PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Gabriel Batllevell i Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d'agost de 1910). Mestre d'obres.

Als 28 anys vingué a Sabadell i com a mestre d'obres de l'Ajuntament va contribuir al pla d'urbanització de la ciutat. Una de les seves obres més conegudes és la casa dels porxos de ca n'Oliver, a la Rambla, avui coneguda com a Casal Pere Quart.


Historial toponímic

Batllevell (3.11.1914), c. de
Batllevell (27.5.1939), calle
Batllevell (30.10.1985)

El carrer del Teatre Sant Vicenç és el que va de l'avinguda de l'Onze de Setembre al carrer de Maria de Bell-lloc, al barri de la Creu Alta.

Aquest era un tram del carrer de Montllor i Pujal fins al 2 de maig de 2023, moment en què aquest segment es va segregar i va adoptar el nom que té avui. L'Ajuntament va decidir introduir el nom de carrer del Teatre Sant Vicenç en el nomenclàtor perquè el tram en qüestió no segueix la línia que té la resta de carrer de Montllor i Pujar, perquè des del 2017 aquest segment és de pas exclusiu per a vianants i pel fet que és aquí on hi ha l'entrada principal del Teatre Sant Vicenç des del dia que es va construir, l'any 1955. Aquest canvi de nom va venir propiciat per l'Associació de Veïns de la Creu Alta, que és l'entitat que en va proposar el canvi.




Historial toponímic

Teatre Sant Vicenç (02.05.2023)

Ciutat del Marroc, situada al peu de la Serralada del Rif, és el centre comercial d'una fèrtil regió agrícola. El 1860, durant la Guerra d'Àfrica, hi tingué lloc la batalla de Tetuan, entre les tropes marroquines i l'exèrcit expedicionari espanyol que, sota el comandament del general O'Donnell, ocupà la ciutat. L'annexió, però, no es produí fins a 1913 i Tetuan es convertí en la capital del Protectorat espanyol del Marroc. El 1956, la independència del país alauita posava fi a l'administració colonial.

Historial toponímic

Tetuan, c. de
Tetuán (27.5.1939), calle
Tetuan (30.10.1985)

Pere Gomar (Sabadell, segle XIV). Apareix documentat al darrer terç del segle XIV com a teixidor. En aquells temps, els teixidors treballaven per encàrrec dels drapaires, els quals, al seu torn, sotmetien els draps a les operacions d'acabat i els comercialitzaven.






Historial toponímic

Pere Gomar (9.12.1965), plaza
Pere Gomar (30.10.1985)

Regió del sud-est d'Occitània, fronterera amb la Catalunya Nord, de parla llenguadociana, un dels dialectes occitans. Tolosa, Narbona i Montpeller són les ciutats més rellevants. Durant l'edat mitjana va ser la terra dels càtars, però l'anomenada "Croada contra els albigesos", decretada pel Papa Innocenci III, amb Simó de Montfort com a cap militar, anorreà la civilització occitana i les terres del Llenguadoc van ser annexionades a la Corona francesa.

Historial toponímic

Llenguadoc (29.12.1955), calle
Llenguadoc (30.10.1985)

Embassament de la capçalera del Tajo, a la província de Guadalajara. Inaugurat el 1956, ocupa una superfície de 3.213 ha i té una potència instal·lada de 36.680 kw. Juntament amb el pantà de Buendía, proveeix el transvasament Tajo-Segura. * * * El carrer d'Entrepeñas es troba situat al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i pantans.

Historial toponímic

Entrepeñas (9.12.1965), calle
Entrepeñas (30.10.1985)

Nom posat en record de la "Casa del Baró", propera a l'església de Sant Salvador, on els sabadellencs pagaven els censos.

Historial toponímic

Rahona (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c. de
Arrahona (27.5.1939), calle
La Baronía (27.10.1960), calle
Baronia (30.10.1985)

En aquesta plaça hi va haver, del 1887 al 1971, el Vapor de Cal Borni Duc, que va ser el primer dels dos grans vapors del barri de l'Avinguda - Eixample. Borni Duc era el malnom de Francesc Duch Giró, el qual era borni de l'ull esquerre.

