2024

Ermita i masia sabadellenques del segle XIV, situades a l'esquerra del Ripoll, a la vall del riu Tort, en una esplanada envoltada d'alzines. L'indret el trobem documentat des del 986, a vegades citat com a Togores Sobiranes, en contrast amb Togores Jussanes, que correspon a la Torre del Canonge. El llinatge dels Togores apareix documentat l'any 1159 i d'aquí es va estendre pel Vallès i el Barcelonès i arribà a Mallorca. Els Togores van ser un dels Tres Senyors de la vila de Sabadell i eren propietaris de la quadra de Togores, que s'estenia al nord del castell d'Arraona i comprenia les terres de la casa de Togores Jussanes, que era fortificada i per això s'anomenava torre, el mas Manent i el de Canyameres, i els desapareguts masos de la Tallada, d'en Carbó i d'en Prat. Mentre que Togores Sobiranes, santuari i ermita, depenien del monestir de Sant Llorenç del Munt.



Amb la mort de Joan de Togores, el 1410, aquesta família s'extingí i els seus béns van passar a diverses mans fins que a mitjan segle XVIII van acabar formant part del patrimoni de Francesc Barata i Montanyà, canonge de la seu barcelonina. D'aquest darrer propietari prové el nom de Torre del Canonge amb què encara es coneix avui la Torre de Togores Jussanes, casa pairal dels Togores.

La plaça del Pi-pi, situada al barri del Centre de Sabadell, a la intersecció del carrer de Calderón i del carrer de Gràcia, no tenia nom, atès que no hi ha números postals. Tanmateix, popularment se la coneixia amb aquest nom, gràcies als dos pins que hi ha plantats. El 20 de maig de 2019 l'Ajuntament va aprovar que oficialment dugués el nom que fins llavors era només popular.

S'escriu amb guionet, segons la normativa establerta per l'Institut d'Estudis Catalans, perquè es tracta d'un topònim compost a partir de dos elements repetitius.