PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

El sastre és l'artesà que té per ofici fer vestits, especialment d'home. La plaça del sastre es va urbanitzar el 1985, ornada amb una escultura en fosa de bronze d'Adolf Salanguera, en homenatge a un gremi del vestit molt significatiu a Sabadell, perquè havia estat un dels centres tèxtils més importants de Catalunya.

Historial toponímic

Sastre (30.10.1985)

Pablo Iglesias Posse (El Ferrol, 18 d'octubre de 1850 - Madrid, 9 de desembre de 1925). Polític gallec, tipògraf d'ofici.

Va ser el fundador del Partido Socialista Obrero Español, el 1879, que presidí tota la vida, i de la Unió General de Treballadors, el 1888, de la qual va ser president entre 1889 i 1925. També va dirigir El Socialista des de la seva aparició el 1886, tret d'un breu període entre 1913 i 1915. El 1882 va participar en la constitució de la Federación Tipográfica Española i va ser-ne president des de 1885. Va ser regidor de l'Ajuntament de Madrid i diputat socialista reelegit a totes les convocatòries electorals en què va participar.


Historial toponímic

Pablo Iglesias (25.1.1989)

Nom d'un antic propietari de terres.

Historial toponímic

Gília (segle XVI)
Carnisseria (segle XVIII)
Jonch (segle XVIII?)
Jonch (27.5.1939), calle
Jonc (30.10.1985)
Jonc (25.3.1987)

Francesc Dinarès i Trullàs (Olesa de Montserrat, 23 de febrer de 1715 - Sant Vicenç de Jonqueres [Sabadell], juliol de 1789). Paraire.

El 1768, Dinarès, juntament amb el seu fill, també de nom Francesc, comprà a la Creu Alta les terres de Joan Torrella (el qual les havia heretades del seu pare, Francesc Torrella, que havia tingut molts plets amb la vila de Sabadell, a causa de l'hostal de la Creu Alta). El 1772, Francesc Dinarès va establir set parcel·les de terra en el tram del camí de Manresa que posteriorment seria el carrer Major i les va vendre a compradors de Sant Julià d'Altura amb la condició que hi bastissin casa abans de cinc anys. Fou el naixement del poble de la Creu Alta.


Historial toponímic

Fernando (annexat el 1904 amb la Creu Alta), calle
Dinarés (27.10.1960), calle
Dinarès (30.10.1985)

Antonio Vico Pintos (Jerez de la Frontera, 3 de desembre 1840 - Nuevicas, Cuba, 8 de març de  1902). Actor teatral andalús.

De família d'actors.  Era conegut per la força de la mímica, el gest, els silencis, les transicions... Va fundar el Teatro Español de Madrid. Actuà a Barcelona, els anys 1888-1890, on assolí molta anomenada.






Historial toponímic

Antonio Vico (plànol Can Rull 1926), calle
Cardenal Vico (1.12.1939), calle
Antonio Vico (29.12.1955), calle
Antonio Vico (30.10.1985)

Joaquim Sarret i Arbós (Manresa, 4 d'agost de 1853 - 25 de setembre de 1935). Arxiver i historiador autodidacte.

Col·laborà en l'ordenació dels arxius de Manresa i el 1893 fou nomenat arxiver oficial. Va publicar una trentena de títols sobre la història manresana, com Etiologia de Manresa, La sèquia de Manresa i els cinc volums de Monumenta historica civitatis Minorisae, a més de centenars d'articles fruit de molts anys d'investigació. Cronista de la ciutat, en morir era degà dels arxivers de Catalunya.




Historial toponímic

Sarret (1925), c. de
Sarret (27.5.1939), calle
Sarret (30.10.1985)

Publi Ovidi Nasó (Sulmona, 43 aC - Tomis, 17 dC). Poeta llatí.

De família de cavallers, freqüentà la companyia d'Horaci i la cort d'August i esdevingué un poeta famós. L'any 8 dC, i per motius desconeguts, fou desterrat a Tomis (l'actual Constança romanesa) per ordre de l'emperador, des d'on implorà vanament l'amnistia.

L'obra d'Ovidi és la d'un home cultivat, enginyós, refinat i bromista, bon coneixedor de la mitologia clàssica, hàbil en la retòrica i d'una facilitat extraordinària per a la versificació.

Pertanyen a les obres de joventut, els Amors, recull de peces galants, i l'Art amatòria, manual de seducció. De l'època de maduresa són les Metamorfosis, obra mestra de la poesia narrativa universal.

El carrer d'Ovidi es troba al barri de Via Alexandra, en una zona on predominen els noms d'escriptors clàssics grecs i llatins.




Historial toponímic

Ovidio (juny de 1960), calle
Ovidi (30.10.1985)

Certàmens literaris provençals instituïts a Tolosa de Llenguadoc, el 1324, per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors, i a Barcelona el 1393, després de diverses temptatives, amb l'establiment del Consistori de la Gaia Ciència. Protegits pels reis Martí I i Ferran I, els jocs es celebraren fins a finals del segle XV. La tradició es va reprendre el 1859 amb la instauració dels Jocs Florals de Barcelona, gràcies a la iniciativa d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balaguer, i van ser el centre i el motor de la Renaixença.

Historial toponímic

Jocs Florals (1925), placeta dels
Juegos Florales (27.5.1939), plaza
Jocs Florals (30.10.1985)

L'illa Digna forma part duna promoció d'habitatges de l'empresa VISASA, construïts el 1962 al barri de les Termes. No es va donar nom als carrers de la nova urbanització, sinó a les illes delimitades per cada polígon. Com en altres promocions semblants, els noms responien a una visió idealitzada de la realitat urbana.

Historial toponímic

Illadigna (9.12.1965), calle
Digna (30.10.1985)

Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol de 1875 - Cotlliure, Vallespir, 22 de febrer de 1939).  Poeta i escriptor.

A l'inici pertanyia al moviment literari del Modernisme, però més tard passà a ser membre de la Generació del 98. Conreà una poesia mancada de retòrica, que anomenà poesia eterna.

Morí a l'exili, a Cotlliure, al final de la Guerra Civil.




Historial toponímic

Antonio Machado (29.4.1998)