2024
| La plaça prengué el nom de l'escultura "El Forjador", reproducció de l'original de Josep Llimona, del 1914, que s'instal·là sota la porxada que presideix l'esplanada. |
| Fàbrica de filats de cotó construïda entre 1909 i 1910, pel solsonenc Josep Prat i Lagarriga, conegut per Jepó, diminutiu de Jep que acabà donant nom a la fàbrica. El projecte, de 1909, era de l'enginyer Francesc Izard i marcà una fita en l'arquitectura industrial en incorporar-hi la teulada en dents de serra. El passeig d'avui, amb les dues fileres de plàtans originals, és l'antic camí de la fàbrica, que es va enderrocar el 1973 per construir-hi l'Institut d'Ensenyament Secundari del Vallès. |
Historial toponímic
Cal Jepó (21.12.1984)
| Isidre Nadal i Baqués (Barcelona, 5 o 6 de gener de 1877 - Godall, Montsià, 23 de desembre de 1983). Naturista i apòstol de la no-violència, conegut amb el sobrenom de Llum de la Selva. A Barcelona es va criar entre les hortes de Montjuïc i de molt jove va treballar d'estibador al port i va entrar en contacte amb els ambients anarquistes. Durant aquells anys va col·laborar amb Francesc Ferrer i Guàrdia a l'Escola Moderna i, influït per les idees naturistes, el 1926 va venir a Sabadell i es va instal·lar a Can Rull, en una petita parcel·la que convertí en hort, hi plantà arbres fruiters i hi edificà casa pròpia. És en aquest "Jardí de l'Amistat" que practicà el seu ideal de vida naturista compartit amb algunes famílies. Amb els anys, aquest eremita aïllat del món, que seguia la religió de la Naturalesa Còsmica i havia anat adquirint fama de savi i mestre naturista, va fundar l'escola de Naturosofia o Saviesa Divina. Gent de tot arreu venia a visitar-lo i a rebre el seu consell, des dels veïns de la rodalia fins a clergues jansenites, capellans catòlics o monjos de Montserrat. El 1959, explica Andreu Castells, Lanza del Vasto, pacifista i deixeble de Gandhi, el visità a Can Rull i li oferí "el bastó de patriarca hispànic de la no-violència i la túnica índia que ell mateix havia teixit". Va morir el 23 de desembre de 1983, a prop de complir els 107 anys, en una masia del terme de Godall, a la comarca del Montsià, on des del 1981 vivia amb una comunitat de joves naturistes. |
Historial toponímic
Guzmán El Bueno (24.11.1955), calleLlum de la Selva (30.10.1985)
Feliu Vilarrúbias i Busquets (Sabadell, 12 d'octubre de 1812 - 1 de setembre de 1884). Alcalde i advocat. Cursà Dret i Teologia a la Universitat de Cervera, on fou condeixeble del filòsof Jaume Balmes. Acabats els estudis, s'establí a la casa paterna del raval de Fora de Sabadell i aviat assolí prestigi com a advocat, de manera que els companys de professió el van designar representant en el Congrés Català de Jurisprudència. Va col·laborar en els periòdics barcelonins El Vapor i El Telégrafo i el 1856 va publicar la seva obra més notable L'autoritat i la llibertat en harmonia i va deixar inèdita L'estat polític civil i social de l'home. També va traduir del francès, en col·laboració amb Josep Sardà, diverses obres de jurisprudència, entre les quals destaca La leyes civiles en su orden natural. Va intervenir en la constitució de la Societat de la Mina d'Aigües i cooperà en la fundació de l'Hospital i Casa de Beneficència, al solar que avui ocupa la plaça de l'Alcalde Marcet. Diputat provincial de 1860 a 1864, aconseguí que la Diputació de Barcelona accedís a obrir la carretera de Sabadell a Caldes, després de construir el pont sobre el Ripoll, conegut de sempre com a pont de la Salut, que es començà el 1862 i s'inaugurà el gener del 1864. Durant el seu mandat com a alcalde de Sabadell, entre 1867 i 1868, va fer construir la via que uneix el carrer de Quevedo a la ctra. de Caldes, que s'havia de dir d'Isabel II i acabà sent passeig de la Revolució. |
Historial toponímic
Jonqueres (3r quart del segle XIX)Vilarrúbias (1884)Vilarrubias (27.5.1939), calleVilarrúbias (30.10.1985)
Rafael Durancamps i Folguera (Sabadell, 29 de març de 1891 - Barcelona, 4 de gener de 1979). Pintor. De molt jove va assistir a les classes nocturnes que impartia Joan Vila Cinca a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, en contra de la voluntat dels seus pares, fabricants de teixits, que volien implicar-lo en el negoci familiar. Rebé també la influència de Joaquim Mir, amb qui va mantenir una estreta relació durant una temporada, fins que el 1926 se n'anà a viure a París amb l'afany de conèixer els impressionistes. A la capital francesa anà canviant la seva concepció de la pintura i s'inclinà cap a un art realista, de paisatges i natures mortes i va mantenir sempre una oposició constant a l'art d'avantguarda. Hi ha obres seves a museus de Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i Buenos Aires, com també a moltes col·leccions particulars del país i de fora. |
