PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Domingo de Guzmán (Caleruega, Burgos, 1170 - Bolonya, 1221). Fundador de l'orde dominicà.

De família emparentada amb la noblesa reial, va estudiar humanitats, filosofia i teologia a Palència i s'ordenà sacerdot. Després de la croada contra els albigesos (1209-1213), va fundar a Tolosa, amb sis companys més, una petita comunitat de predicadors, que el 1220 transformà en un orde mendicant, dedicat a l'ensenyament i a la predicació. El papa Gregori IX el va canonitzar el 1234.

Amb l'agregació de la Creu Alta a Sabadell, el 1904, van coexistir durant un temps dos carrers de Sant Domènec, l'un a la Creu Alta, que és el que encara hi ha avui, i l'altre al centre, a continuació del carrer de Sant Joan, que el 1910 l'Ajuntament va decidir de canviar per carrer del Doctor Puig.






















Historial toponímic

Santo Domingo (annexat amb la Creu Alta, 1904), c.
Domènec Tort (6.1.1937)
Santo Domingo (27.5.1939), calle
Sant Domènec (30.10.1985)

Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, 13 de desembre de 1859 - Barcelona, 20 de desembre de 1926). Pedagoga i compositora.

Atreta per la música de molt jove, seguí estudis de solfeig i piano amb Joan Pujol i, tot i que més endavant estudià pintura i escultura amb Modest Urgell i amb Torquat Tasso i que participà en algunes exposicions col·lectives, tota la vida professional la dedicà a la música i a la pedagogia musical. El 1900 publicà Cançons catalanes i el 1905 li van premiar unes Cançons infantils a la Festa de la Música Catalana; un nou recull de Cançons infantils, el 1908, va ser premiat als Jocs Florals de Girona.

El mateix 1908 fundà a Barcelona l'escola de música Cultura Musical Popular, on s'ensenyava solfeig, vocalització i danses populars. L'escola originà, a més, una coral mixta infantil que actuava en asils, hospitals i presons. El 1917 impartí un curset de pedagogia musical a Barcelona i fou tal l'èxit que el Ministeri d'Educació li encarregà de repetir-lo a la Biblioteca Nacional de Madrid, amb el títol de "Perfeccionamiento de los cantos de las escuelas". En reconeixement a la seva tasca pedagògica, a Madrid li fou concedida la creu d'Alfons XII, que Narcisa Freixas refusà al·legant que ja es sentia prou honorada amb l'afecte dels infants.

A part dels reculls de cançons, és autora de diverses sardanes i de la música de peces de teatre infantil. La seva aportació a la pedagogia musical adreçada als infants va ser precursora del moviment de renovació pedagògica. El 1928 es va publicar una edició d'homenatge de les seves obres musicals: Cançons infantils. Obres de Narcisa Freixas. Edició d'Homenatge. Amb un estudi introductori de Josep M. Petit i Freixas.

El nom de Narcisa Freixas fou donat el 1928 al carrer que fins aleshores es deia travessia d'Illa i que popularment era conegut com a carrer del Mig Senyor.


Historial toponímic

Illa (mitjan segle XIX)
Mig Senyor [nom popular]
Narcisa Freixas (7.1.1928), c. de
Narcisa Freixas (27.5.1939), calle
Narcisa Freixas (30.10.1985)

Caps dels ibers ilergetes que es revoltaren en diverses ocasions contra els romans durant el segle III aC. El 205 aC, al capdavant d'un exèrcit format per ilergetes, ausetans i lacetans, Indíbil fou vençut i mort per les tropes romanes.

Historial toponímic

Indíbil i Mandoni (1925), pl.
Indibil y Mandonio (27.5.1939), plaza
Indíbil i Mandoni (30.10.1985)

Concepción Arenal de Ponte (El Ferrol, 31 de gener de 1820 - Vigo, 4 de febrer de 1893). Sociòloga, pedagoga i assagista gallega.

Des de molt jove es rebel·là contra la marginació secular del sexe femení i reivindicà la igualtat d'ambdós sexes a tots els estadis de la societat. Ja als vint anys, contra la voluntat familiar, va entrar d'oient a la Facultat de Dret de Madrid, vestida d'home perquè les dones tenien vetat l'accés a la universitat. Va ser la primera dona a obtenir el títol de visitadora general de presons de dones, càrrec que va exercir entre 1863 i 1865. El 1868 va ser nomenada inspectora de cases de correcció de dones i el 1871 començà a col·laborar durant 14 anys a la revista La Voz de la Caridad, dedicada a estudis penitenciaris. L'any següent va fundar la Constructora Benèfica, societat que edificava cases barates per a obrers, i participà també en l'organització de la Creu Roja dels Socors per assistir els ferits de les guerres carlines.

