PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Municipi de la Segarra, a la vall mitjana del Llobregós, que comprèn tota la vall baixa de la riera de Sanaüja. La vila, dominada per un turó on s'aixequen les restes de l'antic castell de Sanaüja, compta amb l'església parroquial de Santa Maria, un edifici gòtic, amb una portada barroca, que estatjava la col·legiata de Sanaüja. El carrer de Sanaüja es troba al barri de la Roureda, en una zona de vials amb noms de municipis catalans.

Historial toponímic

Costabona [tram est]
Sanaüja (30.10.1985)

Leandro Fernández de Moratín (Madrid, 10 de març de 1760 - París, 2 de juny de 1828). Dramaturg i poeta castellà.

Viatjà per França, Anglaterra i Itàlia, i durant l'ocupació francesa s'identificà amb el govern napoleònic. Traductor de Shakespeare i Molière, la seva obra més coneguda és El sí de las niñas. És el màxim exponent del neoclassicisme literari espanyol.




Historial toponímic

Moratín (1872), c. de
Moratín (27.5.1939) [tram oest], calle
Moratín (30.10.1985)

Francesc Alzina (Sabadell, segles XVIII-XIX). Propietari de ca n'Alzina. Durant la Guerra de la Independència, era el cap d'una partida de guerrillers que van resultar vencedors en moltes accions contra els francesos. Aquests episodis victoriosos li van valer el títol de benemèrit de la pàtria amb franquícia de contribucions de per vida, no sense que els sabadellencs li discutissin els mèrits. * * * El nom de Guerriller Alzina substituïa el de Tercio de Montserrat, que és com s'anomenava el carrer quan el barri de la Creu fou annexionat a Sabadell, el 19 de febrer del 1959.

Historial toponímic

José Antonio (annexat de Barberà el 1959), calle
Tercio de Montserrat (19.2.1959), calle
Guerriller Alzina (18.7.1979)

Nom popular de la timba sobre les hortes del Ripoll, documentada des de 1425, que, segons Marian Burguès, "havia estat un barranc esfereïdor, amb grosses alzines al fons..." La Cobertera es troba situada al final del carrer de Bilbao, avui parcialment ocupada per la plaça de Sant Salvador, construïda en terrenys guanyats a la timba pels abocaments de terra i runa que s'hi havien anat fent al llarg dels anys. El nom de l'indret, possiblement s'originà en el terme "corbetera", pels corbs que en altre temps l'havien poblat.

Historial toponímic

Cobertera (25.10.1995)

L'art de conrear la terra

Historial toponímic

Agricultura (14.4.1910), c.
Agricultura (27.5.1939), calle
Agricultura (30.10.1939)

Pere Samuntada (Sabadell, segle XIII). Veí de Sabadell que pels volts de 1283 va fundar l'Hospital de Beneficència, en una casa propietat seva, situada a la cantonada del carrer de Samuntada o Alt del Pedregar i la Travessia de l'Església, aproximadament davant del que avui és una entitat d'estalvi a la pl. del Doctor Robert. S'hi estigué fins el 1698, quan fou traslladat a un edifici més gran a la banda sud de la plaça de Sant Roc, a la cantonada amb el carrer de Sant Pau. Samuntada va ser també el fundador del benefici de Sant Joan Evangelista.

Historial toponímic

Samuntada, c. de
Samuntada (27.5.1939), calle
Samuntada (30.10.1985)

Francesc Moragas i Barret (Barcelona, 13 de desembre de 1868 - 27 de març de 1935). Advocat i economista.

Fou secretari del Foment del Treball Nacional i conseller adjunt de la Mancomunitat. El 1904, amb Lluís Ferrer-Vidal i Soler, van fundar la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, des de la qual, com a director, impulsà tasques socials per a la vellesa. Va crear nombroses institucions benèfiques, com els Homenatges a la Vellesa, l'Institut de la Dona que Treballa, l'Empar de Santa Llúcia per a cegues, l'Obra de les Colònies Infantils i socials obreres, la Clínica Maternal i l'Institut de Serveis Socials, entre altres. Va deixar escrites les obres Jerarquía de las instituciones de previsión social (1912) i Armonías entre el seguro social y mercantil (1914)






Historial toponímic

Moragas y Barret (29.12.1955), calle
Moragas i Barret (19.12.1955)

Joan Güell i Ferrer (Torredembarra, 3 de març de 1800 - Barcelona, 29 de novembre de 1872). Fabricant i economista, figura central del proteccionisme.

Residí més de quinze anys a Cuba, on gairebé arribà a monopolitzar el mercat de l'Havana. Tornà a Barcelona el 1835 amb una considerable fortuna i esdevingué el cap d'una important dinastia d'industrials i financers. El 1839 va ser un dels fundadors de La Barcelonesa, empresa de foneria i de construcció de maquinària tèxtil. I un any més tard, el 1840, creà la fàbrica de filats El Vapor Vell de Sants, transformada el 1848 en Güell, Ramis i Companyia, que el seu fill traslladà a Santa Coloma, a la Colònia Güell projectada per Gaudí. Va ser un dels fundadors de l'Institut Industrial de Catalunya i del Foment de la Producció Nacional.




Historial toponímic

Güell i Ferrer (últim quart del segle XIX)
Pompeu Gener (6.1.1937)
Güell y Ferrer (27.5.1939), calle
Güell i Ferrer (30.10.1985)

Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976). Poetessa.

La seva poesia, estretament lligada a l'experiència vital, s'inscriu dins el moviment noucentista, amb incorporació d'elements de tradició popular, simbolistes i avantguardistes. Cançons i elegies, de 1916, és el primer llibre que va publicar, al qual van seguir Cants i paraules, editat per La Mirada, acabada de traspassar a Edicions Proa, el 1936, Sempre i ara, publicat el 1946, que havia obtingut el Premi Folguera de 1938, És a dir, aparegut el 1958 o L'esperança encara de 1969. El 1973 va publicar el volum Obra poètica, que recollia el conjunt de la seva obra. La d'Arderiu és una generació marcada per la guerra. Tant ella com el seu marit, Carles Riba, van viure exiliats a França fins al 1943, en què retornats a Barcelona van ser un referent per a la generació de postguerra.


Historial toponímic

Clementina Arderiu (25.10.1995)

Agnès Armengol i Altayó (Sabadell, 1852 - 30 de gener de 1934). Poetessa i pianista.

De jove anà a estudiar a França, a Castres, on residí set anys. Fou una assídua col·laboradora dels diaris i revistes culturals com Lo Catalanista, Revista de Sabadell o La Llumenera de Nova York. La seva és una poesia de caire molt tradicional. Va publicar: Lais (1879), Ramell de semprevives (1891), Redempció (1913), Sabadellenques i altres poesies (1925), Els dies clars (1926), Rosari antic (1926), entre d'altres.

Era també una notable pianista i va compondre algunes peces musicals, que recollí amb el títol de Sospirs. Fou una activa impulsora de la integració de la dona en el moviment catalanista.


Historial toponímic

Agnès Armengol (1925), c.
Inés Armengol (27.5.1939), calle
Agnès Armengol (30.10.1985)