PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, 5 de maig de 1899 - Santiago de Xile, 8 de novembre de 1957). Periodista i novel·lista, membre del Grup de Sabadell.

La seva obra destaca per l'audàcia dels plantejaments narratius, per l'humor i per la sensualitat. Fou redactor en cap del Diari de Sabadell i col·laborà en La Veu de Catalunya, La Publicitat, Mirador, Meridià, D'Ací i d'Allà... S'estrenà amb L'any que ve (1925), llibre d'acudits il·lustrats que encetava les Edicions La Mirada, on també publicà L'home que es va perdre (1929) i Judita (1930). I, successivament, Quo vadis Sánchez? (1931), Era una dona com les altres (1932), Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933). El 1936 va obtenir el Premi Crexells amb Vals. La seva única incursió al teatre és Els mediocres, que s'estrenà el 1931 al Casinet de la Creu Alta. Durant la guerra, a Barcelona va ser un membre actiu de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, secretari de la Institució de les Lletres Catalanes i organitzador del Servei de Biblioteques al Front. Exiliat a França, gestionà el refugi per a escriptors de Roissy-en-Brie. A finals de 1939 s'embarcava cap a Amèrica, en un camí sense retorn.

A Xile va crear l'Instituto Chileno-Catalán de Cultura i va ser director del Pen Club xilè. Va promoure iniciatives editorials com El Pi de les Tres Branques i Ediciones Rapa Nui, per a infants, i va ser gerent de l'editorial American Playbook. També va col·laborar en les revistes catalanes de l'exili: Germanor, La Nostra Revista i Catalunya. El 1947 va publicar la seva darrera novel·la: Temperatura.

Francesc Trabal era germà de Josep M. Trabal i Benessat (Sabadell, 20.1.1894 - Santiago de Xile, 1981), advocat, traductor i dibuixant, membre també de la Colla de Sabadell, que signava les caricatures amb el pseudònim Tramuntana.






Historial toponímic

Sant Julià
Francesc Trabal (21.12.1984)

Masia documentada des de 1055 com a masia de Sobarber i més endavant com a Torre Cremada. Al segle XV, Pau Feu, fuster de Santa Eulàlia de Ronçana, adquirí la hisenda, que s'estenia pels termes de Jonqueres i de Sant Julià d'Altura, i va rehabilitar la masia; però molt aviat, al segle següent, havia passat ja a mans dels Olzina.

El Can Feu actual s'edificà sobre els fonaments de la vella masia de Sobarber durant el segle XIX i, segons la llegenda, fou fruit d'una juguesca entre tres cosins per determinar qui construiria el "castell" més impactant. Josep Nicolau d'Olzina va perdre l'aposta, però ens deixà l'espectacular masia fortificada de Can Feu que coneixem avui, envoltada d'un bosc sumptuós fins a la Guerra Civil.














Historial toponímic

pg. de Can Feu
Can Feu (27.5.1939), paseo de
Can Feu (30.10.1985)

Carme Obradors i Domènech (Sabadell, 15 de març de 1925 - 15 de febrer de 1986). Assistenta social.

Carme Obradors va ser una assistenta social de la primera promoció de l'Escola Catòlica sabadellenca. Va treballar per a Càritas en la promoció social als barris de Sabadell. Fruit del seu treball al barri de Campoamor és la tesi El sudoeste de Sabadell, que va ser finalista del Premi Nova Terra del 1964 i es va publicar el 1966 amb el títol de La integración del suburbio en la comunidad urbana. Va col·laborar també en diverses publicacions ciutadanes, com Eufòria, Alba o Sabadell, i  durant divuit anys va treballar com a assistenta social a la Mútua d'Assegurances de Terrassa.




Historial toponímic

Carme Obradors (27.11.2002)

Lejzer Ludwik Zamenhof (Bialystok, 15 de desembre de 1859 - Varsòvia, 14 d'abril de 1917). Oculista, lingüista i escriptor polonès, d'origen jueu, creador el 1887 de l'Esperanto, nom que prové del pseudònim que feia servir en les seves obres.

