2024

Josep Rosas i Vilaseca (Súria, 10 de setembre de 1891 - Santiago de Xile, 14 de juny de 1968).

Rosas va ser un personatge  destacat de la vida sabadellenca de principis de segle XX. Militant del sindicat local de la CNT -l'Obrera-, de la qual aviat va esdevenir un destacat dirigent, va participar activament en la vaga general de 1917, en la proclamació de la República i en els fets del Sis d'Octubre de 1934. Fruit de tot això, en diverses ocasions fou víctima de la repressió.

Durant la Segona República va ser director del setmanari Vertical, conseller de Proveïments i president delegat de la Comissió Municipal d'Indústries de Guerra. Poc abans d'acabar la Guerra Civil, es va exiliar a França i passà pels camps de concentració d'Argelers i de Bram. A finals de 1939, s'exilià amb la seva família a Santiago de Xile, on va morir el 1968 sense haver pogut satisfer el seu somni de tornar a Catalunya.

Els darrers anys de la seva vida a l'exili, Rosas va escriure unes extenses memòries intitulades El ciutadà desconegut, del Llobregat al Mapocho, en què reflexiona sobre les seves vivències i la seva trajectòria sindical i política. A mig camí entre l'autobiografia i l'assaig de pensament polític, Josep Rosas inicia el seu relat de ben petit, a la Colònia Burés de Castellbell i el Vilar, on tota la seva família vivia i treballava.

Miquel Bertran i Oleart (Sabadell, 29 de juny de 1891 - Tulacingo, Hidalgo, Mèxic, 17 d'agost de 1958). Impressor, teixidor i periodista.

Entre 1920 i 1939 destacà com a anarcosindicalista, fins a l'aparició del PSU. La seva activitat sindical i política de tot el període de la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil espanyola va lligada estretament a les figures de Josep Rosas i Josep Moix. Exiliat en diverses ocasions a França i a Alemanya per evitar la repressió, participà activament en els moviments revolucionaris de 1917 i octubre de 1934. Fou primer tinent d'alcalde i regidor de Serveis Municipals de l'Ajuntament de Sabadell. Va ser delegat especial de Transports de la Generalitat de Catalunya. Fou el darrer batlle que tingué l'Ajuntament Republicà de Sabadell, càrrec que només va poder exercir durant 7 dies. Després de l'entrada dels feixistes a la ciutat, s'exilià i conegué els camps de concentració francesos. Finalment, passà a Santo Domingo, a Cuba i a Mèxic, on morí.