PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Magdalena Calonge i Panyella (Castellbell i el Vilar, 19 de març de 1872 - Sabadell, 5 d'agost de 1955).

Fundadora i presidenta de la Societat Teosòfica Rama Fides i propietària de la torre de la Serra d'en Camaró, d'estil hel·lenitzant, que era la seu de la societat. El 1995, i segons els estatuts, en dissoldre's l'entitat, la torre passà a mans del barri com a equipament social.




Historial toponímic

Magdalena Calonge (29.4.1998)

Fernán Caballero era el pseudònim de Cecila Böhl de Faber y Larrea (Morges, Suïssa, 24 de desembre de 1796 - Sevilla, 7 d'abril de 1877).

Novel·lista en llengua castellana, d'origen suís.

La seva novel·la més coneguda és La gaviota. Va escriure també narracions curtes, contes i quadres de costums.




Historial toponímic

Fernán Caballero (9.12.1965), calle
Fernán Caballero (30.10.1985)

La Mare de Déu de la Bona-sort es venera a l'església romànica de Sant Sadurní de Collsabadell, a Llinars del Vallès. Es tracta d'una església originàriament romànica amb planta de creu llatina i arqueries cegues del segle XII, que va ser ampliada amb un presbiteri rectangular i capelles laterals als segles XVI i XVII. El campanar és gòtic de tres cossos amb una mitja torre adossada per la qual puja una escala de cargol fins al segon cos. De la destrucció soferta durant la Guerra Civil, es van salvar els retaules del Roser i parcialment el de sant Isidre i el de la Mare de Déu de la Bona-sort. A la rectoria del segle XVI s'hi establí, l'any 1977, una petita comunitat de monges cistercenques procedents de Vallbona de les Monges, sota l'advocació de la Mare de Déu de la Bona-sort. * * * El carrer de la Bona-sort es troba al barri del Poblenou de la Salut, en una zona en què predominen els carrers amb noms de santuaris marians.

Historial toponímic

Bonasort (29.12.1955), calle
Bona-sort (30.10.1985)

República de l'Europa mediterrània, situada a l'extrem meridional de la península balcànica, que comprèn també un gran nombre d'illes. Al nord té frontera amb Albània, Macedònia i Bulgària; a l'est limita amb Turquia i la mar Egea; al sud amb la Mediterrània, i a l'oest amb la mar Jònica. La capital és Atenes, que amb 3.300.000 d'habitants inclou gairebé un terç de tota la població del país i s'estén per tota la plana de l'Àtica. L'Antiga Grècia ha estat considerada el bressol de la civilització occidental. La llengua oficial és el grec, de la gran família de les llengües indoeuropees. Grècia forma part de la Unió Europea des del 1981. * * * El carrer de Grècia es troba al barri de Can Gambús, on tots els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Grècia (15.9.2006)

Subregió natural i històrica de Catalunya. Vegeu: plaça del Vallès. * * * El carrer del Vallès, amb el de Clavé i el de Puigcerdà, es van iniciar al darrer quart del segle XIX.

Historial toponímic

Vallès (últim quart del segle XIX)
Vallés (27.5.1939), calle
Vallès (30.10.1985)

Ciutat de Bohèmia, situada a les ribes del Vltava, capital de la República de Txèquia i, fins el 1993, de l'antiga República de Txecoslovàquia. Praga va acollir molts exiliats republicans després de la Guerra Civil, entre els quals Josep Moix, que havia estat ministre de treball el 1938 i alcalde de Sabadell. El carrer de Praga es troba situat al barri de Can Llong, zona de places i carrers amb noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Praga (24.9.1997)

Magí Marcé i Segarra (Vilanova i la Geltrú, 29 d'abril de 1880 - Sabadell, 3 de febrer de 1967). Alcalde.

Va estudiar als Escolapis i a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova i als 12 anys el seu pare el portà a Sabadell per fer d'aprenent de manyà. Començà treballant en un petit taller metal·lúrgic i després als que serien Tallers Desveus. Format en l'ideari narcosindicalista, sota el mestratge de Piotr Kropotkin, Elisée Reclus i Ferrer i Guàrdia, va ser company de militància de Teresa Claramunt, Ángel Pestaña, Salvador Seguí, Francesc Layret, Joan Peiró i molts d'altres.