Va escriure poesia, assaig i obres gramaticals en rus, jiddisch, esperanto, polonès, francès i alemany. Traduí a l'esperanto la Bíblia i obres de Goethe, Schiller, Heine, Shakespeare, Gogol i Andersen. El 1909 assistí al Congrés Universal d'Esperanto que se celebrava a Barcelona, on conegué Francesc Layret, que féu el discurs de benvinguda.


Historial toponímic

Nord (últim quart del segle XIX)
Doctor Zamenhof (14.7.1912), rda. del
Alcázar de Toledo (27.5.1939), ronda del
Zamenhof (30.5.1979)

El passeig es va començar a construir el 1867, sufragat amb les multes imposades als ciutadans sabadellencs detinguts arran de la revolta progressista que tingué lloc a tot Catalunya el mes d'agost d'aquell mateix any. Aleshores el capità general destituí l'ajuntament popular i féu empresonar l'alcalde Llorenç Juncà i alguns regidors, com també els primers contribuents de la vila que no havien acatat les seves ordres. Els alliberà el 5 de setembre, no sense haver-los imposat abans una quantiosa multa que ordenà dedicar-la a una obra d'embelliment de la vila. Feliu Vilarrúbias, el nou alcalde governatiu que havia substituït Juncà, va decidir que l'obra fos un passeig que unís la ciutat amb el pont de la Salut, passeig que s'havia d'anomenar d'Isabel II. Tanmateix, després de la Revolució de Setembre de 1868, amb el destronament de la reina, la Junta Revolucionària acordà donar-li el nom de passeig de la Revolució.

Historial toponímic

Isabel II (1867)
Revolució (1868)
Santa Teresa (27.5.1939), paseo
Revolució (30.10.1985)

Mas i molí medievals, documentats des del segle XIV i fins al XVIII, que es trobaven prop de la confluència del Ripoll amb el torrent de Colobrers o de la Tosca, en terres que avui són de can Garriga. Possiblement el mas és el mateix que al segle XVIII apareix documentat com a castell de Baiona. El carrer del Mas Baiona es troba situat a Can Roqueta, en una zona de carrers que porten noms de masies del Rodal.

Historial toponímic

Mas Baiona (25.10.1989)

Francesc Sabaté i Llopart (l'Hospitalet de Llobregat, 30 de març de 1915 - Sant Celoni, 5 de gener de 1960). Militant anarquista conegut com el Quico.

Guerriller antifranquista del maquis, a partir de 1945 es convertí en el guerriller urbà més audaç de la CNT-FAI. Va ser mort a trets a Sant Celoni, el 1960.

El carrer de Francesc Sabaté es troba a Castellarnau, barri en què la majoria de carrers porten noms de persones que s'han significat en la lluita per la llibertat i la dignitat humanes.




Historial toponímic

Francesc Sabaté (28.4.1999)

Masia enderrocada al final dels anys vuitanta del segle passat, que es trobava entre Santiga i Can Lletget.

La plaça de Can Ferran es troba situada al barri de Can Roqueta, en una zona de carrers amb noms de masies del rodal.




Historial toponímic

Can Ferran (22.12.1993)

Eulàlia Garriga Casals (Sabadell, 24 d'abril de 1890 - 19 de gener de 1939). Mestra compromesa en la formació i la promoció de la dona treballadora.

Eulàlia Garriga dugué a terme la seva tasca a l'Escola Nocturna del Sagrat Cor. Va destinar els seus béns a l'adquisició del Cafè de les Delícies, del carrer de la Salut, per transformar-lo en aules d'estudi i formació de les noies obreres, edifici que avui encara es coneix com a Patronat Eulàlia Garriga i que és la seu de Càritas.




Historial toponímic

Eulàlia Garriga (27.11.2002)

Pantà del curs mitjà del riu Aragó, al peu de la serra de Leyre, situat al límit entre Aragó i Navarra. De l'embassament de Yesa, neix el canal de Las Bardenas que porta aigua al sud de Navarra, a Las Bardenas Reales, i a la comarca saragossana de Cinco Villas, en què ha propiciat la creació de 75.000 ha de regadiu. Inaugurat el 1960, el pantà té una capacitat de 470 milions de m3 i ocupa una superfície de 1.900 hectàrees. * * * El carrer de Yesa es troba al barri de Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'embassaments i estanys.

Historial toponímic

Yesa (19.11.1965), calle
Yesa (30.10.1985)