Historial toponímic
Rafael Durancamps (30.10.1985)
| Maria de Bell-lloc és el pseudònim literari de Maria del Pilar Maspons i Labrós (Barcelona, 4 de desembre de 1841 - 31 de gener de 1907). Escriptora. Germana del folklorista Francesc Maspons i Labrós, va recollir moltes llegendes i tradicions populars i les aplegà en volum a Llegendes catalanes (1881) i Montseny (1890). Col·laborà en diverses revistes de la Renaixença i publicà un recull de poemes, Salabruges, i la novel·la històrica Vigatans i botiflers. |
Historial toponímic
Maria de Bell-lloc (1925), c. deMaría de Bell-lloch (27.5.1939), calleMaria de Bell-lloc (30.10.1985)
| Pic dels Pirineus de 2.881 m, conegut com a Malh d'Es Pois, que es troba situat a la Vall d'Aran, al límit amb l'Alta Ribagorça, i constitueix el contrafort septentrional del Cap d'Eth Hòro de Molières (2.975). Juntament amb el Pedraforca i els Encantats, és una de les tres enforcadures del Pirineu Català. * * * El carrer de la Forcanada és a la Plana del Pintor, en una zona de carrers amb noms de pics, serralades i muntanyes. |
Historial toponímic
Forcanada (9.12.1965), calleForcanada (30.10.1985)
| L'antic camí veïnal de Sabadell a Caldes de Montbui s'inicià el 1862 amb la construcció del pont de la Salut sobre el Ripoll, que s'enllestí a finals de 1853 després d'unes obres força accidentades. La carretera continuà fins a Sentmenat, on va fer cap a primers de 1865, però per arribar a Caldes encara va trigar vint-i-cinc anys. |
Historial toponímic
Caldes (1863)Caldas (27.5.1939), carretera deCaldes (30.10.1985)
| Llorenç Llobet i Gràcia (Sabadell, 13 de gener de 1911 - 2 d'agost de 1976). Cineasta. S'inicià en la vida laboral a l'empresa del seu pare, l'Agència de Transports Llobet, però molt aviat s'adonà que el que realment li interessava era el cinema. El 1929 va crear la secció de cinema amateur del Centre Excursionista del Vallès i el 1935, juntament amb els cinèfils sabadellencs Josep Torrella i Joan Blanquer, va fundar l'entitat Amics del Cinema dedicada a promoure i divulgar el setè art entre els nombrosos aficionats de la nostra ciutat. Llobet, que en aquella època ja disposava d'una càmera, es convertí en el pioner de la realització cinematogràfica a Sabadell. Va rodar molts curts de cinema amateur, extensament premiats a França, Itàlia i Gran Bretanya: El Pelegrí, Pregària a la Verge dels Colls, Suïcida? (1934), Contrastes (1944), La vall encantada (1946), El diable de la vall (1948) i Impasse (1952). El 1947 va realitzar la primera i única pel·lícula professional, Vida en sombras, amb Fernando Fernán Gómez, Isabel de Pomés, M. Dolores Pradera i Miquel Graneri, rodada als estudis barcelonins d'Orphea Films. La pel·lícula, una de les obres més insòlites del cinema espanyol, va passar pràcticament desapercebuda fins que el 1983, recuperada i restaurada per Ferran Alberich, ha esdevingut objecte de culte, reconeguda com una joia de la cinematografia europea, en la línia dels realitzadors de la nouvelle vague francesa. |
Historial toponímic
Montsolís (tram est) (1925?), c. deMarqués de Montsolís (tram est) (27.5.1939), calleMontsolís (tram est), calleLlobet i Gràcia (30.10.1985)
| Pere Vilanova i Munné (Sabadell, 27 de gener de 1865 - 1 de setembre de 1929). Ebenista i propietari de terres. Fuster ebenista que treballà per als més reputats mestres d'obres i per a la parròquia de Sant Fèlix. L'any 1904 comprà a Feliu Formosa un terreny a la Creu Alta, rere el vapor de ca n'Arqué, on hi havia hagut el forn rajoler d'en Garrosset. Va aplanar el camp que era l'irregular terrer de la bòbila i l'anivellà amb els carrers confrontants, que avui són els de Sant Miquel, Vila Cinca, Paco Mutlló i Montseny, i aconseguí el permís municipal per obrir-hi un passatge i construir-hi el primer rengle de cases. L'Ajuntament, en reconeixement de l'esforç que hi havia esmerçat l'ebenista, anomenà el nou carrer passatge d'en Vilanova.
|
Historial toponímic
Vilanova (inicis del segle XX)Emili Vilanova (6.1.1937)Vilanova (27.5.1939), pasajeVilanova (30.10.1985)