2024
Antonio Ruiz Villalba (Jérez del Marquesado, 1938 - Barcelona, 1 de novembre de 1971). Treballador de la SEAT mort l'octubre de 1971 en una mobilització obrera en protesta per l'acomiadament de 14 enllaços sindicals, que ja havia provocat vagues i altres mobilitzacions. El carrer de Ruiz Villalba es troba al barri de Castellarnau, on la majoria de vials porten noms de persones significades per la lluita a favor de la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Ruiz Villalba (28.4.1999)
| Molí de la riba dreta del Ripoll a tocar del pont de la Salut. L'aigua que el feia moure procedia de la sèquia Monar, un rec que començava a la resclosa de sota el molí de l'Amat i servia per a regar les hortes del Ripoll. El molí és documentat des del 999 com a molí de la Garriga i els Torrella no hi apareixen fins a 1527. Durant segles l'edifici estatjà dos molins fariners i, al cap del temps, un passà a ser bataner o molí de draps. Amb els Amat de Palou, propietaris des de mitjan segle XVIII, el molí va anar creixent fins a la grandària actual i, anys a venir, bona part de la força hidràulica es destinà a moure una complexa indústria llanera amb cardes, filatura i acabats. La darrera empresa que ocupà el molí va ser "Estruch Auxiliar Tèxtil", fins que va fer fallida. El 2001 va ser adquirit per l'Ajuntament. |
Historial toponímic
Molí d'en Torrella (30.10.1985)
| Johann Wolfgang Goethe (Frankfurt, 1749 - Weimar, 1832). Escriptor i pensador alemany, la seva obra inclou poesia, novel·la, teatre, assaig i memòries. És l'iniciador del corrent literari anomenat "Sturm und Drang" (Tempesta i Impuls), precursor del Romanticisme alemany. La seva obra més important és la tragèdia "Faust", a la qual dedicà pràcticament tota la vida. |
Historial toponímic
Goethe (29.12.1955), calleGoethe (30.10.1985)
| Cebrià Cabané i Bril (Sabadell, 27 de gener de 1884 - 1 de juliol de 1956). Músic. Cebirà Cabané va ser pianista i mestre de música, format a l'Escola de Música de Sabadell i al Conservatori del Liceu. Va dirigir l'Orfeó de Sabadell des del 1904 i l'Escola Municipal de Música de Sabadell des del 1909. Fou també l'encarregat de reorganitzar la Banda Municipal. Des de 1913 es dedicà a l'ensenyament particular. A la dècada dels anys vint, va ser director i pianista del Quintet Imperial i del Quintet Padró, i a partir de 1940 formà part de l'Orquestra Muixins. És autor de diverses sardanes i altres composicions. |
Historial toponímic
Cebrià Cabané (30.10.1985)
Dolors Viñas Camps (Sabadell, 11 de setembre de 1907 - 9 de juliol de 1991). Pedagoga i periodista. El 1957 obtingué el títol de magisteri i va obrir l'Acadèmia Taulé-Viñas. Va ser secretària del Museu de la Ciutat i de la Fundació Bosch i Cardellach, a la qual el 1972 va ingressar com a membre numerari. De 1952 a 1974 va ser corresponsal de La Vanguardia. Va cursar estudis de Filologia Hispànica i el 1975 es va llicenciar amb la tesi Estudi sobre l'obra literària del sabadellenc Bartomeu Soler. Fruit de la seva experiència com a professora de mecanografia és l'edició d'un Mètode complet de mecanografia, el primer d'aquest tipus que s'editava en català. El 1987 l'Ajuntament li va concedir la Medalla de la Ciutat al Mèrit Pedagògic. |
Historial toponímic
Dolors Viñas (28.6.2000)
Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899). Escriptor, historiador i crític romàntic. Fill d'un impressor i llibreter de vell, inicià estudis de teologia al seminari, però els abandonà aviat pels de dret i els de lletres. El 1847 guanyà la càtedra de literatura a Valladolid, on residí onze anys, fins que s'incorporà a la càtedra d'història de la universitat de Barcelona. El 1839 començà a escriure poesies en català, que signava amb el pseudònim Lo Gayter del Llobregat. Dos anys més tard, recollí els poemes en un volum amb un pròleg reivindicatiu de la cultura en català, el qual es convertí en manifest i en l'inici del moviment romàntic, historicista, de la Renaixença. Va ser un dels restauradors i mantenidors dels Jocs Florals i hi participà assíduament. Com a crític i historiador, va publicar Breve reseña del actual renacimiento de la lengua y literatura catalana, que van traduir al francès. |
Historial toponímic
Rubió i Ors (1925), pg. deRubió y Ors (27.5.1939), paseoRubió i Ors (30.10.1985)
| La Mola és el punt culminant del massís de Sant Llorenç del Munt, de 1.104 m d'altitud, a la Serralada Prelitoral Catalana i dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. El cim és coronat pel monestir romànic de Sant Llorenç i l'eglésia del Munt, edifici d'una nau i creuer amb cimbori de tres absis, que va ser consagrada el 1064. El carrer de la Mola es troba situat al barri de Ca n'Oriac, en una zona de vials amb noms de cims i muntanyes. |
Historial toponímic
La Mola (29.12.1955), calleMola (30.10.1985)
| Comarca del Catalunya, a la regió de Girona, entre el Pla de l'Estany i les Gavarres. És constituïda per una plana central tancada al nord-oest per la serra de Rocacorba i al sud-est per les Gavarres i la Serralada Litoral, mentre al sud-oest s'estén fins a la vora del Ter. La capital, Girona, es troba a l'oest del massís de les Gavarres, en una plana en què sobresurten els relleus de Montjuïc i Montilivi. El Gironès forma part de la conca del Ter, que travessa la comarca de SW a NE. Per la banda esquerra rep les aigües de Rocacorba i, mitjançant el Terri, de gran part del Pla de Banyoles, i per la dreta rep l'Onyar, el Güell i el Galligants, que amb el Ter conflueixen a la capital. Girona aplega més de la meitat de la població comarcal i la segueixen en ordre decreixent Salt, Cassà de la Selva i Llagostera. Mentre que Bescanó, Bordils, Celrà, Fornells de la Selva, Quart, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix són la resta de municipis de més d'un miler d'habitants. * * * El carrer del Gironès es troba a Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes. |
Historial toponímic
Gironés (29.12.1955), calleGironès (30.10.1985)
| Antic estany de la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí, que va ser transformat en pantà en construir-hi la resclosa de 70 m d'alçada i 360 m de longitud. El pantà de Cavallers, de 15.754 m3 de capacitat, proporciona l'aigua a la central hidroelèctrica de Caldes de Boí. * * * El carrer de Cavallers es troba situat a Torre-romeu, en una zona de vials amb noms d'estanys i pantans. |
Historial toponímic
Cavallers (20.12.1955), calleCavallers (30.10.1985)
| Maria Mercè Marçal i Serra (Ivars d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998). Poetessa, novel·lista i editora. Com a escriptora signava Maria-Mercè Marçal. Va ser autora de reculls de poemes com Cau de llunes (1977), Premi Carles Riba el 1976, Bruixa de dol (1977-1979), La germana, l'estrangera (1981-1984), Desglaç (1984-1986) i la novel·la La passió segons Renée Vivien, guanyadora del Premi Carlemany el 1994. Els seus poemes, els han musicat Ramon Muntaner, Marina Rossell, Teresa Rebull, Sílvia Pérez Cruz i Maria del Mar Bonet, entre altres. Va ser guardonada també amb els premis Crítica Serra d'Or (1995), Crexells (1995) i de la Institució de les Lletres Catalanes (1996). |
Historial toponímic
Maria Mercè Marçal (28.6.2000)