2024
Pablo Sarasate y Navascués (Pamplona, 10 de març de 1844 - Biarritz, 20 de setembre de 1908). Violinista i compositor navarrès. Estudià becat al Conservatori de París, el 1856, i actuà per tot Europa i per Amèrica. Entre les seves composicions hi ha Danzas españolas i Aires gitanos. |
Historial toponímic
Sarasate (1965), calleSarasate (30.10.1985)
| Ciutat i capital de Noruega, centre econòmic, administratiu i cultural del país. Es troba situada al fons del fiord homònim que s'endinsa un centenar de km entre ribes emboscades i forma una via d'intens trànsit marítim. Segons les sagues escandinaves, Oslo va ser fundada pel rei Harald III el 1048 i Haakon V la convertí en capital al principi del segle XIV. Aviat però, el 1387, Noruega passà a domini danès i Oslo es convertí en un centre administratiu provincial i no tornà a ser una veritable capital fins el 1814, amb la dissolució de la unió entre les corones danesa i noruega. Destruïda pel foc el 1624, el rei Cristià IV de Dinamarca la va reconstruir prop de la fortalesa d'Akershus i li donà el nom de Cristiania. Quan Noruega s'uní a Suècia el 1844, Oslo es convertí en seu del govern i el parlament noruecs, i amb la independència de Noruega el 1905, esdevingué capital del nou regne, però no va ser fins el 1925 que recuperà l'antic nom d'Oslo. * * * El carrer d'Oslo es troba a Can Llong, barri en què les vies urbanes porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Oslo (24.9.1997)
| Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre de 1858 - Barcelona, 15 de maig de 1939). Escriptor. Hereu d'una família de propietaris rurals originària d'Hostalric i de Blanes, va estudiar dret a Barcelona, però mai no va arribar a exercir. Durant l'adolescència començà a escriure en castellà drames romàntics d'ambientació medieval, però l'amistat amb Verdaguer i el català col·loquial, viu i ric del poble, l'estimularen al canvi de llengua en la creació literària. El 1879 s'instal·là a Blanes, al capdavant del patrimoni familiar, atent però a la vida literària i a la llengua dels pagesos i els mariners. Es donà a conèixer el 1891 als Jocs Florals de Girona i el 1903, amb la publicació del recull Marines i boscatges, esdevingué el narrador referent del modernisme, model de prosa literària i de riquesa expressiva. La seva obra cabdal és constituïda per tres reculls de relats, l'esmentat Marines i boscatges, que reedità ampliat el 1920 amb el títol de Pinya de rosa, La parada (1919) i Entre flames (1928). Ruyra participà en el Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana el 1906 i des de 1918 va formar part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. |
Historial toponímic
Joaquín Ruyra (10.10.1958), calleJoaquim Ruyra (30.10.1985)
| Luis Daoíz y Torres (Sevilla, 10 de febrer de 1767 - Madrid, 2 de maig de 1808). Militar espanyol. Morí durant el motí popular antifrancès del 2 de maig de 1808, que iniciava la guerra contra Napoleó. Els dos lleons de bronze que adornen l'entrada principal del Congrés dels Diputats a Madrid reberen els nom de “Daoíz i Velarde” en honor a Luis Daoíz i a Pedro Velarde y Santillán, tots dos militars morts durant el mateix el motí. |
Historial toponímic
Daoíz (9.12.1965), calleDaoíz (30.10.1985)
| Antoni Forrellad i Solà (Sabadell, 18 de juliol de 1912 - 5 de desembre de 1983). Enginyer industrial i empresari. Després de fer el batxillerat als Escolapis de Sabadell, el 1929 ingressà a l'Escola d'Enginyers de Barcelona i es graduà el 1936 amb el títol d'enginyer industrial. Durant la guerra dirigí l'Escola Tèxtil i l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell i el 1940 va ser nomenat enginyer municipal de Sabadell, càrrec que ocupà fins al 1953 i que exercí també a Castellar del Vallès. Amb Josep Salvador, va crear el 1945 l'empresa Construcciones Eléctricas de Sabadell, SA, que acabaria fusionant-se amb la sueca ASEA el 1967. I a partir de 1952 va crear i impulsar diverses indústries, entre les quals Construcciones Eléctricas Figueras, SA, Frical, SA, Unidad Hermética, SA, a més de ser conseller de moltes empreses. En l'àmbit financer, va ser conseller i president de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, conseller de Banca Catalana, vicepresident del Banc Industrial de Catalunya i president del Banc Industrial del Mediterrani. Dins el món associatiu i cultural, va ser membre de la Fundació Bosch i Cardellach, president de l'Associació Catòlica de Dirigents, vicepresident del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona, vicepresident de la Fundació d'El Correo Catalán, membre de la Fundació Artur Martorell, del Consell Català d'Ensenyament i de Càritas, president del Patronat de la Gran Enciclopèdia Catalana i del Foment de la Premsa, soci fundador d'Òmnium Cultural, entre moltes altres. El juny de 1982 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi.