Les naus del vapor ocupaven tota l'illa urbana. De l'antic conjunt industrial se n'han reconstruït tres de senceres i una quarta a manera de porxada, que configuren l'actual supermercat. També se n'ha conservat i rehabilitat la xemeneia i se n'han conservat i senyalitzat algunes restes arqueològiques relacionades amb el nucli energètic (caldera, fumeral, màquina de vapor i gasòmetre). L'espai ha guanyat una nova plaça pública. La xemeneia té una alçària de 30,45 metres.

L'antic vapor tenia una caldera amb una força de 70 cavalls i una màquina de vapor de mitjana pressió de 35 cavalls nominals i de sistema de balancí. Les naus, amb cobertes a doble vessant i encavallades de fusta, comptaven amb tota la maquinària necessària: emborradores, repassadores, cardes metxeres, telers de filar i telers de teixir.

L'any 1892 s'hi establí l'empresa Harmel Hermanos, dedicada a la filatura d'estam. El 1908 aquesta societat ja era la propietària del vapor. La societat León Harmel, SA, hereva de l'anterior societat, cessà l'activitat l'any 1971. Aquesta empresa va ser la més important de l'establiment i la que més temps hi estigué funcionant.






Historial toponímic

Infància (05.09.2023)

Ciutat del Vallès Occidental, que comparteix amb Sabadell la capitalitat de la comarca. Terrassa es troba al sud del massís de Sant Llorenç del Munt damunt una plana força ondulada entre les rieres de les Arenes i de Palau. L'origen de Terrassa cal cercar-lo en l'Egara romana, prop del torrent de Vallaparadís i a tocar del poblat ibèric d'Egosa. Egara va arribar a la màxima esplendor al segle V amb la creació de la diòcesi, que va comportar la construcció del conjunt visigòtic de Sant Pere, i es va mantenir fins al segle VIII quan amb la invasió sarraïna la població es traslladà a la veïna vila de Terrassa, a redós del castell.



Durant el segle XIX, Terrassa va esdevenir una ciutat industrial tèxtil amb la introducció del vapor, la màquina de filar, el teler jacquard i d'altres innovacions tècniques, juntament amb la construcció de la carretera de Barcelona i la inauguració del Ferrocarril del Nord que l'apropava al port barceloní. D'aquesta època i de principis del segle passat, Terrassa ha sabut preservar un esplèndid llegat arquitectònic modernista, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover; la masia Freixa; la casa Alegre de Sagrera; la Casa de la Ciutat; l'Escola Industrial o el Parc de Desinfecció, i una trentena llarga d'habitatges i comerços, que mantenen la identitat i el caràcter de la ciutat.



El 1837 es va començar a parlar de fer la carretera de Barcelona a Terrassa, però fortes discrepàncies en el traçat van endarrerir-ne la construcció. La carretera arribà a Sabadell el 1847 i no s'acabà del tot fins al cap de cinc anys. Amb la nova carretera i el ferrocarril que l'unien a Barcelona, Terrassa va iniciar un període de creixença econòmica sense precedents.


Historial toponímic

Montcada a Terrassa (1852)
Hostafranchs (1860) [parcial], c. de
Viver (1885) [parcial], c. de
San José (1895) [parcial], c.
Tarrasa (1904) [annexada de St. Pere de Terrassa]
Terrassa (30.10.1985)

Pere d'Om (Sabadell, segle XIV). Apareix documentat el 1354 com a propietari d'un molí draper a l'Horta Major, un dels primers molins dedicats exclusivament a la draperia, especialment al batanatge per a l'acabat de les peces. El molí de Pere d'Om, el 1339 havia estat propietat dels Botet, però no sabem si aleshores ja tenia aquesta exclusivitat tèxtil.

Historial toponímic

Pere D'Om (9.12.1965), calle
Pere d'Om (30.10.1985)