2024
| Baldomer, sotsdiaca de Lió, mort l'any 660. La primera casa del carrer de Sant Baldomer, la va construir el 1882 un veí de malnom Picant, de qui el carrer prengué el nom un cop es començava a urbanitzar. Abans de 1913, però, ja era conegut com a carrer de Baldomer, possiblement pel nom d'un pagès que hi conreava la vinya. Va ser Josep Renom, aleshores arquitecte municipal, que en dibuixar els plànols del barri el 1913 hi va incorporar el sant, fins que el 1931 la flamant Segona República retornà la condició laica al ciutadà Baldomer. Per poc temps, però, perquè en acabar la Guerra Civil, el 1939, el sant s'acabà imposant.
|
Historial toponímic
Picant (1885), c.Baldomero (annexat de Sr. Pere el 1904), c.San Baldomero (1913), c.Baldomer (1931)San Baldomero (1.12.1939), calleSant Baldomer (30.10.1985)
| Tuc de Mulleres o Molieres, pic del Pirneu Occidental, de 3.010 m d'altitud. Es troba situat a la Vall d'Aran i és termenal dels municipis de Viella i Bono, a la conca de la Noguera, i Benasc, a la conca de l'Éssera. El vessant est dóna a la vall de Mulleres, on els quatre estanys de Mulleres originen la Noguera Ribagorçana. El carrer de Mulleres es troba a Ca n'Oriac, en una zona amb predomini de noms de muntanyes. |
Historial toponímic
Mulleres (29.12.1955), calleMulleres (30.10.1985)
Ignasi Iglésias i Pujades (Barcelona, 19 d'agost de 1871 - 9 d'octubre de 1928). Dramaturg. Iglésias va estar vinculat al Modernisme i al grup de L'Avenç. Les seves primeres obres van ser molt influïdes pel teatre del dramaturg noruec Henrik Ibsen, que ell ajudà a divulgar a Catalunya. L'èxit no li arribà fins al tombant de segle amb diverses obres estrenades al Romea, com El cor del poble (1902), Els vells (1904) o Les garses (1905), que s'inserien dins el corrent naturalista. Amb l'esclat del Noucentisme va entrar en una crisi estètica que l'allunyà molt temps del teatre. Va reaparèixer el 1926 amb La llar apagada, que li estrenà Enric Borràs, un drama més aburgesat, sense l'esperit rebel que l'havia caracteritzat. El seu enterrament va ser una gran manifestació de dol popular. |
Historial toponímic
General Vives, pasajeIgnasi Iglésias (6.9.1983)
| Jaume II d'Urgell, el Dissortat (Balaguer, 1378/80 - Xàtiva, 1 de juny de 1433). Comte d'Urgell i vescomte d'Àger. Besnét d'Alfons el Benigne. Va ser un dels aspirants a la Corona en morir Martí l'Humà sense descendència.
|
Historial toponímic
Comte d'Urgell (1925), c. delConde de Urgel (27.5.1939), calleComte d'Urgell (30.10.1985)
| Joan Miralles i Orrit (Sabadell, 15 d'octubre de 1903 - 2 de desembre de 1977). Manyà i alcalde. Estudià a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis i treballà de manyà. Membre del Círcol Republicà Federal, el 1934 fou detingut i empresonat al vaixell presó Uruguai per haver donat suport a Lluís Companys quan proclamà l'Estat Català. Va ser alcalde de Sabadell de maig a octubre de 1936. S'exilià a França el 1939 i quan en retornà el 1942 fou novament empresonat i, posteriorment, desterrat a Blanes. |
Historial toponímic
Alcalde Miralles (29.4.1998)
| Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura o Àvila, 28 de maig de 1515 - Alba de Tormes, 4 d'octubre de 1582). Escriptora mística castellana, descendent de jueus conversos, coneguda com Teresa de Jesús o Teresa d'Àvila. Va ser religiosa, fundadora de les carmelites descalces i doctora de l'Església Catòlica. El 1622 el papa Gregori XV la va canonitzar. És autora d'una trentena de poesies líriques de caire religiós, de llengua col·loquial i estil apassionat. Entre les obres de caràcter doctrinal destaquen Camino de perfeción i Moradas del castillo interior. També cal remarcar entre els textos autobiogràfics la Vida i el Libro de fundaciones. El carrer de Santa Teresa va aparèixer el darrer quart del segle XIX, a l'altra banda de la via del ferrocarril i molt a prop de la Cobertera. |
Historial toponímic
Santa Teresa (darrer quart del segle XIX)Emprius (6.1.1937)Santa Teresa (27.5.1939), paseo deSanta Teresa (30.10.1985)
| Pic de Sierra Nevada, a Andalusia, de 3.482 m d'altitud. És el punt més alt de la península Ibèrica. El carrer del Mulhacén es troba situat en una zona amb noms de muntanyes, entre el Torrent del Capellà i la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Mulhacén (29.12.1955), calleMulhacén (30.10.1985)
| Nom donat pels grecs al territori dels ibers, que s'estenia per la façana mediterrània peninsular des dels nord del Pirineu, al riu Erau, fins a l'estret de Gibraltar. Amb el temps va esdevenir sinònim de la Península Ibèrica. |
Historial toponímic
Iberia (1925), ramblaIberia (27.5.1939), rambla deIbèria (30.10.1985)
| Joan Prim i Prats (Reus, 1814 - Madrid, 1870). Comte de Reus i vescomte del Bruc. Militar i polític liberal, fou un dels promotors de la Revolució de 1868. |
Historial toponímic
Comte de Reus (15.3.1883), c. delConde de Reus (27.5.1939), calleComte de Reus (30.10.1985)
Josep Moix i Regàs (Sabadell, 28 d'octubre de 1898 - Praga, 3 de setembre de 1973). Sindicalista i dirigent comunista. Era teixidor d'ofici. Secretari de la Federació Local de Sindicats, durant la Guerra Civil ingressà a les files del PSUC. Va ser alcalde de Sabadell, director general de Treball de la Generalitat i ministre de Treball amb el govern Negrín. El 1939 s'exilià a França i a Mèxic i, finalment, s'instal·là a Praga, on va morir el 1973. Era president del PSUC des de 1956. |
Historial toponímic
Vall d'AranAlcalde Moix (30.10.1985)