2024
| Massís d'Andalusia, a la serralada Penibètica, el més elevat de la península Ibèrica, amb els pics de Mulhacén (3.478), La Veleta (3.392) i La Alcazaba (3.366). Al vessant nord del massís neixen molts rius de la conca del Guadalquivir, com el Genil, i als vessants oest i sud, els de la conca mediterrània, com el Dúrcal i el Trevélez. La major part de la serra és dins el parc nacional de Sierra Nevada. El carrer de Sierra Nevada es troba al barri del Torrent del Capellà, en una zona de noms de muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Sierra Nevada (29.12.1955) calleSierra Nevada (30.10.1985)
| Emilia Pardo Bazán (La Corunya, 16 de setembre de 1851 - Madrid, 12 de maig de 1921). Novel·lista, assagista i feminista gallega. Tota la seva obra, com la seva vida, està marcada per la preocupació literària, social i política. El 1883 publicà setmanalment a La Época, La cuestión palpitante, en què expressava la seva opinió sobre el naturalisme francès i esbossava una teoria de la novel·la. Les seves obres principals -Los pazos de Ulloa (1886), La madre naturaleza (1887) i La piedra angular (1891) - s'inscriuen dins aquest corrent naturalista. |
Historial toponímic
Pardo Bazán (1965), callePardo Bazán (30.10.1985)
| Josep Miquel i Clapés (Sabadell, 1859 - 19 de desembre de 1931). Militant anarquista i teixidor d'ofici, conegut com l'avi Miquel. Va participar en la fundació de la Primera Internacional a Catalunya. Defensor de la causa obrera, conegué l'exili i la presó i rebé pallisses de militars i policies. A Sabadell va organitzar la Vaga de les Set Setmanes de 1882 i el juny de 1896, arran de l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona, va ser detingut, processat i empresonat al castell de Montjuïc. En contacte amb Francesc Ferrer i Guàrdia, va ser delegat de Solidaritat Obrera al congrés de la CGT de Marsella, celebrat el 1908, i va tenir una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica de 1909 i en els Fets de l'Obrera de 1917 a Sabadell, la vaga general revolucionària en què els treballadors, militants anarcosindicalistes, s'enfrontaren a la guàrdia civil i a les tropes enviades des de Barcelona. Va ser novament detingut i, a conseqüència de les pallisses rebudes, va quedar paraplègic i mai més no es pogué moure del llit. |
Historial toponímic
26 de Enero (annexat de Barberà el 1959), calleLiberación (18.2.1960), calleJosep Miquel (30.5.1979)
Esteve M. Relat i Corominas (Puig-reig, 13 de setembre de 1892 - Sabadell, 12 de desembre de 1972). Metge i alcalde. Estudià Medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que compaginà amb la feina de dependent en una farmàcia barcelonina. Després de llicenciar-se i doctorar-se, es traslladà a Sabadell i el 1918 ingressà en el Cos Mèdic Municipal. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou nomenat alcalde de Sabadell per la seva condició d'universitari, càrrec que ocupà des de l'octubre de 1923 fins al febrer de 1930. Durant aquesta etapa es construí el Mercat Central a l'antic camp de la Sang i s'empedraren nous carrers, entre els quals els de les Valls, Calderon i Margenat. Es milloraren les instal·lacions de l'Hospital i Casa de Beneficència, es donà un nou impuls a l'Hospital de la Mare de Déu de la Salut amb la construcció del pavelló Victòria Eugènia per fer front a l'epidèmia de tuberculosi pulmonar que assotava la població i es proveí el Dispensari Municipal amb noves especialitats mèdiques. Una de les reformes urbanístiques més polèmiques d'aquesta etapa va ser la transformació del primer tram de la Rambla en bulevard, de manera que perdé el característic passeig central. S'obrí també el carrer d'Alfons XIII, que acollí l'estació dels Ferrocarrils de Catalunya quan el tren arribà a la Rambla el setembre de 1925. |
Historial toponímic
Doctor Relat (30.10.1985)
| Aristòtil (Estagira, Tràcia, 384 aC - Calcídia, Eubea, 322 aC). Filòsof i científic grec, un dels esperits més influents de la història. El carrer d'Aristòtil es troba al barri de Via Alexandra, en una zona amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Aristòtil (30.10.1985)
