2024

Esteve M. Relat i Corominas (Puig-reig, 13 de setembre de 1892 - Sabadell, 12 de desembre de 1972). Metge i alcalde.

Estudià Medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que compaginà amb la feina de dependent en una farmàcia barcelonina. Després de llicenciar-se i doctorar-se, es traslladà a Sabadell i el 1918 ingressà en el Cos Mèdic Municipal.

Durant la dictadura de Primo de Rivera fou nomenat alcalde de Sabadell per la seva condició d'universitari, càrrec que ocupà des de l'octubre de 1923 fins al febrer de 1930. Durant aquesta etapa es construí el Mercat Central a l'antic camp de la Sang i s'empedraren nous carrers, entre els quals els de les Valls, Calderon i Margenat. Es milloraren les instal·lacions de l'Hospital i Casa de Beneficència, es donà un nou impuls a l'Hospital de la Mare de Déu de la Salut amb la construcció del pavelló Victòria Eugènia per fer front a l'epidèmia de tuberculosi pulmonar que assotava la població i es proveí el Dispensari Municipal amb noves especialitats mèdiques. Una de les reformes urbanístiques més polèmiques d'aquesta etapa va ser la transformació del primer tram de la Rambla en bulevard, de manera que perdé el característic passeig central. S'obrí també el carrer d'Alfons XIII, que acollí l'estació dels Ferrocarrils de Catalunya quan el tren arribà a la Rambla el setembre de 1925.

Josep Masllovet i Sanmiquel (Sabadell, 15 d'agost de 1879 - 21 de març de 1946). Músic i compositor.

Va estudiar a l'Escola Municipal de Música de Sabadell i el 1896 entrà a la de Barcelona, on tingué per mestres  Nicolau,  Daniel, Albergui i Vidiella, amb qui estudià harmonia, composició, orgue, contrapunt, fuga i piano. Entre 1898 i 1900 estrenà al sabadellenc Teatre Euterpe les sarsueles El ball del carrer del Sol i  Marcela i, abans d'anar a Madrid el 1901, a l'Olímpia de  Barcelona estrenava mitja dotzena de sarsueles més. El 1903 se n'anà a les Filipines, on va ser nomenat organista i mestre de capella de l'església dels Jesuïtes i director musical de l'Ateneo de Manila. Va col·laborar en la fundació de l'Orfeó Català de Manila, del qual va ser director, com també de diverses orquestres i companyies teatrals de les illes. Encara a Manila, va compondre la missa per a quatre veus  Mater Immaculata i el Gloria, que va ser adoptada com a himne nacional de les Filipines.

En retornar a Sabadell el 1913, el van nomenar director de l'Escola de Música i de la Banda Municipal. A part de les obres escèniques i de la missa a quatre veus, va compondre el poema simfònic L'aparegut i les sardanes El pla de l'Amor i La pomellista, i altres obres de caràcter orquestral com: Barcarola, Nuit de lune, Sol ixent, Gavota, Émile...  El fons documental de Josep Masllovet, amb prop d'un centenar de composicions originals, es guarda a l'Arxiu Històric de Sabadell.

Jaume Pujades i Alzina (Sabadell, 1638/1640 - Barcelona, 1698). Metge i catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Pujades gaudia d'un gran prestigi personal i professional, fins al punt que el 1687 el Comú el nomenà per representar-lo davant la comunitat de beneficiats de la parròquia per dirimir els enutjosos litigis que hi havia entre el Consell i aquesta comunitat. Va morir a Barcelona el 1698, però l'any 1701 el seu cos va ser traslladat a Sabadell i enterrat a l'església de Sant Feliu, vora la porta que s'obria a ponent.

L'any 1864, l'Ajuntament que presidia Antoni Roca i Ancàs acordà donar el nom de Pujades a un carrer de la ciutat.