PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Comarca de la Catalunya interior, entre el Prepirineu i la Depressió central, amb capital a Solsona. Al nord el relleu és muntanyós, amb les serres de Turp (1.620 m), Odèn (1.813 m), Port del Comte (2.332 m), el Verd (2.274 m), Guixers (2.233 m), els Bastets (1.268 m) i Busa (1.516 m), en què s'obren les valls de la Ribera Salada i del Cardener. El sud de la comarca és format per un seguit d'altiplans d'una gran bellesa, de població escassa i disseminada en masies, moltes de les quals daten del segle XVI al XVIII. El Solsonès formà part del comtat de Cardona, que comprenia la batllia de Sant Llorenç de Morunys, la de Solsona, una part de la de Cardona i un sector petit de la de Torà.

Historial toponímic

Solsonès (29.1.1986)

Parmènides (Elea, Magna Grècia, 540 aC - 470 aC). Filòsof presocràtic grec, de l'escola d'Elea, posterior a Heràclit, contra el pensament del qual constituí la pròpia concepció de l'Univers. Parmènides, juntament amb Heràclit, ha estat considerat el pare de la metafísica i ha influït tota la filosofia i la física clàssica fins el segle XIX. El carrer de Parmènides es troba al barri de Via Alexandra, en una zona amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins.

Historial toponímic

Parmènides (30.10.1985)

És el planeta més gran del sistema solar i el cinquè per la seva proximitat al Sol. Té un diàmetre deu vegades superior al de la Terra i la massa és més del doble de la suma de masses de la resta de planetes. La composició és semblant a la del Sol, bàsicament és format per hidrogen i heli. Té un tènue sistema d'anells invisible des de la Terra i setze satèl·lits, que ja descobrí Galileu el 1610. Conegut des de l'antiguitat, va rebre el nom del més poderós dels déus de la mitologia romana, Júpiter, el Zeus dels grecs.

Historial toponímic

Júpiter (6.12.1956), calle
Júpiter (30.10.1985)

Domènec Tort i Moratonas (Barcelona, 1828? - Sabadell, 17 de març de 1880). Teixidor.

Dirigent obrer de la Societat de Teixidors de Cotó. Durant la vaga de juliol de 1855 fou empresonat i deportat a Andalusia i després internat a diversos presidis africans.


Historial toponímic

Primero de Abril (annexat de Barberà el 1959), c.
Domènec Tort (30.5.1979)

Àsdrubal (Cartago -al nord de l'actual Tunis-, 270 aC - ?, 221 aC). General cartaginès de la família dels Barca. Va acompanyar Amílcar i Anníbal a la campanya per colonitzar el sud i l'est de la península Ibèrica. El 228 aC, en morir Amílcar en una emboscada dels ibers, Àsdrubal el va succeir com a cap de les forces púniques a la península i va seguir una política d'aliança amb les tribus ibèriques. El 227 aC, sobre l'antiga ciutat ibera de Màstia, va fundar Qart Hadashat -anomenada Cartago Nova pels romans-, en un dels enclavaments més rics i estratègics de la Mediterrània, envoltat de jaciments de plata i amb un port de mar excepcional, que va convertir en una poderosa i temuda metròpolis del Mediterrani. El 226 aC, va firmar amb els romans el Tractat de l'Ebre, segons el qual es reconeixia la sobirania púnica al sud del riu. Àsdrubal va ser assassinat en circumstàncies no aclarides i Anníbal va ser aclamat pels soldats com a successor.

Historial toponímic

Asdrúbal (1960), pasaje
Àsdrubal (30.10.1985)

Relació de fraternitat en la pertinença a una comunitat d'interesos i de responsabilitats. El carrer de la Solidaritat forma part de la promoció d'habitatges construïts el 1954 per la Caixa d'Estalvis de Sabadell, segons el projecte dels arquitectes Santiago Casulleras, Gabriel Bracons i Josep Vila. Tots els carrers de la urbanització porten noms de virtuts i colors.

Historial toponímic

Solidaritat (30.10.1985)

Ciutat d'Itàlia, a la regió de l'Emília, entre els últims contraforts dels Apenins i el Po. És una ciutat amb una notable arquitectura medieval i un centre cultural de primer ordre, amb biblioteques, museus i teatres. Entre els palaus del centre històric destaca el Palazzo della Pilotta, del segle XVI, que acull l'Acadèmia de Belles Arts, la Biblioteca Palatina, la Galeria Nacional, el Museu Arqueològic, el Museu Bodoni i el Teatre Farnesio. Parma és també un gran centre comercial, amb una potent indústria agroalimentària.

Historial toponímic

Parma (9.12.1965), calle
Parma (30.10.1985)

Julián Grimau García (Madrid, 18 de febrer de 1911 - 20 d'abril de 1963). Polític comunista.

Exiliat a França i a l'Amèrica Llatina en acabar la Guerra Civil, el 1959 va entrar clandestinament al país per fer-se càrrec de la direcció del PCE. Va ser detingut el novembre de 1962 i sotmès a un consell de guerra sense les mínimes garanties judicials, per la seva actuació durant la guerra. Fou executat el 20 d'abril de 1963. La mort de Grimau va aixecar moltes protestes de la comunitat internacional contra el règim de Franco.


Historial toponímic

Julián Grimau (28.4.1999)

Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 - 27 de desembre de 1923). Arquitecte, historiador i polític. És un dels màxims representants del modernisme.


Historial toponímic

Domènech i Muntaner (1925), c. de
Pau Iglesias (6.1.1937)
Doménech y Montaner (27.5.1939), calle
Domènech i Montaner (30.10.1985)

Gabriel Clausellas i Aymerich (Sabadell, 15 de juny de 1883 - 17 de març de 1928). Arxiver.

Ordenat sacerdot el 1906, va ser nomenat vicari de la Tinença de la Santíssima Trinitat de Sabadell i el 1910 li encarregaren la càtedra de llatí del Seminari Conciliar de Barcelona, on havia estudiat, però l'hagué d'abandonar el 1916 a causa del seu delicat estat de salut. El 1924, per encàrrec municipal, va elaborar un estudi documental sobre el santuari de la Salut, arran del qual la corporació municipal, presidida per l'alcalde Relat, va acordar nomenar-lo arxiver cronista de la ciutat. Ja com a arxiver, va proposar a l'ajuntament l'adquisició de la capella de Sant Nicolau, proposta que fou atesa i que va permetre la conservació d'aquest patrimoni històric, testimoni dels orígens de la ciutat. El 1926 va ser nomenat capellà de la Casa de Caritat, tasca que compaginà amb la d'arxiver. Gràcies a Clausellas s'inicià la gran tasca d'ordenar l'arxiu històric de la ciutat, però malauradament la seva mort prematura li va impedir de dur-la a terme. Va ser Miquel Carreras, el seu successor a l'arxiu, l'encarregat de fer-ho.














Historial toponímic

Anselm Turmeda
Mosen Clausellas (24.11.1939), calle
Mn. Gabriel Clausellas, calle
Arxiver Clausellas (30.10.1985)