2024
| Joan Llonch i Salas (Sabadell, 9 de febrer de 1902 - 14 de novembre de 1976). Industrial tèxtil i mecenes. Era besnét de Feliu Llonch i Matas, que va ser l'iniciador de la nissaga tèxtil dels Llonch. Llonch i Salas va ser president del Banc de Sabadell i de la Mútua Sabadellenca; presidí també l'Acadèmia de Belles Arts i va ser membre de la Lliga Regionalista. Va ser un home culte i un generós mecenes que afavorí les arts i les lletres sabadellenques. Gràcies a ell es van publicar els Almanac de les Arts de 1924 i 1925 i casa seva va ser durant molts anys centre de tertúlies i d'iniciatives culturals, en les reunions setmanals que es conegueren com als "dilluns de cal Llonch", en què eren tertulians habituals Miquel Carreras, Joan Sallarès Castells, Joan Costa i Deu, Ricard Marlet, Bartomeu Soler, entre d'altres. Disposà també d'una fabulosa biblioteca, amb algun incunable, i una nodrida hemeroteca. Llonch i Salas formà part activa de molts dels centres econòmics, industrials, cívics i culturals de la ciutat. |
Historial toponímic
Llonch i Salas (25.10.1995)
| Església de Sant Salvador, a redós de la qual se celebrava el mercat que originà la vila de Sabadell. |
Historial toponímic
Església (segle XVI)Cementiri (segle XVIII?)Carnisseries (1844)Carles i Serra (6.1.1937)Arciprestal (1939), calleCarnisseries (18.7.1979)Església (30.10.1985)
| Urbanització del municipi de Cerdanyola del Vallès, propera a Sabadell, que es va començar a construir el 1929 com a ciutat jardí i centre d'estiueig, per iniciativa del farmacèutic Bartomeu de Cerdanyola. Bartomeu va parcel·lar uns terrenys de propietat familiar i aconseguí que la companyia de ferrocarrils hi fes una estació. El 1968, a la vall de Moronta, entre Bellaterra i el barri cerdanyolenc de Serraperera, es començà a construir la Universitat Autònoma de Barcelona, que s'inaugurà el curs 1971-72. Actualment, Bellaterra ha iniciat un procés jurídic per esdevenir un municipi independent de Cerdanyola. |
Historial toponímic
Bellaterra (9.12.1965), pasajeBellaterra (30.10.1985)
| Plaça que havia restat innominada després de la remodelació de la zona. El 30 de d'octubre de 1985 es va batejar com a plaça dels Avis, per la presència d'avis (gent gran) que van fer de la nova plaça un lloc habitual de trobada. Posteriorment, el 26 de setembre de 2016, es va nominar com a plaça de les Àvies i els Avis per tal de garantir el sentiment d'identificació i representació de les dones àvies. |
Historial toponímic
AvisAvis (30.10.1985)
| Coneguda com a Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat occitana travessada per la Garona, situada al sud-oest de l'Estat francès, a mig camí de l'Atlàntic i de la Mediterrània. Al segle XIV, Tolosa va ser el centre d'un moviment literari de renovació de la poesia trobadoresca, amb la creació de la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, que va tenir molta influència a Catalunya, fins al punt que Joan I va instituir la festa de la Gaia Ciència a Barcelona el 1393. Modernament, el 1859, la restauració de la Gaia Ciència pel consistori barceloní originà la festa dels Jocs Florals de Barcelona o de la Llengua Catalana. |
Historial toponímic
Tolosa (24.11.1955), calleTolosa (30.10.1985)
| País d'Amèrica del Sud fronterer amb l'Equador i Colòmbia al nord, Brasil i Bolívia a l'est, Xile al sud i l'oceà Pacífic a l'oest, i travessat de nord a sud per la serralada dels Andes. La capital és Lima. Va ser bressol de diverses cultures preincaiques i el centre de l'Imperi Inca, que es va estendre per tot el continent sud-americà de l'Equador al sud de Xile, fins que Pizarro va arribar a la costa peruana el 1532 i en pocs anys el país es va convertir en virregnat i en la major font d'or i plata de l'Imperi espanyol. El 1821, Perú declarava la seva independència. Actualment el castellà és la llengua oficial del Perú, però el quítxua i l'aimarà són llengües cooficials. * * * La plaça del Perú es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb noms de països americans. |
Historial toponímic
Perú (1975), plazaPerú (30.10.1985)
| Feliu Llonch i Mates (Sabadell, 22 de desembre de 1810 - 5 d'octubre de 1875). Industrial tèxtil. S'inicià en la indústria tèxtil com a teixidor i el 1839 ja havia adquirit el primer teler, que va instal·lar a casa seva. A poc a poc, i ajudat pels fills, anà creixent fins que es va veure obligat a traslladar part de la indústria al molí de l'Amat. El 1869 ja disposava d'una filatura, uns aprests i deu telers, repartits entre el seu domicili particular, el molí de l'Amat i el Vapor Brutrau, i acabaria creant una gran indústria. El 1843 formà part del grup promotor de la societat anomenada Amantes de la Agricultura e Industria de la Villa de Sabadell, amb l'objectiu de proveir la ciutat d'aigua corrent. Aquesta societat va originar l'actual Companyia d'Aigües de Sabadell (CASSA). En morir Feliu Llonch, el 1875, la vídua i els fills van crear la raó social Joan Llonch Germans, dedicada a la fabricació de teixits de llana. Dos anys més tard, Joan Llonch, el primogènit, va fer construir el Vapor Llonch, a la carretera de Barcelona, que actualment és la seu del servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Sabadell. |
Historial toponímic
Llonch (1884)Llonch (27.5.1939), calleLlonch (27.5.1985)
| Antic escorxador de la vila, construït el 1866 en un edifici propietat de Josep Girabau, vora la timba del Ripoll. |
Historial toponímic
Escorxador (25.10.1995)
| Iniciada a l'extrem sud-oest de la Gran Via, la carretera de Bellaterra flanqueja l'aeroport de Sabadell i, salvant l'autopista, arriba al campus de la Universitat Autònoma i a Bellaterra, la urbanització del municipi de Cerdanyola, que es va construir el 1929 com a ciutat jardí i centre d'estiueig. |
Historial toponímic
ctra. de BellaterraBellaterra (30.10.1985)
| Poble de l'Àfrica septentrional, distribuït d'Egipte a l'Atlàntic i de la Mediterrània al sud del Níger. Històricament també se'ls ha anomenat berbers.
|
Historial toponímic
Poble Amazic (16.07.1918)