lista, assagista i dramaturg. Va néixer a l'Aranyó, a la comarca de la Segarra, fill de propietaris rurals originaris de Cervera. Va cursar el batxillerat a Tàrrega i el 1935, traslladat a Barcelona, ingressà a l'Institut Balmes amb la idea d'acabar el batxillerat i després estudiar medicina. L'esclat de la Guerra Civil el portà a afiliar-se a la CNT i a treballar de mestre a Fígols; aviat, però, es va enrolar a l'Exèrcit Popular i va lluitar al front de Falset. A la postguerra s'establí a Barcelona, treballà d'agent d'asegurances, de publicista i d'investigador privat. El 1946 canvià de feina i va entrar en el món editorial. Començà aleshores a escriure amb regularitat, col·laborant en la revista Ariel i entrà en contacte amb altres escriptors. El primer recull de contes, El premi literari i més coses, el publicà el 1953, i el 1954 guanyà el premi Joanot Martorell amb la novel·la Estrictament personal. Durant quaranta anys, Pedrolo no va parar mai d'escriure ni de publicar. Amb més d'un centenar de títols, va ser un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana, que conreà tots els gèneres i va col·laborar amb articles en totes les revistes catalanes de l'època. La seva obra més llegida i la més venuda és el Mecanoscrit del segon origen, mentre que Totes les bèsties de càrrega ha estat considerada una de les millors novel·les pedrolianes. El 1963 inicià "Temps obert", el cicle narratiu més ambiciós del qual, tot i restar inacabat, n'aparegueren onze novel·les. Pedrolo aconseguí els premis més prestigiosos del país: el Víctor Català, el Joanot Martorell, el Sant Jordi i el Prudenci Bertrana. Com a personatge públic, sempre es declarà partidari de la independència, va mantenir una actitud cívica coherent i insubornable i es va mostrar crític amb la situació política del país. El 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El carrer de Manuel de Pedrolo es troba al barri de Can Deu, en una promoció d'habitatges en què els carrers porten noms d'escriptors catalans. |
Historial toponímic
Manuel de Pedrolo (28.11.1990)
| Riu pirinenc, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa. Rep les aigües del massís de Peguera, de 2.982 m d'altitud, i baixa encaixonat per l'estreta vall Fosca o ribera de Flamicell fins a Beranui; s'obre aleshores cap a la Pobleta de Bellveí i Senterada i arriba a la pobla de Segur, on desguassa a la Noguera per la cua del pantà de Talarn. El riu té una llargada de 34 km i un fort desnivell, raó per la qual ja des de 1914 s'hi començaren a construir les centrals hidroelèctriques de Cabdella, Molinos, la Plana i la Pobla; la primera, la de Cabdella, aprofita com a reguladors l'estany Gento, el Tort i els de Colomina i Cubieso, tots d'origen glacial. * * * El carrer del Flamicell es troba al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius. |
Historial toponímic
Flamisell (24.11.1955), calleFlamicell (30.10.1985)
| Ciutat australiana, capital de l'estat de Queensland, a l'est del país. Situada en un amfiteatre natural vora la desembocadura del riu Brisbane, és el port més gran d'Austràlia, amb 16 km d'instal·lacions portuàries al llarg de la riba del riu, que exporta productes agrícoles i miners, i concentra bona part de la indústria de l'estat de Queensland, inclosa la tèxtil llanera. La ciutat s'originà en una colònia penitenciària que el governador de Nova Gal·les del Sud, sir Thomas Brisbane, hi fundà l'any 1825. * * * El carrer de Brisbane es troba a la urbanització de Nostra Llar, barri en què totes les vies urbanes porten noms de ciutats industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Brisbane (24.11.1955), calleBrisbane (30.10.1985)
| El Regne Unit és un estat del nord-oest d'Europa format per Anglaterra, Escòcia, Gal·les (a l'Illa de Gran Bretanya) i Irlanda del Nord, a més de 14 territoris d'ultramar, entre els quals Gibraltar i les Malvines. La capital és Londres i la llengua, l'anglès; tot i que són oficialment reconeguts el gal·lès a Gal·les i el gaèlic a Escòcia. Entre 1973 i 2017 va ser membre de la Unió Europea, malgrat que sempre hi va haver una certa oposició interna a formar-ne part. El passeig del Regne Unit es troba situat al barri de Can Gambús, on hi ha un bon nombre de carrers que porten noms d'estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Regne Unit (15.9.2006)
| Pedro Velarde (Muriendas, Castella, 19 d'octubre de 1779 - Madrid, 2 de maig de 1808). Militar espanyol. Velarde era capità d'artilleria i projectà un alçament contra Napoleó. Fracassat l'intent militar, s'uní a la revolta popular antifrancesa del 2 de maig de 1808 i morí durant el combat. |
Historial toponímic
Velarde (9.12.1965), calleVelarde (30.10.1985)
| Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, 17 de gener de 1867 - Barcelona, 21 de novembre de 1941). Escriptor modernista. Després d'estudiar el batxillerat a Girona, va fer un curs d'enginyeria a Barcelona, però l'any següent es matriculà a Llotja. De retorn a Girona el 1890, va fer de professor de dibuix i de pintor de paisatges i retrats per encàrrec. En aquesta època començà a escriure. Dirigí el periòdic republicà Ciudadanía i un procés per un article que hi publicà el portà de nou a Barcelona, el 1911. Aleshores, cridat per l'editor Antoni López, dirigí L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia i visqué a Barcelona fent de periodista, escriptor i professor de pintura fins que morí el 1941. Conegut sobretot per la novel·la Josafat i per Proses bàrbares, la seva obra es basa en l'observació detallada del món i en l'experiència viscuda, però és a la trilogia Entre la terra i els núvols (L'hereu, 1931, El vagabund, 1933, i L'impenitent, 1948) on es recull tota la singladura vital de l'escriptor. El carrer de Prudenci Bertrana es troba al barri de Can Deu, en una promoció d'habitatges en què els vials porten noms d'escriptors catalans. |
Historial toponímic
Prudenci Bertrana (28.11.1990)
| Manuel Folguera i Duran (Sabadell, 2 de maig de 1867 - Barcelona, 6 de setembre de 1951). Enginyer i polític, fundador del Centre Català de Sabadell. Va ser president de la Unió Catalanista i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, i el 1900 encapçalava la comissió que va exposar les reivindicacions catalanes a la reina. Essent diputat provincial per Barcelona, el 1909 va presentar un primer projecte de Mancomunitat, que seria determinant per a l'aprovació de la institució. Com a professional, va dirigir la fàbrica Güell, a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, on va néixer el seu fill, el poeta i crític literari Joaquim Folguera i Poal. |
Historial toponímic
Galcerán (annexat de Barberà el 1959), calleManuel Folguera (30.10.1985)
| Joan Fiveller (segles XIV-XV). Conseller de Barcelona en cinc ocasions, entre 1406 i 1427, i conseller en cap els biennis 1418-19 i 1427-28. S'erigí en símbol de la defensa de les llibertats col·lectives dels barcelonins davant la monarquia. Vegeu: c. de Joan Fiveller. |
Historial toponímic
Fivaller (1960), plazaFiveller (30.10.1985)