|
Historial toponímic
Pi i Arsuaga (1925) (sector est), c.Legión Cóndor (24.11.1939) (sector est), calleGran Via de la Generalitat de Catalunya (6.9.1983)Antoni Forrellad (30.10.1985)
| Capital de Bòsnia i Hercegovina. És una de les ciutats més importants dels Balcans, fundada pels otomans el 1461. El nom de Sarajevo prové del terme turc, pres del persa, "sarai", que significa "palau", i té el mateix origen que el català "serrall". Situada a la vall del Miljacka, afluent del Bosna, envoltada de cinc muntanyes que formen part dels Alps Dinàrics, la ciutat conserva un aire oriental i ha acollit històricament ètnies i religions diverses, bosnis musulmans, serbis ortodoxos, croats catòlics, jueus i eslovens. El nom de Sarajevo va lligat inexorablement a l'assassinat de l'arxiduc d'Àustria, que desencadenà la Primera Guerra Mundial. El carrer de Sarajevo es troba al barri de Can Llong, en què els vials porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Sarajevo (24.9.1997)
| Ciutat d'Aragó, capital de la província homònima. És un tradicional centre administratiu i agrari, amb una indústria bàsicament alimentària i mecànica, que els darrers anys ha assolit un considerable creixement industrial i turístic. Històricament, a la mort de Martí l'Humà sense descendència, va ser una de les poques ciutats aragoneses partidàries de Jaume d'Urgell. Carrer iniciat a mitjan segle XIX com a carrer de les Cases d'en Boadella, que l'ajuntament d'Antoni Casanovas va canviar pel de Quiroga el 1855. |
Historial toponímic
Cases d'en Boadella (meitat segle XIX)Quiroga (1.9.1855)Huesca (24.11.1939), calleOsca (30.10.1985)
| Joaquim Blume i Carreras (Barcelona, 21 de juny de 1933 - Sierra de Valdemecas, Castella, 29 d'abril de 1959). Gimnasta. Campió de Catalunya i d'Espanya durant deu anys seguits, de 1949 a 1958, va aconseguir títols en totes les especialitats. Als Jocs Olímpics d'Hèlsinki de 1952 es classificà entre els millors gimnastes del món; als Jocs Mediterranis de 1956 va guanyar sis medalles d'or i una de bronze i el 1957 es proclamà campió absolut d'Europa. Va morir en un accident d'avió a la castellana sierra de Valdemecas, el 1959. Ha estat considerat el millor gimnasta català de tots els temps. |
Historial toponímic
Joaquín Blume (1965), calleJoaquim Blume (30.10.1985)
Dante Alighieri (Florència, ca. 29 de maig de 1265 - Ravenna, 14 de setembre de 1321). Poeta italià, conegut en català amb el nom de Dant. És l'autor de la Divina Comèdia. Fill de família güelfa de noblesa menor, lluità contra el gibel·lins d'Arezzo i de Pisa, va ser conseller del capitano del popolo, membre del consell de cent de Florència i ambaixador a San Gimignano en els moments més crítics entre les faccions negra i blanca dels güelfs. Víctima de la repressió de Carles d'Anjou i la facció negra dels güelfs, fou condemnat a l'exili temporal i a la privació dels drets civils, i més endavant va ser condemnat a la foguera. Inicià aleshores l'exili defintitiu i visqué a Verona, a la cort dels Della Scala, i a la Lunigiana, a la cort dels marquesos de Malaspina. En aquests primers anys d'exili començà a escriure el poema narratiu la Divina Comèdia, les dues primeres parts de la qual acabà el 1314 i la tercera, el 1321, el mateix any que va morir. La Divina Comèdia és considerada una obra cabdal de la literatura universal, que recull tota l'experiència de la humanitat occidental acumulada fins al seu temps i que ha resistit el pas dels anys, els gustos i les modes. A part de la Divina Comèdia, les obres poètiques del Dant, escrites en italià, pertanyen a l'escola del dolce stil novo; inclouen la Vita Nova, poesies amoroses dedicades a Beatriu, personatge central de la seva obra, i les Rime, també poesies stilnovistes, amb predomini de les amoroses, però més variades. Entre les obres doctrinals, les més importants són el Convivio, en italià, i De vulgari eloquentia i De monarchia, totes dues en llatí. |
Historial toponímic
Dante (29.12.1955), calleDant (30.10.1985)
| Antoni Cusidó i Cañellas (Sabadell, 7 de juny de 1861 - 3 d'abril de 1929). Industrial tèxtil i regidor municipal. S'inicià en el món laboral treballant com a teixidor i acabà sent un destacat industrial tèxtil. Monàrquic de filiació maurista, el 29 de novembre de 1920 fou nomenat alcalde de Sabadell per reial ordre, en substitució de Pere Pascual Salichs. El nomenament, però, provocà una forta oposició dins el consistori municipal, de manera que va renunciar a l'alcaldia el 10 de desembre del mateix any. No va arribar, doncs, a prendre possessió del càrrec d'alcalde. Durant la dictadura de Primo de Rivera, va ser tinent d'alcalde i regidor de Foment, encarregat de les obres públiques. En el seu pas per la regidoria es va projectar el Mercat Central al camp de la Sang, s'enllestí un pla general de clavegueres i enllumenat, es van arranjar molts carrers, es reformà l'Escorxador i es va electrificar la línia de ferrocarril de Barcelona a Manresa. El 1957, l'ajuntament presidit per Josep M. Marcet va acordar donar el nom d'Antoni Cusidó al que fins aleshores era carrer de les Basses. |
Historial toponímic
Balsas (annexat amb la Creu Alta el 1904), c.Balsas (27.5.1939), calleAntonio Cusidó (1957), calleAntoni Cusidó (30.10.1985)