Després de la Setmana Tràgica de 1909, Marcé decidí anar-se'n a París, i s'hi estigué dos anys. Quan tornà a Sabadell deixà l'ofici de manyà i es dedicà un temps a la venda ambulant de cafè a domicili fins que traspassà el negoci al seu nebot del Cafè Líric. Aleshores Marcé arrendà el cafè El Diluvio, a la cruïlla de la carretera de Barcelona i la de Rubí, que era centre de trobada de gent d'esquerres i va ser refugi estratègic durant els fets de l'Obrera de 1917, i el va regentar durant molts anys. Fins i tot va llogar una part de l'immoble al Bloc Obrer i Camperol quan s'acabava de constituir. En representació del Círcol Republicà Federal, l'1 de febrer de 1934 va ser nomenat alcalde per unanimitat del Consistori, amb un equip de govern que, a part del CRF, era format per gent d'ERC i un representant de la USC. Va ser la primera vegada que una dona, Fidela Renom pel CRF, assolia una regidoria municipal. Però va durar poc aquest consistori, perquè com a conseqüència dels fets d'Octubre del 1934 fou suspès de les seves funcions per l'autoritat militar. Després del triomf de les esquerres a les eleccions del 16 de febrer de 1936, Marcé tornà a l'alcaldia, però a penes passats tres mesos demanà ser rellevat del càrrec per motius de salut i el substituí Joan Miralles. El gener de 1939, Marcé s'exilià a França. Va tornar el 1940, per insistència de l'alcalde Josep M. Marcet, que avalava el seu retorn, perquè durant la guerra havia acollit i protegit a casa seva diverses persones que eren objecte de persecució per les seves creences.


Historial toponímic

Magí Marcé (22.12.1993)

Poble d'origen semític, establert a Síria el 3000 aC, en una franja costanera que inclou l'actual Líban, una part de la costa siriana i una altra d'Israel. Organitzats en ciutats-estat, situades en ports naturals com Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, es dedicaren al comerç marítim. El seu imperi comercial s'estengué per tota la Mediterrània, des de Damasc fins a la península Ibèrica, establiren colònies i factories a l'Àsia Menor, Xipre, Sicília, Malta, Sardenya, Eivissa i Cartago, i es creu que van arribar a l'oceà Índic, a Cornualles i a les costes occidentals de l'Àfrica. Els fenicis parlaven una llengua semítica del grup cananeu, com l'hebreu. Feien servir un alfabet de 22 signes que persistí en el púnic, la variant del fenici que s'estengué pels dominis cartaginesos, i fou imitat pels grecs. Amb el temps, l'alfabet fenici ha servit de base de tots els sistemes d'escriptura occidentals.

Historial toponímic

Fenicios (24.11.1955), pasaje
Fenicis (30.10.1985)

A començaments del segle XVIII, a l'església de Sant Gervasi de Cassoles s'erigí una capella secundària amb la imatge de la Mare de Déu dels Afortunats que, segons la tradició, havia estat trobada al peu de la serra de Collserola. El culte a la verge aviat desplaçà el de sant Gervasi i l'església, convertida en santuari marià, prengué el nom popular de Mare de Déu de la Bonanova. Incendiada per l'exèrcit francocastellà durant la Guerra de Successió, l'església va ser reconstruïda el 1765 i hi prengué un nou impuls la devoció popular. Fins i tot, mossèn Cinto Verdaguer el 1900 va compondre un himne a la Verge de la Bonanova. En esclatar la Guerra Civil el 1936, l'església fou de nou incendiada, però la van reconstruir el 1939 sota la direcció de l'arquitecte Josep Danès, que en va fer un santuari d'estil florentí. * * * El carrer de la Bonanova es troba situat al barri del Poblenou de la Salut, on la majoria de carrers són dedicats a santuaris marians.

Historial toponímic

Bonanova (29.12.1955), calle
Bonanova (30.10.1985)

Xipre és un estat insular de la Mediterrània oriental situat al sud de Turquia i davant les costes de Síria. El 1974, la invasió turca del nord de l'illa donà lloc a dues entitats polítiques separades; d'una banda, al sud, la República de Xipre reconeguda internacionalment, i de l'altra, al nord, la República Turca del Nord de Xipre, reconeguda només per Turquia. La capital, Nicòsia, es troba també dividida en dues zones controlades per forces de l'ONU. La part grega de Xipre forma part de la Unió Europea des de l'1 de maig del 2004. La part turca en quedà exclosa en fracassar el referèndum sobre la reunificació de l'illa. El carrer de Xipre es troba al barri de Can Gambús, on tots els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Xipre (15.9.2006)