2024
| Fernao de Bulhoes (Lisboa, 1195 - Pàdua, 1231). Monjo, predicador i teòleg portuguès. Ingressà primer a l'orde dels agustins, famosos per la dedicació a l'estudi, a Lisboa i a Coïmbra. El 1220 es va fer franciscà, es canvià el nom de Ferran pel d'Antoni i se n'anà de missioner al nord d'Àfrica. Va predicar per Sicília, de retorn de l'Àfrica, per França i per Itàlia, on conegué Francesc d'Assís, que el nomenà mestre en teologia. Dels ensenyaments de sant Antoni nasqué l'escola franciscana. Va deixar escrits en llatí els Sermones dominicales i els Sermones in solemnitatibus Sanctorum, sermons per a totes les festes de l'any. Quan va morir el 1231 a Pàdua s'havia fet molt popular pels seus grans dots de predicador. Gregori IX el va canonitzar el 1232 quan encara no feia un any que era mort. El carrer de Sant Antoni va aparèixer al segle XIII i arribava unes cases més enllà de l'actual carrer de Jesús, a l'anomenat Colomar d'en Botet; d'aquí venia el primer nom que portà el carrer, encara que també era conegut com a carrer que va al portal de Terrassa, perquè al capdavall del carrer s'alçava el portal que s'obria al camí de la vila veïna.
|
Historial toponímic
Colomar d'en Botet (segle XIII)Que va al Portal de Terrassa (segle XIV)Feu [o de l'Hort d'en Feu] (segle XVII)Sant Antoni (segle XVIII)Quer (6.1.1937)San Antonio (27.5.1939), calleSant Antoni (30.10.1985)
| Johann Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 - Viena, 5 de desembre de 1791). Compositor austríac. Considerat el compositor més destacat de la història de la música europea. La seva extensa producció inclou tots els gèneres, des del lied fins als concerts per a instruments. Tingué una gran influència, tant en el món germànic com en el llatí, tot i que el seu reconeixement trigà a produir-se. |
Historial toponímic
Mozart (plànol Can Rull 1926), calleMozart (30.10.1985)
| Les aigües del safareig de la vila, construït l'any 1458 a l'actual plaça del Gas, ben aviat serviren per a convertir en horta les terres que hi tenia a tocar la Pabordia. S'anomenà Horta Novella per a distingir-la de l'horta principal o Horta Major que hi havia al costat del Ripoll, sobre el camí de Granollers, la qual, amb el temps, passà a ser coneguda com a Horta Vella. El carrer de l'Horta Novella es començà a construir a principis del segle XIX i el 1824 ja tenia dotze cases. |
Historial toponímic
Horta Novella (inicis s. XIX)General Barrera (20.1.1928), calleHorta Novella (14.3.1930)Virgen del Pilar (1.12.1939), calleHorta Novella (30.5.1979)
| El 1814, quan s'acaba la Guerra del Francès, els francesos destrueixen la caserna de la plaça de Sant Roc on es feien funcions teatrals d'ençà del 1750. Al primer quart del segle XIX, doncs, els aficionats al teatre es van traslladar als números 31 i 33 del carrer annex al de la casa i fàbrica de Pere Turull, que actualment acullen el Museu d'Art. L'espai es convertí en local teatral on actuava una companyia d'aficionats en algun moment dirigida per Josep Coromines. Per això el carrer va començar a anomenar-se popularment de les Comèdies. |
Historial toponímic
Comèdies (1841)Font Seca (1856)Comedias (27.5.1939), calleComèdies (30.10.1985)
| Arbre de ribera de la família de les salicàcies (Populus alba), de fulles ovals, verdes per sobre i blanques per sota. La plaça dels Àlbers es troba situada al barri de Can Deu, zona de carrers amb noms d'arbres. |
Historial toponímic
Àlbers / Alamos (8.10.1970)Àlbers (30.10.1985)
| Josep Santanac i Camps (Ripoll, 1832? - Sabadell, 25 de juliol de 1911). Primer propietari que edificà al carrer, el 1883. Santanac va fer construir un pont sobre la riera de Sobarber, sota la direcció facultativa de l'arquitecte Gabriel Batllevell, i començà a edificar, a l'altra banda de la Riereta, el terreny que avui es coneix com a Hostafrancs i que aleshores pertanyia a Sant Pere de Terrassa. El carrer de Santanac durant un temps s'anomenà passatge d'Hostafrancs, però la reivindicació veïnal aconseguí el retorn del nom originari. |
