2024
| El carrer de la Unió va aparèixer a mitjan segle XIX, en l'expansió de la ciutat cap a ponent. |
Historial toponímic
Unió (mitjan segle XIX)María Cristina (1929), calleUnió (1930)Blasco Ibáñez (24.4.1931)Reina María Cristina (24.11.1939), calleUnió (30.10.1985)
| Titus Maccius Plautus (Sarsina, Úmbria, 251 aC - Roma, 184 aC). Comediògraf llatí. Actor d'una companyia de comediants, es convertí en empresari i començà a escriure imitant la nova comèdia grega. Assolí en vida una fama extraordinària, de manera que un cop mort començaren a circular per Roma més de 130 comèdies apòcrifes. L'èxit s'explica perquè escrivia per al poble baix, amb un llatí molt col·loquial, vigorós i espontani, que anava de l'obscenitat i la grolleria fins a l'estil líric sovint d'una gran bellesa. S'han conservat vint-i-una comèdies seves, entre les més conegudes: "Aulularia" (La comèdia de l'olla), "Miles gloriosus" (El soldat fanfarró), "Amphitruo" (Amfitrió), "Bacchides" (Les Baquis)... A partir del Renaixement augmentà la seva influència en les literatures europees, des de Shakespeare i Molière molts escriptors han recreat els seus personatges. |
Historial toponímic
Plauto (1965), callePlaute (30.10.1985)
| Félix Lope de Vega y Carpio (Madrid, 25 de novembre de 1562 - 27 d'agost de 1635). Poeta i dramaturg castellà. Estudià a les universitats de Salamanca i d'Alcalà, i participà en l'Armada Invencible. De les 1.500 peces teatrals que va arribar a escriure, ens n'han pervingut unes 460; entre les més conegudes: Fuenteovejuna, El caballero de Olmedo, La dama boba, Los melindres de Belisa i El villano en su rincón. Va escriure també poemes èpics, burlescos, històrics i mitològics, com La gatomaquia, i narracions i novel·les en prosa com La Arcadia o La Dorotea. |
Historial toponímic
Lope de Vega (plànol 1864)Lope de Vega (27.5.1939), calleLope de Vega (30.10.1985)
| És el primer nom d'imaginació donat a un carrer de Sabadell, que no depenia ni de camins ni de partides de terra ni de famílies i propietaris ni d'advocacions marianes o de sants. |
Historial toponímic
Estrella (1841)Pérez Galdós (1920), calleEstrella (30.10.1985)
Bertrand Arthur William Russell (Trelleck, 18 de maig de 1872 - Penhydendreath, 2 de febrer de 1970). Filòsof, escriptor i matemàtic gal·lès, Premi Nobel de Literatura el 1950. Va ser un gran divulgador de la filosofia i especialment de la lògica. Fou també un influent polític liberal i un destacat activista pacifista, president del Tribunal Russell que va jutjar els crims de la guerra del Vietnam. El carrer de Bertrand Russell es troba a Castellarnau, barri en què la majoria de vials porten noms de persones que han lluitat per la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Bertrand Russell (25.3.1987)
| Masia documentada des del segle XVI, situada avui dins l'aeròdrom. |
Historial toponímic
Can Diviu (4.2.2011)
Pere Turull i Sallent (Sabadell, 16 d'octubre de 1796 - 4 d'abril de 1869). Industrial i polític. Amb la introducció de la màquina de vapor a les seves indústries i de nova tecnologia procedent dels seus viatges per Europa, va encapçalar la industrialització de Sabadell, que es va convertir en la primera concentració industrial llanera de l'Estat espanyol. El 1850 havia construït el Vapor de la Creueta, una de les grans fàbriques d'aquella època i era conegut a Madrid com el Rico Catalán. Exercí d'alcalde en quatre ocasions: del 18 d'octubre de 1838 a l'1 de maig de 1839; del 28 de juliol de 1845 al 20 de gener de 1848; de l'1 de gener al 9 de setembre de 1854, i del 28 d'agost de 1856 al 7 d'abril de 1857. També va ser diputat a Corts i, durant la Primera Guerra Carlina, comandant de la Milícia Nacional. Va promoure i fundar la Caixa d'Estalvis de Sabadell, l'Institut Industrial, el Cercle Sabadellès i va reorganitzar el Gremi de Fabricants. A mitjan segle XIX, Turull, que exportava a gran escala, va adquirir un bergantí goleta, primer i únic representant d'una efímera marina mercant sabadellenca, per transportar el gènere que venia a l'Argentina, a Xile, al Perú i altres països sud-americans. El 1860, en ocasió de la visita a Sabadell, la reina Isabel II s'hostatjà a la casa senyorial que Turull tenia al carrer anomenat aleshores de Sant Domènec, l'actual Doctor Puig, que acull la seu del Museu d'Art. El 19 de juny de 1874, l'Ajuntament presidit per l'alcalde Josep A. Planes i Borrell acordà donar el nom de Turull a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
c. de Turull (1874)Turull (27.5.1939), calleTurull (30.10.1985)
| Plató (Atenes, 427 aC - 347 aC). Filòsof grec. Emparentat amb una de les principals famílies aristocràtiques d'Atenes, rebé una acurada educació artística i gimnàstica. El 409 aC prengué part en la guerra del Peloponès, però la coneixença de Sòcrates un any més tard l'inclinà cap a la filosofia. |
Historial toponímic
Platón (29.12.1955), callePlató (30.10.1985)
| Ciutat castellana, capital de la Rioja. Centre amb una destacada indústria alimentària, especialment vins i conserves, i un florent sector tèxtil, de calçats i confeció. El carrer de Logronyo es troba situat a Nostra Llar, barri amb predomini de noms de ciutats tèxtils. |
Historial toponímic
Logroño (24.11.1955), calleLogronyo (30.10.1985)
| Conjunt de pobles i cultures que formen el vell continent. * * * La ronda d'Europa constitueix l'eix longitudinal del barri de Can Llong, els carrers del qual són tots dedicats a ciutats europees. |
Historial toponímic
Europa (24.9.1997)