PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Lloc poblat d'una gran extensió d'arbres silvestres, que no són fruiters ni de cultiu. * * * El carrer del Bosc es troba situat al barri de Can Deu, en una zona amb noms d'arbres i arbusts. En aquest cas, el nom probablement deriva de la proximitat al bosc de Can Deu.

Historial toponímic

c. del Bosc/Bosque (8.10.1970)
Bosc (30.10.1985)

Hongria és una república de l'Europa central travessada pel curs mitjà del Danubi, fronterera amb Eslovàquia, Ucraïna, Romania, Sèrbia, Croàcia, Eslovènia i Àustria. Els hongaresos o magiars, més del 90% de la població de l'estat, són els descendents de les tribus magiars o finoúgriques que al segle IX s'establiren a la plana d'Hongria. Hi ha també una població important de gitanos i d'altres minories europees. La llengua oficial és l'hongarès, llengua úgrica de la família uraliana, com el finès i l'estonià. Budapest, la capital de la república, és una de les ciutats amb més pes cultural i històric de l'Europa central. Hongria s'integrà a la Unió Europea el maig del 2004. El carrer d'Hongria es troba al barri de Can Gambús, zona de vials amb noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Hongria (15.9.2006)

Antics valls o fossats de defensa de la vila.

Historial toponímic

Camí que roda la vila (inici del segle XVII)
Valls (1841)
Las Valls (27.5.1939), calle
Valls (30.10.1985)

Carles d'Aragó (Peñafiel, 29 de maig de 1421 - Barcelona, 23 de setembre de 1461). Príncep de Viana.

Primogènit de Catalunya-Aragó i de Navarra, fill de Joan II i Blanca de Navarra, va ser proclamat Príncep de Viana, títol que portaven els hereus de la corona navarresa des de 1423. En morir la seva mare, Blanca de Navarra, el seu pare, Joan II, es tornà a casar amb Joana Enríquez i tingueren un fill, Ferran. Les relacions entre Carles i el seu pare varen ser conflictives, però per dret el príncep de Viana havia de succeir Joan II. Tanmateix, Carles va morir sobtadament el 1461 i Ferran, el seu germanastre, va passar a ser el successor, que regnà com a Ferran el Catòlic. Pel Principat va córrer la veu que Carles havia estat emmetzinat per la seva madrastra per afavorir Ferran. Sigui com sigui, la mort de Carles va contribuir a enverinar les relacions de Joan II i els catalans i al desencadenament de la guerra civil catalana que esclatà el 1462.


Historial toponímic

Príncipe Viana (9.12.1965), calle
Príncep de Viana (30.10.1985)

Estany de la Baixa Cerdanya, a la capçalera de la vall Tova, dins el terme municipal de Meranges. Segons la llegenda, l'estany era freqüentat per les bruixes cerdanes per dur-hi a terme les invocacions al diable.



La plaça de Malniu es troba situada al barri de Torre-romeu, en una zona de carrers amb noms d'estanys i pantans.


Historial toponímic

Malniu (29.4.1998)

Josep Ferrer i Vidal (Vilanova i la Geltrú, 1817 - Barcelona, 1893). Industrial tèxtil i economista.

Fou diputat i senador pel partit conservador. Va participar en les principals institucions econòmiques i culturals barcelonines i en les actuacions més rellevants protagonitzades per la burgesia catalana de l'època. Formà part del Comitè dels Vuit, organitzador de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888. Va ser un gran defensor del proteccionisme i dels interessos fabrils catalans.


Historial toponímic

Ferrer Vidal (29.12.1955), calle
Ferrer i Vidal (30.10.1985)

S'obrí com a carrer d'en Sallent el 1845, als terrenys on, des del segle XVI, hi havia els corrals del ramat de la vila i, més endavant, també l'escorxador.

Historial toponímic

Sallent (2n quart del segle XIX)
Burriana (1845)
Burriana (27.5.1939), travesía
Borriana (30.10.1985)

Estat de l'Europa mediterrània, amb capital a Roma, constituït per un sector peninsular amb dues grans illes, Sardenya i Sicília, i un sector continental limitat pels Alps que fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria i Eslovènia. A la zona peninsular hi ha dos enclavaments amb dos estats independents: San Marino i el Vaticà. La llengua oficial és l'italià, derivat del toscà, la llengua amb més tradició literària dins el mar de llengües peninsulars, impròpiament anomenades dialectes. Es parla també occità, francoprovençal, reto-romànic, sard, català, alemany, eslovè, serbocroat, albanès i grec. Itàlia és un dels membres fundadors de la CEE, el 1958, que és el precedent de l'actual Unió Europea. * * * El carrer d'Itàlia es troba situat al barri de Can Gambús, on els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Itàlia (15.9.2006)

Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1830 - 1905). Escultor. Juntament amb el seu germà Venanci, dos anys més gran, estudiaren a Llotja amb Damià Campeny. Van fer diverses obres junts, com les figures al·legòriques de la façana del Banc de Barcelona. Professor de Llotja des del 1881, va fer el monument a Jaume I de València i diverses escultures a la porta del Cementiri Vell i al parc de la Ciutadella. La seva obra, encara amb reminiscències romàntiques, s'emmarca dins el naturalisme i es caracteritza per un ofici extraordinari.

Historial toponímic

Vallmitjana (29.12.1955), calle
Vallmitjana (30.10.1985)

Festa internacional del treball, instituïda pel moviment obrer en el Congrés Internacional Socialista de 1889, com una jornada de lluita per reivindicar els anomenats tres vuits: vuit hores de treball, vuit hores d'educació i vuit hores de descans, en l'horitzó de la transformació de la societat capitalista en socialista.

Historial toponímic

Primer de Maig (30.10.1985)