| Sicília és l'illa més gran de la Mediterrània, situada entre la mar Tirrena i la Jònica i separada de la península Itàlica per l'estret de Messina. Habitada des del paleolític i amb diverses cultures dels metalls, l'arribada dels grecs al segle VIII aC significà un canvi radical a l'illa, que s'integrà a la Magna Grècia. I amb Ulisses, l'heroi de l'Odissea retingut set anys a l'illa, entrà a formar part de l'imaginari hel·lènic. Després dels grecs, Sicília passà successivament a mans de romans, vàndals, bizantins, àrabs, normands i del Sacre Imperi Romanogermànic, fins que l'aixecament dels sicilians contra Carles d'Anjou el 1282 propicià que Pere el Gran, primogènit de Jaume I de Catalunya-Aragó, fos coronat rei. Tres segles més tard, amb la implantació del Consell d'Itàlia, el 1554, Sicília i els altres estats italians se separaren de fet de la corona catalanoaragonesa. * * * El carrer de Sicília es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers on predominen els noms d'illes. |
Historial toponímic
Sicilia (1965), calleSicília (30.10.1985)
| En el món del tèxtil, el paraire encarregava les peces de roba als teixidors, les sotmetia a les operacions d'acabat un cop teixides i després les comercialitzava. El paraire era, doncs, un "parator" o preparador, que preparava els draps per al servei definitiu. |
Historial toponímic
Paraires (9.12.1065), avenidaParaires (30.10.1985)
Josep Masllovet i Sanmiquel (Sabadell, 15 d'agost de 1879 - 21 de març de 1946). Músic i compositor. Va estudiar a l'Escola Municipal de Música de Sabadell i el 1896 entrà a la de Barcelona, on tingué per mestres Nicolau, Daniel, Albergui i Vidiella, amb qui estudià harmonia, composició, orgue, contrapunt, fuga i piano. Entre 1898 i 1900 estrenà al sabadellenc Teatre Euterpe les sarsueles El ball del carrer del Sol i Marcela i, abans d'anar a Madrid el 1901, a l'Olímpia de Barcelona estrenava mitja dotzena de sarsueles més. El 1903 se n'anà a les Filipines, on va ser nomenat organista i mestre de capella de l'església dels Jesuïtes i director musical de l'Ateneo de Manila. Va col·laborar en la fundació de l'Orfeó Català de Manila, del qual va ser director, com també de diverses orquestres i companyies teatrals de les illes. Encara a Manila, va compondre la missa per a quatre veus Mater Immaculata i el Gloria, que va ser adoptada com a himne nacional de les Filipines. En retornar a Sabadell el 1913, el van nomenar director de l'Escola de Música i de la Banda Municipal. A part de les obres escèniques i de la missa a quatre veus, va compondre el poema simfònic L'aparegut i les sardanes El pla de l'Amor i La pomellista, i altres obres de caràcter orquestral com: Barcarola, Nuit de lune, Sol ixent, Gavota, Émile... El fons documental de Josep Masllovet, amb prop d'un centenar de composicions originals, es guarda a l'Arxiu Històric de Sabadell. |
Historial toponímic
Josep Masllovet (30.10.1985)
Jaume Pujades i Alzina (Sabadell, 1638/1640 - Barcelona, 1698). Metge i catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Pujades gaudia d'un gran prestigi personal i professional, fins al punt que el 1687 el Comú el nomenà per representar-lo davant la comunitat de beneficiats de la parròquia per dirimir els enutjosos litigis que hi havia entre el Consell i aquesta comunitat. Va morir a Barcelona el 1698, però l'any 1701 el seu cos va ser traslladat a Sabadell i enterrat a l'església de Sant Feliu, vora la porta que s'obria a ponent. L'any 1864, l'Ajuntament que presidia Antoni Roca i Ancàs acordà donar el nom de Pujades a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
Doctor Pujades (1864)Doctor Pujadas (27.5.1939), calleDoctor Pujades (30.10.1985)
| Miquel Arimon i Marcé (Sabadell, 12 d'octubre de 1882 - Barcelona, 23 de novembre de 1936). Industrial tèxtil del ram de la corderia. Va ser regidor de l'Ajuntament de Sabadell amb l'alcalde Esteve M. Relat, durant la dictadura de Primo de Rivera. Detingut les primeres setmanes de l'aixecament franquista, el van tancar a la txeca del carrer de Sant Elies de Barcelona i el van assassinar a la carretera de l'Arrabassada el 23 de novembre del 1936. |
Historial toponímic
Montcada (1850)Colomer (1864)Vaques (nom popular)Miguel Arimón (1.12.1939), calleArimon (30.10.1985)