Va escriure nombrosos assaigs sobre el paper de la dona en la societat: La mujer del porvenir, La condición de la mujer en España; sobre l'educació de la gent: La instrucción del pueblo, i sobretot estudis sobre ciència penal, la seva producció més important i més coneguda, en què destaquen: El reo, el pueblo y el verdugo, La ejecución de la pena de muerte, Las colonias penales de Australia y la pena de deportación, El derecho de gracia ante la justicia, El delito colectivo i finalment, el 1877, publicà els Estudios penitenciarios.


Historial toponímic

Almirall (annexat de Barberà el 19.2.1959), calle
Arenal (18.2.1960), calle
Concepción Arenal (30.10.1985)

Municipi de l'Alcoià, al País Valencià. Centre industrial tèxtil. Durant la dècada de 1870 a 1880 hi hagué una forta migració d'alcoians cap a Sabadell, coincidint amb la greu crisi del tèxtil, basat encara en telers manuals, que patia la ciutat valenciana. Hi hagué també un transvasament de tècnics i empresaris tèxtils sabadellencs cap a Alcoi, que ajudà a modernitzar el sector. El carrer d'Alcoi es troba situat al bari de Nostra Llar, on tots els carrers porten noms de ciutats amb indústria tèxtil.

Historial toponímic

Alcoy (24.11.1955), calle
Alcoi (30.10.1985)

Cugat (Cartago, ? - Castrum Octavianum, 303). Mercader d'origen africà que durant la persecució de Dioclecià als cristians va morir decapitat a Castrum Octavianum, avui identificat com a Sant Cugat del Vallès.



El carrer de Sant Cugat es va iniciar al segle XVIII sobre el camí de Sant Cugat o del Joc de la Rulla, on a mitjan segle XVI ja hi havia edificades algunes cases esparses. Molt aviat fou conegut com a carrer Fondo, nom popular que ha pervingut fins avui, perquè les irregularitats del terreny van fer que les primeres cases s'edifiquessin un xic elevades en relació amb el nivell del carrer, de manera que oferia un aspecte de carrer enfonsat, i d'aquí li vingué el nom.




Historial toponímic

Joc de la Rutlla o de la Rulla (s. XVIII)
Fondo (nom popular)
Sant Cugat (últim quart del s. XVIII)
Durruti (6.1.1937)
San Cugat (27.5.1939), calle
San Cucufate (1939), calle
Sant Cugat (30.10.1985)

Ciutat italiana, capital de la Campània i de l'antic regne de Nàpols. Situada a la riba nord-oriental del golf homònim, a la plana que s'estén als peus del Vesuvi, sempre ha estat el centre al voltant del qual gravita tota la vida econòmica del Mezzogiorno. El Castel Nuovo, gòtic dels segles XIII i XIV, conserva l'arc triomfal que hi féu construir Alfons el Magnànim al segle XV quan el regne de Nàpols formava part de la corona catalanoaragonesa. El carrer de Nàpols enllaça el barri de Ca n'Oriac amb el de Can Llong, on tots els vials porten noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Nápoles (29.12.1955), calle
Nàpols (30.10.1985)

Fa al·lusió a la Guerra de la Independència o Guerra contra Napoleó (1808 - 1814). Resistència armada del poble hispànic, amb una important presència de guerra de guerrilles, contra Napoleó Bonaparte, que volia imposar el seu germà Josep al tron espanyol en substitució dels Borbons.

Historial toponímic

Bruc (annexat de Barberà el 1959), calle
Independencia (18.2.1960), calle
Independència (30.10.1985)

Dogma de la Immaculada Concepció de Maria, que va proclamar Pius IX el 1854, després de segles de discussions teològiques. Tot i no haver-hi fonament explícit a la Bíblia, comptava amb una tradició de pietat popular. Entre els qui s'oposaven a aquesta doctrina hi hagué sant Bernat de Claravall, sant Albert Magne, sant Bonaventura, sant Tomàs d'Aquino i els dominicans. I entre els defensors, Ramon Llull, Duns Escotto i l'orde franciscà.

El carrer de la Concepció s'inicià a mitjan segle XIX i prengué un cert relleu urbà amb la construcció del Vapor de Can Rovira, començat a construir el 1848.


Historial toponímic

Concepció (mitjan segle XIX)
Concepción Arenal (6.1.1937)
Purísima Concepción (11.8.1939), calle
Concepció (30.10.1985)

Comarca de Castella la Nova, situada al nord-est de la Meseta Sud, entre les províncies de Guadalajara, Conca i Madrid. La comarca és travessada pel Tajo i els seus afluents Cifuentes, Guadamajud, Guadiela, Henares i Tajuña, entre d'altres de menys cabal. Amb una densitat de població molt baixa, les localitats més importants són Brihuega, Cifuentes, Chinchón, Pastrana , Priego i la capital comarcal, la ciutat de Guadalajara. * * * El carrer de l'Alcarria es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona de vies urbanes amb noms de comarques, majoritàriament catalanes.

Historial toponímic

Alcarria (29.12.1955), calle
Alcarria (30.10.1985)