2024
| El carrer de la Serralada segueix el traçat de l'antic camí que, carrer de Garcilaso avall, travessava la Riereta pel pont d'accés a la fàbrica de cal Jepó i, per la Serra d'en Camaró, arribava fins a can Rull. |
Historial toponímic
Serralada (9.12.1965), calleSerralada (30.10.1985)
| Guillem Deganet (Sabadell, segle XIV). És un dels primers paraires sabadellencs, documentat el 1375 al testament del seu pare, Arnau Deganet, que testava a favor seu. Al segle següent trobem Bartomeu Deganet, fill d'un altre Bartomeu Deganet, que el 1436 tenia dos molins fariners i drapers a l'Horta Major, un dels quals era l'antic molí de na Segarra, i era propietari encara de dos filadors fora vila. Els Deganet constitueixen el primer exemple d'una dinastia d'industrials drapers. |
Historial toponímic
Paraire Deganet (juny de 1960), plazaParaire Deganet (30.10.1985)
| Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 21 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945). Pintor muralista, d'un estil d'arrel barroca, al marge dels corrents estilístics catalans del seu temps, amb tocs d'orientalisme i d'expressionisme goyesc. La seva paleta es reduïa gairebé als tons sèpia i als daurats. La gran obra de Sert són els murals de la catedral de Vic, destruïts per un incendi durant la Guerra Civil i refets el 1945. És autor també dels murals de l'Exposició Universal de París del 1900, del Gran Saló del Palau de Justícia de Barcelona, del Palau de la Societat de Nacions de Ginebra, del Waldorf Astoria i del Rockefeller Center de Nova York, i de molts salons privats de París, Londres, Barcelona o Buenos Aires. |
Historial toponímic
Sert (29.12.1955), calleJosep Maria Sert (30.10.1985)
| Bonaventura Puig i Ferrer (Sabadell, 12 de febrer 1823 - 18 de desembre de 1908). Metge. Va estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es va llicenciar als 25 anys. El doctor Puig va ser tota una institució a Sabadell, on exercí la medicina amb generositat durant més de seixanta anys, respectat i venerat pels sabadellencs. El desembre de 1908, a proposta del doctor Josep Mir, regidor de l'Ajuntament que presidia Feliu Griera, es canvià el nom del carrer de Sant Domènec, que ja hi era a la Creu Alta, agregada feia poc a Sabadell, pel del Doctor Puig. |
Historial toponímic
Capellans (s. XVIII-XIX)Sant Domènec (inicis segle XIX)Doctor Puig (14.4.1910), c. delDoctor Puig (27.5.1939), calleDoctor Puig (30.10.1985)
| Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862). Escriptor, economista i polític. Iniciador del Romanticisme i de la Renaixença a Catalunya. L'any 1820, va participar de manera entusiasta a la revolució que va iniciar el Trienni Liberal de Riego. A partir del 1926 s'establí a Madrid per treballar com a home de confiança a la casa de comerç de Gaspar Remisa i Miarons. El van nomenar director general del Tresor el 1847, de la Junta de Duanes i Aranzels el 1850 i de Cases de Moneda, Mines i Propietats de l'Estat el 1852; a més, també va ser secretari de la Intendència de la Casa Reial i Patrimoni el 1857. La seva obra poètica en català, tot i que escassa, fou renovadora. Així, l'Oda a la pàtria es considera l'obra iniciadora del moviment cultural de la Renaixença. |
Historial toponímic
Aribau (1925), c.Aribau (27.5.1939), calleEspronceda [parcial] (1963-64), polígonoAribau (30.10.1985)
| Serra d'en Camaró. Serreta de ponent de la ciutat que s'estén des de terres de la Creu Alta fins a la ctra. de Terrassa, més enllà de Can Rull. |
Historial toponímic
Serra Camaró (9.12.1965), calleSerra d'en Camaró (30.10.1985)
| Nom que adoptà Achille Ratti (Desio, 31 de maig de 1857 - Roma, 10 de febrer de 1939) en ser elegit papa el 1922. Havia estat prefecte de la Biblioteca Ambrosiana i de la Vaticana, arquebisbe de Milà i cardenal. Com a papa va publicar, entre d'altres, l'encíclica Quadragesimo anno, sobre la qüestió social. El febrer de 1929 va signar amb Mussolini els Pactes de Laterà que significaren el reconeixement del nou Estat del Vaticà, un concordat que implicava l'acceptació de l'Església Catòlica com a oficial a tot l'estat italià i una indemnització en metàl·lic en concepte de reparació dels danys ocasionats per l'ocupació de Roma i la resta de territoris pontificis el 1870. |
