2024
| Ciutat de Gascunya, a Occitània. Centre de pelegrinatge marià des que, el 1858, Bernadeta Soubirous afirmà que se li havia aparegut la Mare de Déu, en un cova del terme. |
Historial toponímic
Nansen (plànol Can Rull 1926), calleVirgen de Lourdes (1.12.1939), calleLourdes (27.10.1960), calle deLurdes (30.10.1985)
| Orquestra sabadellenca fundada pels volts de 1840 per Feliu Bosch, conegut com el Fatxenda. Es van fer molt populars a Catalunya actuant a les festes majors. Van fer gires per Europa, el nord d'Àfrica i durant uns anys van actuar a l'Amèrica Llatina amb el nom de Casino de Sevilla. Era famosa la seva rivalitat amb els Muixins. |
Historial toponímic
Fatxendes (30.10.1985)
| Protagonista del "Llibre d'Evast e Blanquerna", obra de Ramon Llull, escrita entre 1283 i 1285. És una novel·la enciclopèdica que proposa un pla de reforma del món. L'obra es clou amb el "Llibre d'Amic e Amat" i "L'Art de contemplació". |
| Arbre caducifoli de la família de les fagàcies, de diferents espècies del gènere Quercus, de fulles sinuades, flors en grups petits i fruits en gla, d'una fusta molt dura i resistent al corc. La plaça dels Roures es troba situada al barri de Can Deu, on la majoria de carrers i places porten noms d'arbres i arbusts. |
Historial toponímic
Roures / Los Robles (8.10.1970)Roures (30.10.1985)
| Miquel Ustrell i Serrabogunyà (Sant Julià d'Altura, 14 de maig de 1850 - 24 de març de 1924). Propietari de terres i de la masia de Ca n'Ustrell, documentada des del segle XIV, on va néixer i morir. Va fer els estudis primaris a casa seva, amb la seva mare, i els secundaris amb el rector de Sant Julià, que l'acollí com a alumne. Es dedicà sempre a l'agricultura en terres de la hisenda familiar, que millorà i augmentà comprant terres veïnes. Amb l'aparició de la fil·loxera, que anorreà les vinyes del país, encapçalà una comissió d'agricultors que adoptà el sistema aplicat al Rosselló, el de replantar la vinya amb ceps americans, resistents a la malura, i empeltar-los amb les velles varietats autòctones. Uns anys més tard va crear una agrupació per mecanitzar les feines del camp de forma col·lectiva, amb la compra comuna de maquinària agrícola. Ustrell va ser també un dels promotors de la carretera de Sabadell a Matadepera, que s'inaugurà el 1889. En una de les vinyes de la propietat d'Ustrell es van descobrir restes d'una necròpolis i d'un poblat romans, que van anar al Museu d'Història de Terrassa, d'on depenia Sant Julià d'Altura en aquella època. |
Historial toponímic
c. de Oriach (1885)Oriach (27.5.1939), calleUstrell (27.10.1960), calleUstrell (30.10.1985)
| Arbre de ribera, de la família de les salicàcies (Populus nigra), molt alt, de capçada irregular, fulles ovades i aprimades a la punta i fruits en càpsula. La plaça dels Pollancres es troba al barri de Can Deu, en una zona de vials amb noms d'arbres i arbusts. |
Historial toponímic
Pollancres / Los Chopos (8.10.1970)Pollancres (30.10.1985)
| Santuari de la Mare de Déu de Luján, centre de pelegrinatge on es venera una imatge de la verge que data del segle XVII. És a la ciutat de Luján, prop de de Buenos Aires, a la República Argentina. El carrer de Luján es troba al Poblenou de la Salut, en una zona de vials en què predominen els noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Luján (29.12.1955), calleLuján (30.10.1985)
| Antic propietari de terres. |
Historial toponímic
Fatjó (18.2.1960), calleFatjó (30.10.1985)
| És un dels carrers de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts per la Caixa d'Estalvis de Sabadell, segons el projecte dels arquitectes Santiago Casulleres, Gabriel Bracons i Josep Vila. Tots els vials de la nova urbanització, aprovada el desembre de 1955, portaven noms de virtuts i colors. |
Historial toponímic
Blanca (29.12.1955), calleBlanc (30.10.1985)
Ovidi Montllor i Mengual (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995). Poeta, cantant i actor valencià. Des de molt jove, dues inquietuds van marcar la seva vida: la política, amb militància a l'esquerra i una insubornable consciència reivindicativa del seu país, i l'artística. Debutà al teatre als vint anys amb el grup La Cazuela, al seu Alcoi natal. Als 24 se n'anà a Barcelona i actuà amb grups de teatre independent, primer, i amb les companyies de Núria Espert i Adrià Gual. El 1968, influït per Brassens i Léo Ferré, s'inicià com a cantant, molt sovint acompanyat a la guitarra per Toti Soler, i actuà també com a rapsoda. Musicà poemes de Salvador Espriu, Salvat Papasseit, Pere Quart, Blai Bonet, Josep M. de Sagarra, Vicent Andrés i Estellés i molts d'altres. I el 1975 va cantar per primera vegada a l'Olympia de París. Com a actor va intervenir en diverses pel·lícules del nou cinema espanyol, com Furtivos (1975), de J. L. Borau; La verdad sobre el caso Savolta (1979), d'Antonio Drove; La portentosa vida del padre Vicente (1978), de Carles Mira; La teranyina (1990), d'Antoni Verdaguer, i El llarg hivern (1991), de Jaume Camino. Com a poeta, la seva obra és recollida a Poemes i cançons (Barcelona, 1978), amb pròleg de Joan Fuster i epíleg de Montserrat Roig, i a Poemes i dibuixos (Barcelona, 1985). |
Historial toponímic
Ovidi Montllor (29.2.2008)