2024
| Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, del municipi de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona, que es troba al cim de la serra de Bellmunt, a 1.247 m d'altitud. El santuari, originat en la capella de l'antic castell de Sarreganyada, documentat des del 1020, consta d'una església d'origen romànic i una hostatgeria adossats en un sol edifici amb aspecte de fortalesa. A finals del segle XVI s'inicià la construcció d'un nou edifici que sofrí successives destruccions i reconstruccions fins el 1936. Actualment ha estat restaurat i una moderna pista l'uneix a Sant Pere de Torelló. * * * El carrer de Bellmunt es troba situat al Poblenou, en una zona amb noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Bellmunt (29.12.1955), calleBellmunt (30.10.1985)
| Silvestre Romeu i Voltà (Sabadell, 16 de febrer de 1867 - Barcelona, 18 de desembre de 1936). Fabricant i alcalde de Sabadell. El fabricant Silvestre Romeu i Voltà, àlies Pa i Ceba, era el propietari d'una part del terreny que avui ocupa el barri de Torre-romeu i amo de la primera edificació de l'indret, la torre Romeu. Va ser alcalde del 19 d'octubre de 1911 a l'11 de desembre de 1913. Durant el seu mandat es va constituir la Junta de Museus i Excavacions, de la qual Romeu fou president mentre estigué al front de l'alcaldia. Prèviament havia exercit de tinent d'alcalde. Fou condecorat amb la Creu del Mèrit Agrícola el 1913. El 1915 era vocal de la Junta d'Aranzels i Valoracions. Com a president de la Unió Industrial, durant un locaut de la majoria de fàbriques de la ciutat de l'any 1910, va pronunciar la frase "Els obrers aguantaran mentre tinguin pa i ceba". D'aquí ve el seu sobrenom. El 3 d'octubre de 1902 va comprar a Rosa Carrera unes terres d'1,16 hectàrees a la partida del Romau (actual Torre-romeu). La parcel·la incloïa, aproximadament, els actuals carrers del Segre, l'Onyar, el Flamicell i el Francolí. La casa devia estar situada a l'actual carrer del Francolí, 9, cantonada amb el carrer del Flamicell, davant de la plaça de Karl Marx. Entre 1903 i 1905 hi va edificar una torre, coneguda de seguida per torre (del) Romeu o Villa Romeu i, més tard, per cal Pa i Ceba. El 1905 ja hi havia un masover, anomenat Jaume Estivill Pujol, mentre que l'any 1910 el masover era Joan Soler Tomàs. Més tard, la finca degué passar a ser propietat d'uns Turull i cap als anys 50 l'adquirí Segismund Homs Pladevall, que va habitar l'antiga torre fins a enderrocar-la l'any 1970, per edificar-hi de nou. Al final dels anys 40 a l'actual barri de Torre-romeu hi havia 4 cases: la torre Penedès, cal Segarra, cal Polit i la torre Romeu (anomenada també cal Pa i Ceba). Eren torres d'estiueig on vivia un masover que s'encarregava de les terres. El 1951, després de l'ensulsiada de les coves del Ripoll, l'alcalde Josep M. Marcet va autoritzar de construir cases a Torre-romeu. Fou el naixement del barri. |
Historial toponímic
Silvestre Romeu (5.12.2013)
| Riu del vessant mediterrani català, d'un curs de 65 km i de règim torrencial. Neix al massís del Montseny, a la font Bona, vora el coll de Sant Marçal, emmarcada pel Matagalls i el Turó de l'Home. Aigües avall entra a la depressió del Vallès, voreja la serralada de Marina i passat Sant Celoni travessa el congost d'Hostalric, on rep la riera d'Arbúcies i arriba al mar entre el Montnegre i Blanes. El carrer de la Tordera es troba al barri de Torre-romeu en una zona amb predomini de noms de rius. |
Historial toponímic
Tordera (24.11.1955), calleTordera (30.10.1985)
| Pi blanc (Pinus halepensis) característic dels boscos mediterranis. Nom donat a la plaça a proposta dels veïns. |
Historial toponímic
Pi (30.10.1985)
| Arbre de la família de les lauràcies (Laurus nobilis), de fulles coriàcies i lanceolades, flors petites groguenques i fruits negres en baia, cultivat com a ornamental i aromàtic. La plaça dels Llorers es troba situada a Can Deu, barri de places i carrers en què predominen els noms d'arbres. |
Historial toponímic
Llorers / Laureles (8.10.1970)Llorers (30.10.1985)
| L'actual travessia de l'Església formava part des del segle XIII de l'anomenat carreró de la Plaça a l'Església. El nom d'aquests carrers propers a Sant Salvador era força imprecís; a vegades eren anomenats, genèricament, carrers de l'Església. |
Historial toponímic
Hospital a l'Església (segle XIII)Església (1904), trav.de l'Almirall Marquet (6.1.1937)Iglesia (27.5.1939), travesía de laEsglésia (30.10.1985)
