PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931). Pintor i escriptor modernista.

Fill d'una família de fabricants tèxtils originaris de Manlleu, va començar treballant a la indústria familiar. Ben aviat, però, es decantà per la pintura, primer de forma autodidacta i més endavant estudià a Llotja. El 1887, decidit a trencar amb la família, se n'anà a París, on residí llargues temporades durant set anys, i entrà en contacte amb els impressionistes, que influirien en la seva obra. De retorn a Barcelona freqüentà la tertúlia dels Quatre Gats i, després de l'exposició del 1890 a la Sala Parés, se'l començà a considerar capdavanter del Modernisme.




Historial toponímic

Angel Guimerá (annexat de Barberà el 1959), calle
Santiago Rusiñol (18.2.1960), calle
Santiago Rusiñol (30.10.1985)

Port del Sistema Central, a la Sierra de Guadarrama, de 1.849 m d'altitud, al límit de les províncies de Madrid i Segòvia. Ronda del Torrent del Capellà, en una zona de carrers amb noms de serres i muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor.

Historial toponímic

Navacerrada (29.12.1955), ronda
Navacerrada (30.10.1985)

Joseph Marie Jacquard (Lió, 7 de juliol de 1752 - Oulins, Roine-Alps, 7 d'agost de 1834). Inventor francès.

Era fill d'un teixidor de brocats. Ideà la màquina jacquard, que simplifica la reproducció de dibuixos en els teixits i permet fer-ne de molt més complexos que amb  la màquina de lliços.


Historial toponímic

Jacquard (1925), c. de
Jacquard (27.5.1939), calle
Jacquard (30.10.1985)

Conrad Crespí i Vergés (Sabadell, 4 d'agost de 1908 - 22 de març de 1982). Supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen.

Estudià al Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria i exercí de comptable. Va ser membre de la Junta del Foment de la Sardana i del Club Natació Sabadell, i fundador de l'Esbart Dansaire. De molt jove milità al Cercle Republicà Federal i més endavant a Estat Català i a Esquerra Republicana de Catalunya.

El 1939 hagué d'exiliar-se a França, on s'incorporà a la 15a Companyia de Treballadors Estrangers. Va ser fet presoner pels alemanys a Bray-Dunes, prop de Dunkerque, el juny de 1940 i fou internat al camp de Mauthausen, d'on aconseguí sortir formant part d'un transport d'invàlids vers el camp de Dachau, en què les condicions no eren tan dures. Va ser alliberat per l'exèrcit americà el 29 d'abril de 1945. Tornà a Sabadell l'agost de 1946.

Era nét de Feliu Crespí i Cirera, l'alcalde federal de la I República.


Historial toponímic

Conrad Crespí (25.10.1995)

Alfons Sala i Argemí (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945). Industrial tèxtil.

Va crear l'Escola d'Enginyers Industrials Tèxtils de Terrassa. Fou diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic i amic personal d'Alfons XIII, i el 1919 fundà la Unió Monàrquica Nacional. Col·laborà amb la Dictadura de Primo de Rivera, el qual el nomenà president de la Mancomunitat governativa. El 1926 fou nomenat comte d'Egara.

El 1904 va intervenir decisivament en l'agregació de la Creu Alta a Sabadell.


Historial toponímic

Luisa Fernanda (banda est, 1865), c. de
Almirall Topete (4.10.1868)
Flechas Azules (24.11.1939), calle
Alfonso Sala (11.5.1945), calle
Alfons Sala (30.10.1985)

Ciutat i capital de Galícia, seu del govern autonòmic de la Xunta de Galicia. El nucli antic de la ciutat va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el 1985. A principis del segle IX, la descoberta del suposat sepulcre de l'apòstol sant Jaume originà la fundació de la ciutat i la convertí en el centre occidental de peregrinacions més important després de Roma. La llegenda de l'apòstol s'originà molt probablement en el trasllat de relíquies jacobees des de Mèrida quan la ciutat extremenya caigué en mans dels musulmans.

Historial toponímic

San Jaime (annexat de Barberà el 1959), calle
Santiago de Compostela (18.2.1960), calle

Port del Sistema Central, a la Sierra de Guadarrama, de 1.849 m d'altitud, al límit de les províncies de Madrid i Segòvia. Plaça situada al barri del Torrent del Capellà, al límit amb la Plana del Pintor, en una zona de carrers amb noms de serres i muntanyes.

Historial toponímic

Navacerrada (30.10.1985)

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902). Poeta i escriptor romàntic.

Verdaguer fou el més gran escriptor de la Renaixença, autor de dos grans poemes èpics, L'Atlàntida (1877) i Canigó (1886), que són l'expressió més genuïna de la seva producció poètica. Va escriure també altres poemes i cançons que es van fer molt populars, com ara el Virolai o L'Emigrant. D'altra banda, Verdaguer va ser capellà de la Companyia Transatlàntica i dels seus propietaris, els marquesos de Comillas, a casa dels quals, al palau Moja de la rambla barcelonina, va residir durant anys. El 1886, un viatge a Terra Santa el va trasbalsar espiritualment i el dugué a exercir una caritat desordenada, que l'omplí de deutes, i a la pràctica d'exorcismes. Aquesta fou la causa de la seva marginació social i eclesiàstica. Afectat de tuberculosi, es refugià a vil·la Joana, a Vallvidrera, on va morir el 10 de juny del 1902. L'enterrament de Verdaguer va ser un dels més multitudinaris que es recorden a Barcelona.


Historial toponímic

Verdaguer (17.6.1902), c. de
Mosén Verdaguer (27.5.1939), calle
Mn. Jacinto Verdaguer, calle
Jacint Verdaguer (30.10.1985)

Illa del municipi de Sant Josep de sa Talaia, situada davant la badia de Portmany, a l'oest d'Eivissa. Amb una llargada de més de 2 km i una altitud màxima de 68 m, és una de les illes més extenses entre les properes a Eivissa i Formentera. A sa Conillera hi ha un dels fars més antics de les Pitiüses, que va ser inaugurat el 19 de novembre de 1857. * * * El carrer de sa Conillera es troba al barri dels Merinals, en una zona de vies urbanes amb predomini de noms d'illes.

Historial toponímic

Conillera (28.11.1990)

Ciutat d'Egipte a la desembocadura del Nil, fundada per Alexandre el Gran el 332 aC davant l'illa de Faros. El seu successor, Ptolemeu Sòter, va fer unir l'illa amb la terra ferma i va construir-hi el gran far d'Alexandria, una de les set meravelles de l'antiguitat. Obrat amb blocs de pedra blanca, feia entre 120 i 130 m d'alçada i de nit era visible fins a 50 km de la costa. Amb la creació de la biblioteca, entre els segles IV i III aC, la ciutat es convertí en el centre cultural més important de l'Orient clàssic. Tanmateix, el 48 aC Cèsar assetjà la ciutat i calà foc a la biblioteca, que Marc Antoni intentà refer uns anys més tard. Alexandria, durant l'època imperial romana, amb més de mig milió d'habitants, va ser la segona capital de l'Imperi. A l'edat mitjana acollí diverses colònies de mercaders mediterranis; així, el 1264 els catalans hi establiren un consolat i van fer d'Alexandria el centre del seu comerç amb l'Orient fins ben entrat el segle XVI.

Historial toponímic

Alexandria (29.4.1998)