Historial toponímic
Santanach (1883), c. deSantanach (27.5.1939), calleSantanac (30.10.1985)
| Camil Geis i Parragueras (Girona, 7 de febrer de 1902 - Sabadell, 16 de gener de 1986). Escriptor, poeta, compositor i pedagog. Ordenat sacerdot el 1925, arribava a Sabadell el 15 de gener de 1929, amb el nomenament d'organista i mestre de capella de l'església de Sant Feliu. Com a escriptor i compositor va publicar aplecs de nadales, música religiosa, rondalles i poesia. Entre els títols editats destaquen Balades i cançons (1931); Horitzons i rutes (1936); Rosa mística (1942), que va ser el primer llibre publicat en català després de la guerra, imprès als obradors de Joan Sallent i amb il·lustracions de Joan Vila Casas; Poemes de Nadal (1946); Fulles d'heura (1948) i Geòrgiques eucarístiques (1952). El 1975 va recollir la seva obra poètica en el volum De primavera a reravera. La prosa la publicà en dos volums, Pas i repàs, el 1981, i El nostre pa de cada festa, el 1985. Premiat en diversos Jocs Florals, el 1971 aconseguia el títol de Mestre en Gai Saber. Com a pedagog, va ser professor de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, professor fundador de l'Institut Laboral i de l'Escola de Formació Social. El 1976 l'Ajuntament li atorgava la Medalla d'Or de la ciutat. Va morir el 1986 a Sabadell, on havia viscut durant 57 anys. |
Historial toponímic
Mossèn Geis (29.1.1986)
| Antiga vila del Barcelonès, situada al nord de Barcelona, entre els Tres Turons -la Creueta del Coll, el Carmel i la Rovira-, el turó de la Peira i la serra de Collserola, que hi va ser agregada el 1904. L'origen d'Horta cal cercar-lo en la casa bastida per Guillem d'Orta al segle XII. Això no obstant, el primer nucli urbà no hi va néixer fins el 1550, amb el nom de plaça de les Santes Creus, per iniciativa dels senyors d'Horta. El creixement industrial de Barcelona iniciat al segle XVIII propicià que el nucli d'Horta s'anés configurant com un barri d'estiueig dels barcelonins de classe mitjana, molts dels quals s'hi quedaren a viure tot l'any des que hi arribà el tramvia elèctric el 1901. |
Historial toponímic
Horta (1925), c.Horta (27.5.1939), calleHorta (30.10.1985)
| Petit arxipèlag d'origen volcànic situat davant la costa de Castelló de la Plana, a 55 km al sud-est del cap d'Orpesa. És format per una vintena d'illes, illots i esculls distribuïts en quatre grups, cadascun dels quals pren el nom de l'illa principal. S'anomenen: Illa Grossa, que té la forma d'un antic cràter volcànic, la Ferrera, la Foradada i el Carallot, testimoni de les restes de xemeneia d'un volcà. Actualment deshabitades, només l'Illa Grossa, l'Ophissa dels grecs o la Colubraria dels romans, compta amb un servei de vigilància i disposa d'un far situat dalt d'un turó que, amb 67 m d'altitud, és el punt més alt de l'arxipèlag. L'arxipèlag de les Columbretes és un espai natural protegit del País Valencià que va ser declarat Parc natural el 1988 i Reserva marina el 1991. * * * El passatge de les Columbretes es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb predomini de noms d'illes. |
Historial toponímic
Columbretes (25.3.1987)
| Isaac Albéniz i Pascual (Camprodon, 29 de maig de 1860 - Cambo, País Basc, 18 de maig de 1909). Pianista i compositor català de renom internacional. Fou un gran intèrpret dels clàssics, amb un estil molt expressiu, i millor compositor. S'inspirà en els paisatges de la península ibèrica, sobretot en els de l'Andalusia d'ascendència àrab. El carrer d'Albéniz es troba al barri de Cifuentes, en una zona en què els vials porten noms de músics i compositors. |
Historial toponímic
Albéniz (29.12.1955), calleAlbéniz (30.10.1985)