Historial toponímic
Ancha (annexat el 1904 amb la Creu Alta), calleSalvador Seguí (1934)Papa Pío XI (27.5.1939), callePapa Pius XI (30.10.1985)
Josep Maria Quadrado i Nieto (Ciutadella, 14 de juny de 1819 - Ciutat de Mallorca, 6 de juliol de 1896). Escriptor, historiador i arxiver. Traslladat a Palma de jove, aviat contactà amb la Renaixença mallorquina. El 1840 va ser nomenat arxiver de l'Arxiu del Regne de Mallorca, càrrec que amb una breu interrupció ocupà fins a jubilar-se. Va escriure poesia, de caire romàntic, i fins i tot novel·la, però va ser com a historiador que va destacar. En relació amb Mallorca, va publicar: Forenses y ciudadanos, Islas Baleares, Historia de la conquista de Mallorca i La judería en la capital de Mallorca en 1391. Va ser el patriarca del desvetllament cultural mallorquí de la segona meitat del segle XIX. |
Historial toponímic
Quadrado (1925), c. deFrancisco Cuadrado (24.11.1939), calleCuadrado, calleJosep Maria Quadrado (30.10.1985)
| Pere Mata i Fontanet (Reus, 14 de juny de 1811 - 21 de maig de 1877). Metge i escriptor, perseguit per les seves idees liberals i obligat a exiliar-se diverses vegades. El 1840, amb l'abdicació de Maria Cristina, va ser nomenat alcalde de Reus i, el 1842, fou elegit diputat i secretari de les Corts. Entre 1843 i 1854 va ocupar la càtedra de Medicina legal i toxicologia de la Universitat de Madrid. Durant aquests anys va escriure Tratado de medicina y cirugía legal, teórica y práctica, seguido de un compendio de toxicología, Doctrina médico-filosófica española, Examen crítico de la homeopatía, entre altres, en què introduïa nous corrents contraris a la ideologia mèdica oficial i defensava la visió anatòmica de les malalties mentals. Mata és un dels precursors de la psiquiatria a Espanya. Com a escriptor és autor de diverses novel·les històriques, com El poeta y el banquero, Los moros del Riff o el presidiario de los Alhucemas, El idiota o los trabucaires del Pirineo o Eloisa y Abelardo, que fou prohibida. En català va escriure els poemes Lo vot complert i Records de la pàtria. |
Historial toponímic
Doctor Mata (1925), c. delDoctor Mata (27.5.1939), paseo delDoctor Mata, calleDoctor Mata (30.10.1985)
| L'Argentina és una república sud-americana que ocupa la major part de territori continental al sud del Tròpic de Capricorni i és fronterera al nord amb Bolívia i el Paraguai, a l'est amb el Brasil, l'Uruguai i l'oceà Atlàntic i a l'oest amb Xile i la serralada andina. La capital és Buenos Aires i Córdoba, Rosario i Mendoza es compten entre les grans ciutats. El castellà és la llengua oficial de la república, però el guaraní és cooficial a la província de Corrientes i a les comunitats indígenes es parla el quítxua, l'aimara i el mapudungun, la llengua dels maputxes. A les grans ciutats es parlen altres llengües de procedència europea, com l'italià, l'alemany i el rus. A l'Argentina precolombina hi havia dos grups de població majoritaris, els inques, que havien conquerit diversos pobles aborígens poc abans de l'arribada dels espanyols, i els guaranís, procedents d'Amazònia. Els europeus van arribar a l'Argentina el 1502, però no va ser fins el 1580 que Espanya hi va establir un assentament permanent, la colò nia de Buenos Aires que depenia del Virregnat del Perú. El 1776, hi va crear el Virregnat del Riu de la Plata, que incloïa l'Uruguai, el Paraguai i una part de l'actual Bolívia. El 1816, el Congrés de Tucuman proclamava la independència de les Províncies Unides del Riu de la Plata, i tres anys després s'aprovava una constitució republicana, coincidint amb el conflicte civil entre unitaris i federalistes que acabarà amb la indpendència de l'Uruguai i el Paraguai, i amb una nova constitució elaborada pels unitaris el 1826. * * * El carrer de l'Argentina es troba situat als Merinals, en una zona on predominen els carrers amb noms de països americans. |
Historial toponímic
Argentina (10.10.1958), calleArgentina (30.10.1985)