PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

El nom d'aquest carrer es va aprovar l'any 1885 en memòria de la família Borgonyó, grans propietaris rurals, que tenien la casa pairal a Jonqueres, a la masia que va ser coneguda com a mas Paratja fins al 1607, quan per via matrimonial passà a mans dels Borgonyó. Josep Borgonyó i Busquets (s. XVIII) va néixer a la masia de Can Borgonyó i, segons alguna font, fou alcalde de Sant Pere de Terrassa. El seu fill, Joan Borgonyó i Llunell, va ser tinent d'alcalde del mateix municipi a la dècada de 1840 i 1850. L'hereu es digué Josep Borgonyó Sallent. Malgrat que el cognom Borgonyó hagi tingut al llarg dels segles variants ortogràfiques com ara Borguño, Borgunyó, Borguñó..., en convertir-se en topònim s'escriu segons les normes ortogràfiques actuals, per analogia també amb els noms de lloc Borgonyà i Can Bogonyà (Castellar del Vallès), els quals tenen la mateixa arrel. Aquest mateix criteri és el que segueix el "Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya" de la Generalitat de Catalunya i tot el nomenclàtor sabadellenc, seguint les recomanacions del Grup d'Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics (GENUNG) i de la Comissió de Toponímia de Catalunya.

Historial toponímic

Borgunyó (1885)
Kropotkin (6.1.1937)
Borguñó (27.5.1939), calle
Borgonyó (30.10.1985)

La República de Letònia és un estat del nord-est d'Europa, a la riba de la mar Bàltica, entre Estònia al nord, Lituània al sud i amb fronteres a l'est amb Rússia i Bielorússia. La capital és Riga. Colonitzada successivament per tots els pobles veïns, va assolir la independència el 1918, però amb la Segona Guerra Mundial passà a domini rus. El 1991 amb la caiguda de la Unió Soviètica, va recuperar la sobirania i, després d'un referèndum celebrat el setembre del 2003, el 2004 va ingressar a la Unió Europea. El letó, llengua bàltica que juntament amb el lituà són les dues úniques que queden d'aquesta branca indoeuropea, és la llengua oficial de la república. A part del rus, parlat per una important minoria que voreja el 30% de la població, es parlen altres llengües de països veïns i el livonià, llengua autòctona ugrofinesa. El carrer de Letònia és al barri de Can Gambús, on els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Letònia (15.9.2006)

Subregió natural i històrica de Catalunya, situada majoritàriament a la Depressió Prelitoral Catalana, entre el Llobregat i la Tordera. La resta de Vallès forma part de la Serralada Prelitoral, amb els conglomerats montserratins de Sant Llorenç del Munt, i una franja estreta correspon a la Serralada Litoral. El Vallès coincideix aproximadament amb la conca del Besòs -- tret de la capçalera que és d'Osona i el curs baix que és del Barcelonès--, amb el Mogent afluent per l'esquerra i el Congost, el Tenes, la riera de Caldes i el Ripoll que són afluents per la dreta. Amb la divisió comarcal de 1936, el Vallès va ser subdividit en dues comarques, el Vallès Oriental, amb capital a Granollers, i el Vallès Occidental, avui amb la cocapitalitat que ostenten Sabadell i Terrassa. Històricament ha estat un corredor que facilitava la comunicació entre les Gàl·lies i les Hispànies, i la toponímia hi ha deixat l'empremta del pas de diferents pobles, com els ibèrics Arraona o Llerona, els romans o romanitzats Egara, Semproniana, Octàvia, els germànics com Montbui o els aràbics Marata i Gallifa. * * * El projecte d'urbanitzar la plaça del Vallès datava de 1884, però no va ser fins deu anys més tard que l'Ajuntament va començar l'expropiació dels terrenys.

Historial toponímic

Vallès (1.5.1884)
Prat de la Riba (1917)
Castilla (27.5.1939), plaza de
Vallès (30.5.1979)

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917). Polític, primer president de la Mancomunitat de Catalunya.

Estudià lleis a Barcelona entre 1887 i 1893 i es doctorà a Madrid un any després. Com a secretari de la Unió Catalanista, el 1891 va intervenir en l'aprovació de les Bases de Manresa, o Bases per a una Constitució regional catalana, i el 1901 va ser un dels fundadors de la Lliga Regionalista.

És autor d'un Compendi de doctrina catalanista, que fou premiat pel Centre Català de Sabadell, el 1894, i de La nacionalitat catalana, llibre fonamental que és una justificació filosòfica del nacionalisme català, tendent a la creació d'un Estat català dins una Federació espanyola.

