PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Massís de Castella, a la Serralada Central, d'una altitud màxima de 2.129 m al pico del Lobo, que separa les conques del Duero i el Tajo.

Historial toponímic

Somosierra (1987)

Patrocini Agulló i Soler (Penàguila, Alcoià, 10 de febrer de 1909 - Sabadell, 10 de desembre de 1966). Defensora de l'ajut als més necessitats.

Nascuda al País Valencià, als 14 anys arribà a Sabadell amb la família i començà a treballar de modista. No trigà gaire a crear l'Escola Nocturna de la parròquia de la Puríssima Concepció per a noies treballadores, que va animar i dirigir durant més de vint-i-cinc anys. Va promoure la construcció de la parròquia de Can Rull, on va impulsar moltes activitats en benefici de la gent del barri. Tota la vida va estar compromesa en la lluita per la convivència, la solidaritat i l'ajut als més necessitats, i ho féu amb una gran senzillesa i amb molta generositat.


Historial toponímic

Patro Agulló (22.12.1993)

Qualitat d'obrar segons dret i raó. Carrer de la promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts per la Caixa de Sabadell, segons el projecte dels arquitectes Casulleras, Bracons i Vila, de 1954. Tots els carrers de la promoció porten noms de virtuts i colors.

Historial toponímic

Justicia (29.12.1955), calle
Justícia (30.10.1985)

Motí popular antifrancès, esdevingut a Madrid el 2 de maig de 1808, que iniciava la guerra contra Napoleó.

Historial toponímic

Dos de Mayo (27.5.1939), paseo
Dos de Maig (30.10.1985)

Ciutat d'Andalusia, a la vora del Guadalquivir. Antiga capital d'al-Andalus al segle VIII amb l'ocupació àrab, i del califat el 929. * * * La plaça de de Còrdova es troba a Can Llong, barri de carrers amb noms de ciutats d'Europa.

Historial toponímic

Còrdova ( 24.9.1997)

Massís de Castella, a la Serralada Central, d'una altitud màxima de 2.129 m al pico del Lobo, que separa les conques del Duero i del Tajo.

Historial toponímic

Somosierra (24.11.1955), calle
Somosierra (30.10.1985)

Resclosa i petita central hidroelèctrica construïdes, el primer quart del segle XX, sobre el Ter, al congost del Pasteral, que es troba al municipi selvatà de la Cellera de Ter. El carrer del Pasteral és al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i pantans.

Historial toponímic

Pasteral (9.12.1965), calle
Pasteral (30.10.1985)

Serralada d'uns 250 km de longitud que, travessant el nord-oest de Suïssa, va del Roine fins al Rin. El pic més alt de la serralada és el Crêt de la Neige, de 1.723 m d'altitud. * * * El carrer del Jura es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos.

Historial toponímic

Jura (24.1.1957), calle
Jura (30.10.1985)

L'any 1977 l'Organització de les Nacions Unides (ONU) instaurà el 8 de març Dia Internacional de les Dones, jornada que s'aprofita per reivindicar la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l'home. L'origen d'aquesta commemoració es troba en les manifestacions de les dones al començament del segle XX, a Europa i als Estats Units, per reclamar els drets femenins, millores en les seves condicions laborals i el dret a vot de les dones.



Des de l'inici de la Revolució Industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Això no les eximí, però, de continuar sent responsables de la cura de la família i de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions del treball industrial van provocar, des de mitjan segle XIX, l'aparició de moviments de dones que reivindicaven la reducció de la jornada laboral, la limitació de l'edat laboral de les criatures, la prohibició de l'horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-ne. D'aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N'és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d'Igualada van fer l'any 1881 per demanar millors condicions laborals.



Les sabadellenques Isabel Vilà (1843-1896), Teresa Claramunt (1862-1931), Dolors Miralles (1889-1981), Eulàlia Garriga (1890-1939), Emília Claramunt, Fidela Renom (1891-1987), Maria Vinyes (1902-1989), Patro Agulló (1909-1966), Maria Teresa Duran (1909-1933) i Maria Teresa Gavarró (1915 -1986), entre altres, tenen un nom en el nomenclàtor local i han lluitat per la dignitat femenina a la ciutat.






Historial toponímic

Coro (1955), plaza
Cor
Dones (21.5.1986)

L'Assemblea de Catalunya va ser un organisme unitari constituït el novembre de 1971 com a plataforma de l'antifranquisme per assolir la democràcia. Va ser creada per la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, que havien impulsat els comunistes del PSUC, els socialistes del MSC, els independentistes del FNC i del PSAN, els nacionalistes de Jordi Pujol i els demòcrata-cristians de la UDC. L'Assemblea de Catalunya es va fundar clandestinament a l'església de Sant Agustí de Barcelona, el 7 de novembre de 1971, i s'acordà la reivindicació de tres punts: llibertat, amnistia i el restabliment de l'Estatut d'Autonomia de 1932, com a primer pas cap a l'autodeterminació i la coordinació amb les forces democràtiques dels altres pobles de l'Estat espanyol.

Historial toponímic

Assemblea de Catalunya (30.10.1985)