PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Poble del municipi de Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental, vora la carretera de Sabadell a Mollet. Santiga és una antiga quadra amb una "domus" que el 1389 Joan I convertí en castell termenat i exercí com a centre jurídic i administratiu. L'església parroquial de santa Maria Antiga va ser consagrada el 1198 i es troba documentada des del 983. El paisatge rural dels afores de Santiga va ser popularitzat pel pintor santquirzenc Joan Vila Puig, deixeble de Vila Cinca.

Historial toponímic

Santiga (1925), c. de
Santiga (27.5.1939), calle
Santiga (30.10.1985)

L'illa Noble forma part d'una promoció d'habitatges de l'empresa VISASA, construïts el 1962 al barri de les Termes. No es va donar nom als carrers de la nova urbanització, sinó a les illes delimitades per cada polígon, de manera que les adreces s'ordenaven per blocs. Com en altres promocions semblants, els noms responien a una visió idealitzada de la realitat urbana.

Historial toponímic

Illanoble (9.12.1965), calle
Noble (30.10.1985)

Jaume Girabau i Esteve (Sabadell, 22 d'abril de 1914 - Madrid, 21 de gener de 1942). Contramestre tèxtil i sindicalista.

Va fer els estudis primaris a l'escola del pedagog i destacat sindicalista Ricard Fornells, i completà la formació a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. Treballador del sector d'acabats de la indústria tèxtil, s'afilià al Sindicat Unió de l'Art Fabril i Tèxtil, de la Federació Local de Sindicats, que lideraven Josep Moix, Miquel Bertran, Josep Rosas i Jaume Camps Illa, i a l'inici dels anys 30 ingressà a les Joventuts Comunistes de Catalunya. Arran dels fets del 6 d'octubre de 1934, Girabau, amb altres companys sabadellencs que havien participat en la revolta, va ser empresonat al vaixell Uruguai. Alliberat després de les eleccions del 16 de febrer de 1936, va participar en el procés constituent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, de les quals arribaria a ser membre del Comitè Nacional. En esclatar la Guerra Civil va intervenir des del primer moment en la lluita popular contra el feixisme, s'incorporà voluntari a les milícies de guerra i, després de passar per diverses unitats del front, fou nomenat comissari polític de la 30 Divisió de l'Exèrcit Popular. Al final de la Guerra Civil, exiliat a França, va ser internat al camp de concentració de Barcarès i més tard empresonat al castell de Cotllliure, juntament amb altres militants de les JSU i del PSUC. Quan fou deixat en llibertat, emigrà a la República Dominicana. El novembre de 1941, quan tornava al nostre país per incorporar-se clandestinament a la direcció del PSUC, va ser detingut a la frontera portuguesa per la policia salazarista i lliurat a l'espanyola. Condemnat a mort, va ser afusellat a Madrid el 21 de gener de 1942.






Historial toponímic

Jaume Girabau (30.10.1985)

Qualitat de constant, perseverança. El carrer de la Constància es troba a la Concòrdia, a la primera promoció d'habitatges del barri, projectada pels arquitectes S. Casulleras, G. Bracons i J. Vila, el 1954, i executada per la Caixa d'Estalvis de Sabadell, amb vials que porten noms de virtuts i colors.

Historial toponímic

Constancia (29.12.1955), calle
Constància (30.10.1985)

Municipi de l'illa de Sardenya, de parla catalana, últim reducte de la colonització catalana de l'illa. El 1295, el Papa Bonifaci VIII va cedir Sardenya a Jaume II de Catalunya-Aragó, que després de la lluita contra pisans i genovesos el 1326 esdevingué territori de colonització catalana. Però no va ser fins el 1354 que Pere el Cerimoniós hi establí un fort contingent de catalans després de sufocar una revolta de la població sardoligur. El 1372, derrotada una nova rebel·lió, Pere III expulsà sards i "estrangers" de l'Alguer i la repoblà amb gent procedent del Penedès i del Camp de Tarragona. La ciutat, intensament fortificada, va ser aleshores la porta d'entrada a l'illa i la base del poder militar català a tot el nord de Sardenya, que es va prolongar fins el segle XVII. La llengua catalana s'hi ha mantingut ininterrompudament des de la colonització de 1354 i ha donat lloc a un dialecte molt influït pel sard i per l'italià, que avui hi sobreviu en una situació força precària.

Historial toponímic

Alguer (18.11.1965), pasaje
Alguer (30.10.1985)

Santiago Segura i Burguès (Sabadell, 29 de setembre de 1879 - València, 7 d'octubre de 1918). Galerista, marxant, promotor d'art i editor.

Nebot de Marian Burguès, transformà la botiga de ceràmica del seu oncle, el Faianç Català, en una sala d'exposicions d'art. També fundà les Galeries Laietanes el 1915, punt de reunió d'artistes noucentistes. Amb el pas del temps adquirí una important col·lecció d'art català. El 1943 la seva vídua, Maria Cladellas, en llegà una part al Museu d'Art de Sabadell.


Historial toponímic

Sant Narcís
Santiago Segura (21.12.1984)

Riu del País Basc que neix a Peña Orduña, frontera d'Àlava i la província de Burgos. Baixant per la vall del Nerbion, entra a Biscaia i en arribar a Basauri rep les aigües de l'Ibaizábal, recorre la comarca del Gran Bilbao i travessa la capital com a Ria de Bilbao, per acabar desguassant al Cantàbric, entre Portugalete i Getxo. El carrer del Nerbion es troba al barri de Torre-romeu en una zona de carrers amb noms de rius.

Historial toponímic

Nervión (24.11.1955), calle
Nerbion (30.10.1985)

Nom originat en el jardí de la casa familiar de Pere Oliver, avi de l'escriptor Joan Oliver, Pere Quart, i constructor de l'edifici dels porxos de la Rambla que avui coneixem com a Casal Pere Quart. L'immens jardí, circumdat per les propietats dels Oliver, ocupava l'espai interior de la gran illa que formaven la Rambla, el carrer de Lacy, el de Sallarès i Pla -aleshores, Argüelles- i el del Jardí, ja que el carrer de Narcís Giralt encara no s'havia obert. Joan Oliver, en fer memòria dels anys d'infantesa a Sabadell, recorda aquell "petit reialme", escenari dels seus jocs.

Historial toponímic

Jardins (2n quart del segle XIX)
Jardí (mitjan segle XIX)
Bèlgica (1918), c. de
Bélgica (27.5.1939), calle
Jardí (18.7.1979)

Francesc Oromir (Sabadell, segle XIV). Paraire. Els Oromir apareixen documentats com a paraires des del segle XIV fins al XVI, en què van canviar de residència o bé es van extingir. El paraire era l'encarregat dels acabats de les peces un cop teixides i era el que les venia.

Historial toponímic

Cónsul Oromir (9.12.1965), plaza
Cònsol Oromir (30.10.1985)

Ciutat d'Andalusia. Situada a la costa occidental de la badia d'Algesires, és el centre de l'àrea comercial del Camp de Gibraltar. Manté actives relacions amb l'Àfrica i és el primer punt d'intercanvi de mercaderies i persones entre Espanya i el Marroc. El port és el motor econòmic de la ciutat i compta amb amb un important sector químic i metal·lúrgic que la converteixen en el primer nucli industrial d'Andalusia. Algesires va ser la capital d'un regne de taifa durant el segle IX i fou incorporada a la corona de Castella per Alfons XI després del setge de 1342-44.

Historial toponímic

Algeciras (24.11.1955), calle
Algesires (30.10.1985)