El 1907 va ser elegit president de la Diputació, càrrec que renovà el 1909, el 1911, el 1913 i el 1917, des d'on impulsà la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1913) de la qual fou elegit president el 1914 i reelegit el 1917. En l'aspecte cultural, establí l'Institut d'Estudis Catalans i n'adoptà oficialment les normes ortogràfiques, impulsà la formació de la Biblioteca de Catalunya i fundà escoles elementals del treball i superiors d'Agricultura, Administració Local, Art Dramàtic, Bibliotecàries i Bells Oficis. Governà amb la col·laboració de persones de totes les tendències polítiques i valorà per sobre de tot la continuïtat i l'eficàcia.


Historial toponímic

Felip de Malla (1925), c. de
Felipe de Malla (27.5.1939), calle
Prat de la Riba (21.12.1984)

L'illa Magna forma part d'una promoció d'habitatges de l'empresa VISASA, construïts el 1962 al barri de les Termes. No es va donar nom als carrers de la nova urbanització, sinó a les illes delimitades per cada polígon, de manera que les adreces s'ordenaven per blocs. Com en altres promocions semblants, els noms responien a una visió idealitzada de la realitat urbana.

Historial toponímic

Illamagna (9.12.1965), calle
Magna (30.10.1985)

Illa del golf de Biafra, avui anomenada Bioko, que forma part de la Guinea Equatorial i havia estat colònia espanyola fins que aconseguí la independència el 1968. Es troba situada a 32 km de la costa del Camerun a l'est, amb Nigèria al nord-oest i Sao Tomé i Príncipe al sud-oest. La ciutat més gran és Malabo, que alhora és la capital de Guinea Equatorial. L'illa va ser colonitzada als segles V-VI per diverses expedicions vingudes de les costes del golf que van configurar un grup humà diferenciat dels seus orígens bantú, els clans bubi que anomenaven Etulà la seva illa. Descoberta el 1472 pel portuguès Fernao da Po, al segle XVII la Companyia d'Índies holandesa hi havia centralitzat el comerç d'esclaus i poc després els portuguesos hi varen fer el mateix. Al segle XVIII, Portugal va cedir l'illa a Espanya, juntament amb la petita illa d'Annobon i la costa continental guineana. No és fins a l'inici del segle XX que Espanya va activar la colonització de Guinea, amb l'explotació dels recursos naturals i l'enfrontament amb els clans bubi, l'últim dels quals el 1910, en què moriren 15.000 nadius. El 1968 Bioko va aconseguir la independència integrada a Guinea Equatorial. * * * El carrer de Fernando Poo es troba situat al barri dels Merinals, en una zona en què predominen els carrers amb noms d'illes.

Historial toponímic

Fernando Poo (24.11.1955), calle
Fernando Poo (30.10.1985)

Probablement atribuït a la panoràmica sobre el Ripoll i l'Horta Vella que oferia l'indret el 1880 quan es donà nom al carrer, que aleshores la gent coneixia com a carrer de l'Escorxador, perquè passava per davant de l'edifici que l'Ajuntament havia habilitat per a sacrificar el bestiar de la vila.

Historial toponímic

Bonavista (últim quart del segle XIX)
Buenavista (27.5.1939), calle
Bonavista (27.10.1960), calle
Bonavista (30.10.1985)

La República de Lituània és un estat del nord-est d'Europa, a la riba de la mar Bàltica, fronterera amb Letònia, Bielorússia, Polònia i Kaliningrad. La capital és Vílnius, amb un centre històric proclamat patrimoni mundial per la Unesco el 1994. Històricament ocupada per Polònia i Rússia, el setembre del 1991 va assolir la sobirania, proclamada el març del 1990 pel Parlament lituà. Des del 2004 és membre de la Unió Europea. La llengua oficial és el lituà, antiga llengua indoeuropea de la família bàltica. Es parlen també altres llengües veïnes eslaves com el rus, el polonès, el bielorús i l'ucraïnès, i el letó, el jiddish i un dialecte turc parlat pels tàtars de Lituània. El carrer de Lituània és al barri de Can Gambús, amb noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Lituània (15.9.2006)

Subregió natural i històrica de Catalunya. Vegeu: plaça del Vallès.

Historial toponímic

Vallés (1955), pasaje
Vallès (30.10.1985)

Santuari de la Mare de Déu del Prat, documentat des del segle XVII, situat a Figuerola d'Orcau, que avui pertany al municipi pallarès d'Isona i Conca Dellà.



Carrer situat al barri del Poblenou, on la majoria de carrers porten noms de santuaris marians.


Historial toponímic

Prado (29.12.1955), calle
Prat (30.10.1985)