PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Els Usatges són els usos i costums que constitueixen la base del dret comú català. Ja a la Catalunya Vella el dret comú es basava en els Usatges de Barcelona, que és un dels primers codis feudals escrits de tot Europa i que són un conjunt de disposicions legislatives d'època i procedència diversa. El nucli inicial del Usatges fou promulgat per Ramon Berenguer I l'any 1058, però no va ser fins al segle XIII que els Usatges van adquirir la forma definitiva quan a les Corts de 1251 Jaume I va establir la prioritat dels Usatges de Barcelona per damunt de la llei gòtica i del dret romà.

Historial toponímic

Usatges (1925), placeta dels
Usajes (27.5.1939), plaza
Usatges (30.10.1985)

L'avinguda de Polinyà forma part de l'antic camí que sortia de la vila pel carrer de la Creueta, baixava a l'Horta Major i, després de travessar la palanca que salvava el riu, s'enfilava a la serra de Sant Iscle i es dirigia a Polinyà.

Historial toponímic

Polinyá (29.12.1955), avenida
Polinyà (30.10.1985)

Titus Lucretius Carus (Campània, 94 aC - ? 55 aC). Poeta i filòsof llatí. És autor de "De rerum natura" (De la naturalesa de les coses), un llarg poema en hexàmetres inspirat en la doctrina d'Epicur. Considerat com un dels mestres de les lletres llatines, fou un model per a l'Humanisme. El carrer de Lucreci es troba al barri de Via Alexandra, en una zona de vials amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins.

Historial toponímic

Lucrecio (9.12.1965), calle
Lucreci (30.10.1985)

Santuari portuguès de Fàtima, a la Beira Litoral. Fou construït després que, el 1917, la nena Lucia dos Santos i els seus cosins Francisco i Jacinta Martos van manifestar que havien presenciat sis aparicions de la Mare de Déu prop de Cova d'Iria, mentre pasturaven un petit ramat d'ovelles. Va ser en aquest indret on es construí la basílica que es convertí en un important centre de pelegrinatge marià.

Historial toponímic

Fátima (29.12.1955), calle
Fàtima (30.10.1985)

Ciutat del País Basc, capital de Biscaia, a la riba del Nerbion.

Historial toponímic

Prolongació d'Illa (3r quart del segle XIX), c.
Bilbao, c. de
Bilbao (27.5.1939), calle
Bilbao (30.10.1985)

El Vapor Gorina va ser un vapor tèxtil de Sabadell fundat per la família Gorina. En enderrocar-lo, el 2009, al seu lloc es va dissenyar una plaça que mostra les diverses seccions de què constava la fàbrica, de la qual es va conservar la xemeneia i el perfil de les tres naus.


Historial toponímic

Vapor Gorina (20.6.2008)

País de l'Amèrica del Sud, fronterer amb el Brasil al nord i a l'est, amb l'Argentina a l'oest, frontera marcada pel riu Uruguai, mentre al sud limita amb l'Oceà Atlàntic a l'estuari del Riu de la Plata. La capital és Montevideo. Abans de la colonització europea, el territori uruguaià era habitat per pobles nòmades indoamericans, els més antics dels quals eren els "charrúa" i durant la conquesta d'espanyols i portuguesos la cultura guaraní era la predominant. Després de l'establiment dels espanyols a Montevideo, el 1730, l'Uruguai va formar part del Virregnat de la Plata, que tenia la capital a Buenos Aires. Però amb el sorgiment dels moviments independentistes d'Amèrica del Sud, a principis del segle XIX, el territori argentí de la "Banda Oriental", va proclamar la independència i el 1828 es convertí en el nou país de l'Uruguai. * * * El carrer de l'Uruguai es troba al barri dels Merinals, prop de Can Feu, en una zona de carrers amb predomini de noms de països americans.

Historial toponímic

Uruguay (1965), calle
Uruguai (30.10.1985)

Joaquim Folguera i Poal (Santa Coloma de Cervelló, 25 d'octubre de 1893 - Barcelona, 23 de febrer de 1919). Poeta i crític literari.

Fill del sabadellenc Manuel Folguera i Duran, als tres anys vingué amb la família a viure a Sabadell. Inicià estudis d'enginyeria industrial, però una greu malaltia invalidant l'obligà a abandonar-los i aleshores intensificà la dedicació a la literatura, en la qual esmerçà una intel·ligència i una cultura realment excepcionals. Va ser redactor del Diari de Sabadell, cofundador i redactor de La Revista i va col·laborar a Trossos i a Un enemic del poble. Com a crític és autor de Les noves valors de la poesia catalana, que esdevingué un clàssic, i divulgà les avantguardes europees a Catalunya. Va escriure poemes de tall carnerià, que tendeixen a un simbolisme intimista i tradueixen una certa desolació personal. Va publicar Poemes de neguit (1915) i El poema espars (1917). Pòstumament van veure la llum els Articles (1920), Traduccions i fragments (1921) i Cartes a Claudi Rodamilans. El 1993 va aparèixer a Sabadell, publicat per La Mirada, el volum Poesia, l'edició del centenari que recull per primera vegada tots els poemes de Folguera i les traduccions que va fer de poetes europeus d'avantguarda.


Historial toponímic

Poeta Folguera (5.5.1922)
Poeta Folguera (27.5.1939), calle
Poeta Foguera (30.10.1985)

Marc Anneu Lucà (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65). Poeta llatí.

Nebot de Sèneca, fou educat a Roma i a Atenes. L'any 62 publicà els tres primers llibres del poema èpic en hexàmetres la Farsàlia, que tracta de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, amb un to marcadament republicà. Durant l'edat mitjana i el primer Humanisme fou considerat un dels grans poetes clàssics.

El carrer de Lucà es troba situat a Via Alexandra, en una zona amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. El desembre de 1984, el fragment de carrer que confrontava amb el parc de Catalunya va passar a formar part de la nova avinguda de Lluís Companys.


Historial toponímic

Lucano (9.12.1965), calle
Lucà (30.10.1985)

Muntanya de la Serralada Prelitoral, al vessant vallesà, coneguda també com a Montmajor. Situada entre les rieres de Sentmenat, al sud-oest, i de Sant Sebastià, al nord-oest, afluents de la riera de Caldes, és el punt culminant de la serra Llisa, amb el pic del Vent o de Sant Sebastià, de 816 m d'altitud. El Farell és també un personatge de llegenda, popular al Vallès i Osona, alt i gros, bonhomiós, que duia un tronc de pi per bastó, amb una sola mà aixecava bous i arada, i fent alçaprem era capaç de fer caure una muntanya. * * * La plaça del Farell es troba situada a Ca n'Oriac, en una zona de carrers amb noms de muntanyes.

Historial toponímic

Farell (29.12.1955), plaza
Farell (30.10.1985)