PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Comarca de Catalunya, amb capital a Berga, situada al nord de la Depressió Central catalana. L'Alt Berguedà, la part septentrional de la comarca, és constituïda per l'alta conca del Llobregat i les serralades del Pirineu i el Prepirineu. Les serres del Cadí, el Moixeró, el Puig d'Alp i el Puigllançada són una autèntica barrera de més de 2000 m que tanquen pel nord la comarca i la separen de la Cerdanya. A l'est hi ha les serres de Catllaràs i els Rasos de Tubau, mentre que a l'oest, amb més alçada, hi ha el Pedraforca, les serres del Verd i d'Ensija i els Rasos de Peguera. El Baix Berguedà té uns límits més imprecisos amb el Bages al sud i pertany ja a la Depressió Central. Les ciutats de Berga, Gironella i Puig-reig acullen la majoria de la població comarcal. * * * El carrer del Berguedà es troba situat a Ca n'Oriac, en una zona de carrers amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Bergadá (29.12.1955), calle
Berguedà (30.10.1985)

Torrent que transcorria per terres de Sant Pau de Riu-sec. Era afluent del riu Sec.

Barri popular de Sevilla, a la riba del Guadalquivir, frontera entre Triana i la resta de la ciutat. Tradicionalment ha estat un barri de mariners i terrissers, i ha estat habitat històricament per veïns d'ètnia gitana, fins que la pressió immobiliària els ha foragitat de l'anomenada Cava de los Gitanos.

Historial toponímic

Triana (9.12.1965), plaza
Triana (30.10.1985)

Grup d'illes del sud-oest de les Balears, a l'est del cap de la Nau, anomenades Pitiüses pels grecs, que comprenen les illes d'Eivissa o Pitiüsa Major, la de Formentera o Pitiüsa Menor i un seguit d'illes petites i d'illots: s'Espalmador, s'Espardell, sa Conillera, Tagomago, es Vedrà... El primer poblament de les illes és pretalaiòtic, però no té una continuïtat amb l'època talaiòtica balear, de manera que el 1300 aC resten despoblades i no és fins al segle VII aC que les varen repoblar els fenicis. Hi van fundar Ibusim, que els romans llatinitzaren en Ebusus. Va ser un centre econòmic destacat que arribà a encunyar moneda pròpia. La romanització de les Pitiüses va ser lenta i a la fi de l'Imperi Romà van seguir la mateixa sort que totes les illes de les Balears: ocupades pels vàndals, reconquistades pels bizantins fins a la invasió islàmica i conquerides pels catalans al segle XIII. La plaça de les Pitiüses es troba situada al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb noms d'illes.

Historial toponímic

Pitiüses (25.3.1987)

Lluís Mimó i Espinalt (Sabadell, 11 d'agost de 1913 - 1 de maig de 1986). Esperantista.

Va cursar els estudis primaris als Escolapis i els completà a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. S'inicià en el món laboral com a aprenent al taller d'ebenisteria que hi havia al carrer del Pedregar i després s'incorporà a la indústria tèxtil, a la fàbrica de J. Gumbert del carrer de la Unió. La seva formació s'anà forjant, com tants d'altres treballadors sabadellencs, a l'entorn del Círcol Republicà Federal, la Cooperativa la Sabadellenca i l'Aplec Esperanta Grupo. Als divuit anys començà a estudiar l'esperanto, llengua de la qual arribà a publicar una gramàtica i un diccionari Castellà-Esperanto, en què treballà més de vint anys. A part, va descriure una sèrie de regles gramaticals complementàries que Zamenhof no havia contemplat, que donà a conèixer als llibres Perfekteco de la Esperantaj verboj i Kompleta lernolibro de regula Esperanto.

En esclatar la Guerra Civil Mimó s'incorporà al front d'Aragó, amb les milícies del POUM, partit en què militava. Al final de la guerra s'exilià a França i va ser internat al camp de Sept-Fonts, s'incorporà a un batalló de treballadors i finalment va ser ingressat a l'hospital. Quan va retornar a Catalunya a finals de 1941, va ser detingut i traslladat a la presó de Miranda de Ebro i d'allí a la Model de Barcelona, on s'estigué uns vuit mesos, malalt, fins que arribat a Sabadell s'anà incorporant a una certa normalitat.


Historial toponímic

Lluís Mimó (25.10.1995)

Estació del Nord. Primera estació de ferrocarril de Sabadell, de la línia Barcelona-Sabadell, que va ser inaugurada el 1855 i el 1861 ja arribava a Saragossa.

Historial toponímic

Luisa Fernanda (banda oest, 1865)
Santiago Rusiñol (1934)
Maria Luisa Fernanda (1.12.1939), calle
Estació (30.10.1985)

Ciutat de Noruega, la segona més important del país, amb més de 250.000 habitants. Situada a la costa sud-occidental, en una petita plana litoral envoltada de set turons, és un important centre industrial, comercial i portuari, en què destaquen la indústria tèxtil, la naval i la pesquera. El barri de Bryggen sobre el port, amb les seves cases de fusta acolorides, va ser declarat patrimoni mundial per la Unesco. * * * El carrer de Bergen es troba situat al barri de Nostra Llar, zona amb noms de ciutats que tenen indústria tèxtil.

Historial toponímic

Bergen (24.11.1955), calle
Bergen (30.10.1985)

És l'antic camí del molí de les Tres Creus, que es troba situat al marge dret del Ripoll, molt a prop del curs del riu i a tocar del pont de Torre-romeu. El molí de les Tres Creus és documentat des del segle XVII com a molí paperer, propietat de Ramon Roqueta, que al segle XVIII passà a mans dels Arderiu i més endavant l'adquirí Anton Casanovas per fabricar-hi paper blanc. A principis del segle XIX s'hi instal·là una filatura i des d'aleshores es dedicà al tèxtil. El nom prové de les creus de terme que hi havia al final del carrer, i el topònim de Tres Creus es va fer extensiu al torrent, al molí i al camí que hi portava.

Historial toponímic

Tres Creus (segon quart del segle XIX)
Carles Marx (6.1.1937)
Tres Cruces (27.5.1939), calle
Tres Creus (30.10.1985)

Sistema muntanyós de la península Ibèrica que s'estén des de la costa cantàbrica, al golf de Biscaia, fins a la mediterrània, al cap de Creus. Té una llargada d'uns 440 km i l'amplada màxima no supera els 100 km. Els cims més alts, que superen els 3.000 m, són: l'Aneto (3.404 m), els Posets (3.375 m), el Mont Perdut (3.355 m), el Vinhamala (3.298 m), la Pica d'Estats (3.143 m) i el Besiberri (3.030 m). El Pirineu català, d'uns 230 km de longitud, ocupa aproximadament la meitat de la serralada.

Historial toponímic

Pirineus (1925), c.
Pirineos (27.5.1939), calle
Pirineus (30.10.1985)