2024
| Josep Manso i Solà (Borredà, 26 de setembre de 1785 - Madrid, 22 de març de 1863). Militar liberal. De jove treballà de moliner amb el seu oncle, al Lluçanès, i al molí de la Sal de Barcelona. Amb l'entrada de les tropes napoleòniques el 1808, s'uní a les guerrilles de pagesos del Berguedà que lluitaven contra els francesos i el 1809 ja era capità d'una companyia que actuava al Baix Llobregat. En acabar la guerra va ser nomenat general de brigada i, successivament, sempre lluitant contra els absolutistes, capità general de Castella la Vella, d'Aragó, de València i de Castella la Nova.
|
Historial toponímic
Manso (últim quart del segle XIX)Manso (27.5.1939), calleManso (30.10.1985)
| Estat insular de l'oceà Pacific, al sud-est asiàtic, format per un arxipèlag de més de 7.000 illes i d'una extensió aproximada de 300.000 km2, al nord-est de Borneo. Les Filipines es divideixen en tres grups insulars, la gran illa de Luzon, la de Mindanao i enmig les illes Visayas. Manila, a l'illa de Luzon, és la capital del país i el centre d'una àrea metropolitana de més de deu milions d'habitants. El punt culminant del país és el volcà Apo, de 2.954 m, a Mindanao. Abans que el 1521 hi arribés el primer europeu, el portuguès Magalhaes, els filipins ja havien establert relacions comercials amb Indonèsia i la Xina. Durant quatre segles van ser colònia espanyola (1565-1898) i colònia americana (1898-1946). Envaïdes pels japonesos el 1942, al final de la Segona Guerra Mundial van ser recuperades pels americans. Finalment, el 1946 les Filipines assolien la independència. * * * La plaça de les Filipines es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb predomini de noms d'illes. |
Historial toponímic
Filipinas (24.11.1955), plazaFilipines (30.10.1985)
| Ciutat dels EUA, capital de l'estat de Massachusetts, a la costa atlàntica. El port, juntament amb una ampla xarxa de ferrocarrils i autopistes que l'uneixen al nord-est industrial, són la base d'una intensa activitat comercial i bancària. Boston és, a més, un important centre industrial tèxtil i un dels primers mercats mundials de la llana; compta amb una potent indústria mecànica, del cuir i del cautxú, del paper i les arts gràfiques, de la construcció naval i del petroli, de l'electrònica, l'aeronàutica, les telecomunicacions i de la indústria aeroespacial. Amb la universitat de Harvard, la de Boston i la Northeastern, és també un gran centre d'ensenyament superior * * * El carrer de Boston es troba situat al barri de Nostra Llar, en què tots els vials porten noms de ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Boston (24.11.1955), calleBoston (30.10.1985)
| Dinamarca és un estat del nord d'Europa, el més petit dels països escandinaus. Format per la península de Jutlàndia -amb l'única frontera terrestre, al sud, amb Alemanya- i diverses illes. També formen part de la corona danesa les Illes Fèroe i Grenlàndia. La capital és Copenhaguen i la llengua oficial el danès, cooficial amb el feroès a les illes Fèroe, totes dues llengües escandinaves del grup germànic septentrional. També és oficial a Grenlàndia el grenlandès, llengua inuit del grup de llengües esquimals. Forma part de la Unió Europea des de 1973, tot i que manté la corona danesa i ha rebutjat entrar a l'àrea de l'euro. El carrer de Dinamarca és al barri de Can Gambús, on tots els vials porten noms d'estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Dinamarca (15.9.2006)
| Ciutat i capital de Polònia, originada a la riba esquerra del Vístula, on hi ha la ciutat vella, des de la qual s'expandí a l'altra banda del riu a partir del segle XVIII. Situada a la plana de Masowsze, és un important centre de comunicacions entre l'Europa central i l'oriental. El centre històric de Varsòvia va ser totalment destruït el 1944 per les tropes nazis i meticulosament reconstruït després de la guerra, la qual cosa li valgué el 1980 ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. El carrer de Varsòvia es troba al barri de Can Llong, on totes les vies urbanes porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Varsòvia (28.4.1999)
| Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1777 - Barcelona, 1859). Arxiver i historiador. Nomenat arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el 1814, ordenà i classificà l'arxiu reial que es trobava en un estat deplorable. El 1822, en ser comissionat per recollir documents i còdexs dels ordes religiosos extingits, va salvar bona part dels manuscrits dels monestirs de Ripoll i Sant Cugat del Vallès. Com a historiador, proper a l'escola crítica, deixà una obra fonamental, "Los condes de Barcelona vindicados". D'altra banda, d'entre els fons de l'arxiu, inicià la publicació de la "Colección de documentos inèditos del Archivo General de la Corona de Aragón", de la qual aparegueren disset volums entre 1847 i 1859. Va ser membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí el 1923. |
Historial toponímic
Cronista Bofarull (1925), c. delBofarull (1.12.1939), callePróspero Bofarull, callePròsper de Bofarull (30.10.1985)
| Antic camí ral de Manresa que, sortint pel portal de Malany o portal de Dalt, també dit de Manresa, anava a la Creu Alta, i pel carrer Major es dirigia cap a Sant Julià d'Altura i Matadepera, continuava fins a la Barata i, franquejant la serra de l'Obac, accedia al Pla de Bages i arribava fins al Pirineu. Els documents de l'època el descriuen com a camí de Manresa, Sallent, Berga, Solsona i la Seu d'Urgell, i era el camí de tota l'alta muntanya catalana. * * * El carrer de Manresa, avui passeig, es va iniciar al segle XII com a carrer d'Arnau de Botet. |
Historial toponímic
Botet (segle XII-XIV)Manresa (segle XV)Manresa (27.5.1939), calleManresa (1960), paseoManresa (30.10.1985)
| Operaris dedicats a la filatura de matèries tèxtils. |
Historial toponímic
Filadors (1970), calleFiladors (30.10.1985)
Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974). Prehistoriador i arqueòleg. Fou rector de la Universitat Autònoma durant la Segona República. Membre d'Acció Catalana i conseller de Justícia de la Generalitat, s'exilià al final de la Guerra Civil, primer a Oxford i després a Amèrica, on continuà la seva tasca d'investigador i de professor universitari. |
Historial toponímic
Bosc i Gimpera (29.4.1998)
| La República d'Eslovènia és un estat del sud de l'Europa central situada entre Itàlia, Àustria, Hongria i Croàcia, amb una petita franja costanera al sud-oest que l'obre a l'Adriàtic. Ljubljana, la capital de la República, i Maribor són les dues úniques ciutats que passen dels 100.000 habitants. Eslovènia va formar part de Iugoslàvia des de 1945 fins a 1991, que se'n va independitzar, i va esdevenir membre de la Unió Europea el maig del 2004. La llengua oficial és l'eslovè, que és una llengua eslava. Es parlen també a zones frontereres l'italià, l'hongarès i el serbocroat. * * * El carrer d'Eslovènia és al barri de Can Gambús, on els vials porten noms d'estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Eslovènia (15.9.2006)