| Residència reial construïda per Martí l'Humà el 1408 a l'antiga torre de Vallblanc de Sant Gervasi, al peu de Collserola. El 1409, el rei Martí hi celebrà les noces amb Margarida de Prades, que van ser beneïdes pel papa Benet XIII. Mort Martí l'Humà, Bellesguard inicià la decadència i acabà a mans privades. Cinc-cents anys més tard, sobre les ruïnes de l'antiga residència reial, Gaudí hi projectà la torre de Bellesguard, construïda entre 1900 i 1909, amb pedra i maó, de formes verticals i aparença de castell medieval, que coronà amb una estilitzada torre troncocònica, rematada amb una creu de quatre braços de ceràmica vidrada. L'any 1969, Bellesguard va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Darrerament, la creu i la torre de suport han estat sotmesos a un llarg procés de restauració que ha culminat el maig del 2009 amb la reinstal·lació de la creu sobre el pinacle de la torre. |
Historial toponímic
Bellesguard (9.12.1965), rondaBellesguard (30.10.1985)
| La república és un forma de govern representativa en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta. Aquest carrer es va obrir l'any 1926 amb el nom d'Alfons XIII. El 1931 es va denominar Francesc Layret i l'any 1939 va tornar a prendre el nom d'Alfons XIII fins que la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Sabadell, en sessió del 9 de novembre de 2015, va aprovar el canvi de la denominació del carrer d'Alfons XIII pel de carrer de la República, amb efectes del 14 d'abril de 2016. L'any 2016, en aquest carrer hi havia 187 habitants empadronats, 137 unitats urbanes (cases, pisos i locals), 213 propietaris (entre les quals, 11 comunitats de propietaris), 45 activitats i 8 guals, amb 234 places. |
Historial toponímic
Alfons XIIIAlfonso XIII, av.Francesc Layret (24.4.1931)Alfonso XIII (27.5.1939), calleAlfons XIII (30.10.1985)
| Lev Nikolaievitx Tolstoi (Jasnaia Poliana, 9 de setembre de 1828 - Astapovo, 20 de novembre de 1910). Escriptor i pedagog rus cristianoanarquista. De família noble, estudià àrab i turc amb la idea de ser diplomàtic i inicià els estudis jurídics. Però deixà la universitat i, després d'un temps de vida social en què va contreure elevats deutes de joc, s'enrolà a l'exèrcit al Caucas i a la guerra de Crimea. És en aquesta època que començà a escriure, La infantesa, L'adolescència, La primera joventut. La realitat viscuda al Caucas es troba reflectida a novel·les com Els cosacs i Khadzi-Murat. El 1855 anà a Sant Pertersburg, on entrà en contacte amb els cercles literaris del país. Són anys de recerca de la pròpia identitat. S'interessa pel destí dels camperols, viatja a Europa, realitat que el portà a plantejar-se greus problemes morals i a lluitar contra la injustícia. Instal·lat a Jasnaia Poliana, es dedicà a l'ensenyament dels nens camperols. Fundà una escola a la seva propietat i una dotzena més a tot el districte, regides per veritables principis llibertaris. Publicà llibres per a l'ensenyament, en què treballà més d'una quinzena d'anys, algun dels quals, com Abecedari i Nou abecedari, van ser traduïts al català per Joan Sallarès abans de la guerra civil, impresos a l'obrador sabadellenc de Joan Sallent, Sucr. Durant aquests anys, la feina de l'escola l'ajudà a resoldre dubtes sobre la necessitat de l'art, la força de la paraula i la necessitat d'explicar la història. Així, el 1867 començà la publicació de Guerra i pau i el 1877 apareixia Anna Karènina, amb una admirable anàlisi psicològica dels personatges, que Andreu Nin traduí al català. Ambdues novel·les són dos pilars bàsics de la literatura russa. Després de publicar La confessió, el 1884, s'oposà obertament a la seva classe social, a l'església oficial i a la burocràcia. Actitud que es veu reflectida a les obres de l'última etapa de la seva vida, La mort d'Ivan Ílitx, Sonata a Kreuzer i Resurrecció, obra que li valgué l'excomunió. A l'hivern de 1910, després d'abandonar la família i l'estatus social amb què se sentia en contradicció, inicià una vida errant, però va morir al cap de pocs dies a l'estació d'Astapovo a causa d'una pneumònia. El carrer de Tolstoi es troba a Castellarnau, un barri on la majoria dels carrers porten noms de pacifistes i de lluitadors per la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Tolstoi (25.3.1987)
| Francesco Petrarca (Arezzo, 20 de juliol de 1304 - Arquà Petrarca, Vèneto, 19 de juliol de 1374). Poeta i humanista italià, de cultura vasta i refinada, més literària que filosòfica i amb un gran coneixement dels clàssics. Va escriure en llatí i en toscà. Les obres llatines responien a l'actitud humanística de Petrarca i, tot i que li van procurar un cert èxit, no li van donar la fama futura com ell creia. Al poemari en toscà del Canzoniere hi predominen les poesies líriques, amb dos temes cabdals, el de l'amor per Laura i el de la fugacitat de la vida i l'efímera condició de la bellesa. Gràcies al Canzoniere la influència de Petrarca, el petrarquisme, al món occidental s'estengué des del segle XIV fins al segle XVIII. |
Historial toponímic
Petrarca (9.12.1965), callePetrarca (30.10.1985)