2024
| Lo Somni. Obra de Bernat Metge (Barcelona, 1343?-1413), escriptor, traductor i humanista del Prerenaixement català. |
Historial toponímic
Lo Somni (25.3.1987)
| El 1895, els industrials tintorers Jaume, Joaquim, Joan i Francesc Buxó, fills de Josep Buxó i Valls, traslladaren el negoci familiar a la vora del Ripoll, on construïren el vapor que fou conegut com a Fàbrica dels Nois Boixons. El 1918, l'arquitecte Josep Renom hi va dirigir unes obres d'ampliació, amb un despatx de planta circular, que donaren un nou caràcter a les instal·lacions. |
Historial toponímic
Fàbrica dels Nois Buxó (25.10.1989)
| Massís muntanyós dels Pirineus, situat entre la Vall d'Aran al nord i les valls ribagorçanes de Boí i de Barravés al sud. La línia de crestes del massís comprèn el Besiberri Nord, de 3.015 m, el Besiberri del Mig, de 2.977 m, el Besiberri Sud, de 3.017 m, i a l'extrem meridional hi ha el pic de Comaloformo, de 3.033 m, el més alt de tots. El vessant oriental baixa en picat a la vall del Besiberri, drenada per riu de Besiberri, a la capçalera del qual hi ha l'estanyet de Besiberri, a 2.180 m d'altitud, i, a mig curs, l'estany de Besiberri, a 1.960 m. * * * El carrer del Besiberri es troba al barri de Torre-romeu en una zona en què predominen els noms d'estanys pirinencs. |
Historial toponímic
Besiverri (9.12.1965), calleBesiberri (30.10.1985)
| Capital del Regne Unit i del comtat metropolità homònim, és la ciutat més populosa d'Europa i una de les principals aglomeracions del món. Es troba al sud de l'illa de la Gran Bretanya. |
| És el setè planeta del Sistema Solar per la seva proximitat al Sol i el tercer quant al diàmetre. En condicions normals no és visible a ull nu, per això no fou conegut en l'antiguitat i és el primer que es va descobrir gràcies al telescopi. Urà és una esfera blavosa, amb un nucli de roques i gel i una gruixuda atmosfera gasosa. Se li han descobert una quinzena de llunes i un sistema d'anells molt tènue compost de partícules fosques. Tot i ser descobert el 1781, rebé el nom d'un dels déus primigenis de la mitologia grega, Urà, la personificació del cel. |
Historial toponímic
Uranio (6.12.1956 ), calleUrà (30.10.1985)
| Gai Plini Segon (Como, 24 dC - Estàbia, 79 dC). Escriptor llatí, més científic que literat, conegut com a Plini el Vell. Va passar dotze anys a l'exèrcit, al Rin, durant els quals va escriure diversos tractats de tàctica de cavalleria i cròniques de Germània, avui desaparegudes. En època de Vespasià, un càrrec de confiança el portà a la Hispania Tarraconense (73 dC), on va redactar una història de Roma, avui perduda, i la "Naturalis Historia", publicada el 77 dC, l'única obra seva conservada, en 37 llibres, que conté importants dades cosmològiques, geogràfiques, antropològiques, mèdiques, botàniques, biològiques i arquitectòniques. El 79 dC, Plini era a Misè, a la badia de Nàpols, com a almirall de la flota romana. D'aquí va partir el 24 d'agost per anar a prendre notes de l'erupció del Vesuvi, però, segons testimoni del seu nebot Plini el Jove, va morir sepultat per les cendres volcàniques a Estàbia, ciutat veïna de Pompeia. El carrer de Plini el Vell es troba al barri de Via Alexandra, en una zona on predominen els noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Plinio el Viejo (9.12.1965), callePlini el Vell (30.10.1985)
| Ciutat italiana de la regió de les Marques, centre de pelegrinatge marià. El santuari de Loreto va ser construït al voltant de la casa de la Verge Maria a Natzaret que, segons la tradició cristiana, va ser transportada a terres italianes pels àngels en un núvol, la nit del 9 al 10 de desembre del 1294, quan Palestina havia estat envaïda pels sarraïns i Natzaret corria perill de ser destruïda. La devoció a la Santa Casa de Loreto fou molt viva als Països Catalans durant els segles XVII i XVIII. El carrer de Loreto es troba situat al Poblenou de la Salut, en una zona de carrers dedicats a santuaris marians. |
Historial toponímic
Loreto (29.12.1955), rondaLoreto (30.10.1985)
| Nom originat en una antiga escola que hi havia al passatge. |
Historial toponímic
Estudio (9.12.1965), pasajeEstudi (30.10.1985)
| Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana del Fluvià, entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa, cap de l'antic comtat de Besalú. La vila té l'origen en el castell de Besalú, documentat des del segle X i construït damunt d'un turó. Als peus dels murs del castell encara queden restes de la primitiva església de Santa Maria del Castell, esdevinguda col·legiata de Santa Maria. De la vila medieval es conserven uns quants carrers porticats, cases de construcció romànica i gòtica, la sala gòtica del Palau de la Cúria Reial, els banys de la sinagoga del call, el pont fortificat sobre el Fluvià, l'església romànica del monestir de Besalú, la de Sant Vicenç, de tres naus i amb un gran finestral gòtic a la façana, a més de la ja esmentada de Santa Maria de Besalú, col·legiata avui enrunada. El 1966 fou declarat conjunt historicoartístic per les diverses construccions romàniques i gòtiques que s'hi conserven. |
Historial toponímic
Besalú (1969), pasajeBesalú (30.10.1985)
| Masia documentada ja al segle XV. |
Historial toponímic
Can Borrell (4.2.2011)
