2024
| Ciutat italiana del Piemont, capital de la província homònima, d'uns 45.000 habitants. És el principal centre italià de la indústria tèxtil llanera, que produeix també maquinària i teixits de cotó. Documentada des del 826 com a Brugella civitas, entre el segle X i el XIV es trobava sota el domini dels bisbes de Vercelli, fins que el 1379 passà a mans dels comtes de Savoia. * * * El carrer de Biella es troba al barri de Nostra Llar, zona en què els carrers porten noms de ciutats relacionades amb la indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Biel·la (24.11.1955), calleBiella (30.10.1985)
| Persones que promouen, negocien i concreten operacions mercantils, en nom i per compte d'una o diverses empreses, qualsevol que sigui el tipus de contracte amb què hi estiguin vinculades. |
| Comarca de Catalunya, a la regió de Lleida. És una comarca interior situada a l'est de la Depressió Central Catalana, regada pel canal d'Urgell. La capital és Tàrrega i té altres poblacions amb un patrimoni monumental considerable com Agramunt, Guimerà, Verdú, Maldà o Vallbona de les Monges. La base de l'economia comarcal és l'agricultura i la ramaderia, que es complementen amb la indústria alimentària, concentrada sobretot a Tàrrega, Agramunt i Bellpuig d'Urgell. El carrer d'Urgell es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes. |
Historial toponímic
Urgell (29.12.1955), calleUrgell (30.10.1985)
| Monestir cistercenc del municipi de Vimbodí, a la Conca de Barberà. Poblet constitueix un dels conjunts monàstics més importants d'Europa, que ha estat declarat "Patrimoni de la Humanitat" per la Unesco. Es va fundar al segle XII en terres donades per Ramon Berenguer IV de Catalunya-Aragó i la primera comunitat monàstica s'hi constituí el 1153. Protegit pels reis, gaudí d'una gran prosperitat entre els segles XII i XVIII, amb possessions i dependències que s'estengueren per tota la corona catalanoaragonesa. Pere III al segle XIV hi ordenà la construcció de les tombes reials i donà els seus llibres d'història per iniciar-hi una biblioteca pública que recollís les gestes de la dinastia. Després de la decadència i l'exclaustració del segle XIX, el monestir fou restaurat i el 1940, amb el retorn dels monjos cistercencs, s'hi tornà a establir una comunitat monàstica. |
Historial toponímic
Poblet (29.12.1955), callePoblet (30.10.1985)
| Louis Braille (Coupvray, 4 de gener de 1809 - París, 6 de gener de 1852). Educador francès. Cec des de petit, va crear un mètode d'escriptura per a invidents basat en un codi tàctil de punts en relleu, avui adoptat universalment. El sistema de Braille consta de 63 caràcters, formats per combinacions d'un a sis punts impresos en relleu, que permeten la lectura mitjançant el tacte i estan adaptats també a la notació musical. Aquest mètode va revolucionar la vida de milers de persones invidents a les quals va permetre accedir a l'educació, a la cultura i a la comunicació escrita. |
Historial toponímic
Louis Braille (25.3.1987)
| Torre il·luminada, situada a la vora del mar, per a orientar els navegants. * * * El carrer del Far forma part d'una promoció d'habitatges d'Hostafrancs, en què els vials porten noms relacionats amb el mar. |
Historial toponímic
Far (4.6.1987)
| El Besòs, riu del sistema mediterrani català, neix al Vallès Oriental de la confluència de la riera de Mogent i del Congost, i recull bona part de les aigües del Vallès i d'un sector d'Osona mitjançant un ventall d'afluents, entre els quals hi ha les rieres de Tenes i de Caldes, i el Ripoll. La conca del Besòs es troba entre les serralades Prelitoral i Litoral, i majoritàriament dins la depressió del Vallès, emmarcada pel Pla de la Calma i el Tagamanent, al Montseny; la Mola i el Montcau, a Sant Llorenç del Munt; el Tibidabo, a Collserola, i la serra del Corredor, com a punts culminants de la divisòria d'aigües. El Besòs travessa els municipis d'Aiguafreda, el Figueró i Montmany, la Garriga, les Franqueses del Vallès, Canovelles, Granollers, Montmeló, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs, i desemboca per un petit delta dins l'àrea metropolitana de Barcelona. * * * El carrer del Besòs es troba al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms de rius peninsulars. |
Historial toponímic
Besós (20.12.1955), calleBesòs (30.10.1985)
| Casa de pagès que hi havia a l'actual barri del Poblenou, concretament al final del carrer de Begoña. |
| Sistema muntanyós que separa Europa d'Àsia i s'estén de nord a sud, entre les planúries de Rússia i de la Sibèria occidental, des de la costa de l'Àrtic i l'illa de Nova Zembla fins a les estepes del Kazakhstan. El cim culminant és el Narodnaja, de 1.895 m d'altitud. * * * El carrer dels Urals es troba al barri de la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i muntanyes. |
Historial toponímic
Urales (29.12.1955), calleUrals (30.10.1985)
| Plutarc (Queronea, Beòcia, 50 dC - 120 dC). Historiador grec. Viatjà per tot l'Imperi i arribà a exercir de màxim sacerdot a Delfos. Casa seva va ser punt de reunió d'un cercle d'amics interessats en qüestions molt diverses, especialment en la filosofia, diversitat d'interessos que es reflecteix en la seva obra. Però Plutarc és conegut sobretot per les "Vides paral·leles", en què aparella la vida d'un grec amb la d'un romà, tots personatges històrics, llevat de Teseu-Ròmul, en un moment en què Grècia i tots els territoris hel·lenitzats havien anat sucumbint a l'embat de l'exèrcit romà. Plutarc intenta conciliar els dos móns, salvaguardant l'esperit de la tradició grega. Les "Vides paral·leles" són il·lustrades amb una gran riquesa d'anècdotes, causa del seu èxit i de la influència que varen exercir sobre la literatura europea des del Renaixement fins al segle XVIII. El carrer de Plutarc es troba al barri de Via Alexandra, en una zona de carrers amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Plutarco (9.12.1965), callePlutarc (30.10.1985)