PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Vicenç (Osca, ? - València, 304). Tot i que la documentació sobre la seva vida és escassa i una mica fantasiosa, sabem que era diaca del bisbe de Saragossa i que en temps de Dioclecià fou portat a València, empresonat i martiritzat. A l'indret on va morir, al barri de la Roqueta, hi varen bastir una basílica. El seu culte es popularitzà a tota l'església visigòtica i mossàrab, al nord d'Àfrica i a les Gàl·lies i va rebre un impuls notable a l'època de la conquesta cristiana.

Historial toponímic

San Vicente (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c.
Salvoechea (6.1.1937)
San Vicente (27.5.1939), calle
Sant Vicenç (30.10.1985)

Poema cavalleresc de l'escriptor italià Matteo M. Boiardo (Scandiano, Emilia, 1441 - Reggio, Emilia, 1494), en què l'esperit èpic hi és substituït per històries d'amor i fets novel·lescos, i el protagonista, Orlando, deixa de ser el típic guerrer per convertir-se en el cavaller enamorat. El carrer de l'Orlando Enamorat es troba al barri de Via Alexandra, en un sector amb noms de novel·les famoses.

Historial toponímic

Orlando Enamorat (29.10.1986)

Nom que adoptà el cardenal Angelo Giuseppe Roncalli (Sotto il Monte, Bèrgam, 25 de novembre de 1881 - Roma, 3 de juny de 1963) quan fou elegit papa el 1958.

Tot just escollit, convocà un sínode a Roma i el Concili Vaticà II, que s'inicià el 1962. Va obrir l'Església Catòlica al diàleg amb altres confessions, afavorí les relacions entre cristians de diferents esglésies i mostrà la seva sensibilitat cap a la creixent consciència de les desigualtats i les injustícies presents en la humanitat. En el seu breu magisteri va escriure dues encícliques, Mater et Magistra (1961) i Pacem in terris (1963), que recullen l'esperit  del Concili Vaticà II d'obertura al món contemporani.


Historial toponímic

Papa Pío XI [parcial], calle
Joan XXIII (30.10.1985)

Flors de la dàlia, del gènere Dahlia, planta ornamental d'origen mexicà. El carrer de les Dàlies es troba situat al Torrent del Capellà, en una zona de vials amb noms de flors.

Historial toponímic

Las Dalias (27.5.1970), calle
Dàlies (30.10.1985)

Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 24 de febrer de 1874). Polític, músic i poeta.

Polític federal i membre de la Junta Revolucionària en triomfar la Revolució de Setembre de 1868. Fundador dels Cors de Clavé, va promoure el cant coral per allunyar els obrers de l'ambient miserable de les tavernes.  




Historial toponímic

Clavé (17.9.1959), plaza
Anselm Clavé (30.10.1985)

Soldat romà que formava part de l'escorta de l'emperador i professava el cristianisme. Descobert, va ser torturat i mort, probablement durant la persecució de Dioclecià, el 303, i fou enterrat a les catacumbes, avui anomenades de Sant Sebastià. Una llegenda del segle V li atribueix diversos martiris, els més divulgats són el dels assots i el de les sagetes. A Catalunya és conegut des dels segles X i XI i se li dedicaren esglésies i monestirs. La devoció al sant es va popularitzar des del XV i XVI arran de les pestes que assolaren el país.

Historial toponímic

Sant Sebastià (finals segle XIX)
Luis Bello (6.1.1937)
San Sebastián (27.5.1939), calle
Sant Sebastià (30.10.1985)

Límit oriental de la ciutat a mitjan segle XIX. Inicialment s'anomenà ronda de Llevant, però es canvià per l'actual per evitar confusions amb el carrer que ja portava aquest mateix nom.

Historial toponímic

Llevant (mitjan segle XIX)
Oriente (27.5.1939), paseo de
Oriente, ronda
Orient (30.10.1985)

Joan Vilatobà i Fígols (Sabadell, 15 de febrer de 1878 - 18 de febrer de 1954). Pintor i fotògraf.

Fill de pares republicans, racionalistes, lliurepensadors i espiritistes, ideari i actituds que sens dubte van influir en la seva personalitat, en la seva obra i en la seva ideologia republicana. Apropant-se a l'edat militar, que l'hauria obligat a anar a la guerra del Marroc, Vilatobà decidí fugir del país. L'advocat Tomàs Viladot l'ajudà a desertar des de Puigcerdà. S'establí a Tolosa de Llenguadoc i en diversos viatges a Alemanya i a París conegué les últimes innovacions fotogràfiques i l'impressionisme. El 1901 va establir a Sabadell el seu primer taller fotogràfic. Com a fotògraf, el 1903 obtenia el primer premi de La Il·lustració Catalana, la medalla d'honor de l'Exposición Nacional Fotográfica celebrada a Madrid, el 1905, amb motiu de la visita del president de la República Francesa, i el 1906 obtenia la medalla d'or a Granada i el primer premi a València. Continuà assolint grans èxits de públic i de crítica en exposicions a Barcelona i a Madrid i al Saló Internacional de Fotografia de Barcelona el 1929. Es retirà el 1931 per dedicar-se a l'ensenyament del dibuix i la pintura, a casa seva i a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. Vilatobà va ser un dels pioners de la fotografia d'art a Catalunya i el màxim representant del pictorialisme fotogràfic.


Historial toponímic

Victoria (annexat de Barberà el 1959), plaza
Joan Vilatobà (6.9.1983)

Novel·la cavalleresca catalana, anònima, escrita probablement al Principat entre el 1435 i el 1462, i conservada en un únic manuscrit del segle XV. L'anònim autor, en un intent de donar versemblança al relat, reconstrueix l'ambient de l'època de Pere el Gran i hi fa intervenir personatges i fets històrics. La novel·la, cavalleresca i sentimental, basada en les tradicions literàries romàniques -Desclot, els trobadors, la narrativa cavalleresca francesa, el Dant- i en la cultura clàssica -Ovidi i Virgili-, és una de les temptatives més originals de renovació del gènere a l'àmbit europeu. * * * El carrer de Curial e Güelfa es troba al barri de Via Alexandra, en una zona de petits carrers amb noms de les grans novel·les històriques.

Historial toponímic

Curial e Güelfa (25.3.1987)

Riu de la comarca d'Anoia, a la qual dóna nom, afluent del Llobregat per la dreta. Té quatre punts de naixement als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argensola que conflueixen a Jorba. A la capçalera és conegut com a riera d'Anoia i en un recorregut de 68 km travessa la comarca d'Anoia, el llevant de l'Alt Penedès i un fragment del Baix Llobregat, i passa per Jorba, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Martorell, ciutat on es produeix l'aiguabarreig de l'Anoia amb el Llobregat. L'Anoia, des de temps medievals, ha impulsat l'establiment de fargues i molins drapers i fariners, i ha estat l'eix vertebrador de la indústria paperera a Catalunya. En el moment de màxima expansió va arribar-hi a haver 65 molins paperers, el més conegut dels quals era el de Capellades, on encara avui es manté aquesta indústria tradicional. * * * El carrer de l'Anoia es troba situat a Torre-romeu, en una zona de vials amb noms de rius.

Historial toponímic

Anoia (30.10.1985)