PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

El carrer de la Salut es va començar a edificar al segle XVIII sobre el camí que menava a Caldes de Montbui, per això inicialment fou conegut com a carrer de Caldes, però amb la popularització del culte a la Mare de Déu de la Salut, acabà imposant-se el nom actual. La imatge de la Mare de Déu de la Salut, segons la tradició que beu de la llegenda de les verges trobades, fou descoberta per un ermità sota uns matolls al marge de la riera de Canyameres i el 1682 es començà a venerar a l'ermita de Sant Iscle. Quinze anys després, el Consell de Vila acordava fer-hi una processó anual el segon diumenge de maig.

Historial toponímic

Caldes (darrer quart del segle XVIII)
Salut (primer quart del segle XIX)
Virgen de la Salud (24.11.1939), calle
Salut (30.10.1985)

Cim del Pirineu axial, de 2.905 m d'altitud, situat al municipi d'Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà, que separa les valls de la Noguera de Vallferrera i de la Noguera de Tor. El carrer de Monteixo es troba situat al barri de Ca n'Oriac, en una zona amb noms de muntanyes.

Historial toponímic

Monteixo (29.12.1955), calle
Monteixo (30.10.1985)

Domenico Theotokópoulos (Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 7 d'abril de 1614). Pintor.

D'origen cretenc, Theotokópoulos es va establir a Castella, on arribà atret per la possibilitat de treballar en la decoració d'El Escorial. Lluny de les convencions de la cort, a la qual no s'adaptà, trobà un estil absolutament personal, un llenguatge propi en l'allargament de les figures, retorçades i desnaturalitzades, i en l'ús de la llum per exaltar el color i no el volum. El Greco ocupa un lloc particular en la història de la pintura i, més enllà d'escoles i tendències, la seva obra forma part d'una cultura genèricament mediterrània.

El carrer del Greco es troba situat al barri de Can Feu, en una zona de carrerons amb noms de pintors.


Historial toponímic

Greco (29.12.1955), calle
Greco (30.10.1985)

Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, situat al municipi de Premià de Dalt, al límit amb el de Vilassar. El terme de la Cisa és documentat des del 995 i les referències més antigues sobre el santuari daten del 1408. Sabem que, després de diverses contingències històriques, el 1543 el santuari va ser refet, i que el 1713 durant la Guerra de Successió les tropes borbòniques de Felip Vè el van incendiar. El van reconstruir el 1759, amb estil barroc, amb la típica façana amb coronament corbat i damunt la porta, rectangular i motllurada, hi van encabir una fornícula amb la imatge de la verge. Tant l'església com la imatge de la Mare de Déu del segle XIV, que havien quedat molt malmeses el 1936, van ser restaurades després de la guerra. * * * El carrer de la Cisa es troba situat al Poblenou, en una zona de carrers dedicats a santuaris marians.

Historial toponímic

Cisa (29.12.1955), calle
Cisa (30.10.1985)

Josep Garcia-Planas Cladellas (Sabadell, 8 d'agost de 1897 - 20 de març de 1969). Industrial tèxtil.

Vinculat familiarment a la indústria llanera, el 1946 va fundar l'empresa Artextil i va promoure el barri de Nostra Llar, 334 cases per als seus treballadors, en terres de Sant Oleguer. Va dotar el nou barri d'una església parroquial i de dues escoles, una per a nois i una altra per a noies. També hi va construir el pavelló esportiu de l'Artextil i va cedir a l'Ajuntament els terrenys per a edificar-hi el Pavelló Municipal d'Esports i la Pista Municipal d'Atletisme. Entre d'altres distincions, va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat.


Historial toponímic

Garcia-Planas (29.3.2000)

Gai Sal·lusti Crisp (Amitern, 86 aC - Roma, 35 aC). Historiador i polític llatí.

Estudià a Roma i de ben jove aspirà a la carrera política. L'any 46 aC, Cèsar, amic i protector, li atorgà el càrrec de procònsol a l'Àfrica, on sembla que s'enriquí. De retorn a Roma, i amb la mort de Cèsar, Sal·lusti canvià la política per les lletres. Va escriure dues monografies, gairebé biogràfiques, Catilina i Iugurtha, d'una prosa sòbria i elegant, que va esdevenir un model per als futurs historiadors. Va escriure també un llibre d'Històries, que avui s'ha perdut gairebé del tot.




Historial toponímic

Salustio (9.12.1965), calle
Sal·lusti (30.10.1985)

Cim del massís de Sant Llorenç del Munt, al nord de la Mola. Gairebé nu de vegetació i d'aspecte rocallós, presenta un perfil piramidal característic. És el segon punt més elevat de la serra, de 1.056 m, altitud que el converteix en un excel·lent mirador cap al Bages i el Pirineu al nord i cap al Vallès al sud. El carrer del Montcau es troba situat al barri de Ca n'Oriac, en una zona amb noms de muntanyes.

Historial toponímic

Montcau (30.10.1985)

País de l'Europa mediterrània situada al sud de la península balcànica que comprèn també un gran nombre d'illes. Al nord fa frontera amb Albània, Macedònia i Bulgària; a l'est limita amb Turquia i la mar Egea; al sud amb la Mediterrània, i a l'oest amb la mar Jònica. La capital és Atenes, que amb 3.300.000 habitants inclou gairebé un terç de tota la població del país i s'estén per tota l'Àtica. La llengua oficial és el grec, de la gran família de les llengües indoeuropees. La Grècia Antiga és considerada el bressol de la cultura occidental.

Historial toponímic

Grecia (24.11.1955), pasaje
Grècia (30.10.1985)

Marc Tul·li Ciceró (Arpinum, 3 de gener del 106 aC - Formia, 7 de desembre del 43 aC). Orador, escriptor, filòsof i polític llatí. Fou comptat entre els primers advocats de Roma.


Historial toponímic

Cicerón (29.12.1955), calle
Ciceró (30.10.1985)

Ciutat del Sàhara Occidental, agermanada amb Sabadell. Quan el 1976 el Marroc i Mauritània van ocupar el territori del Sàhara Occidental, 175.000 sahrauís van proclamar la República Àrab Sahrauí Democràtica i es van establir en camps de refugiats a Tindurf, una zona del desert algerià, propera a la frontera sahariana. Els camps de refugiats es van repartir en quatre grans assentaments anomenats wilaies, cadascun dels quals consta de cinc o sis nuclis de població format per khaimes i construccions de fang, són les daires, unitats territorials que porten noms de ciutats saharianes ocupades pel Marroc. L'Argub, nom d'una ciutat sahariana de la costa atlàntica, és també un dels vuit nuclis de població que formen la daira de Dakhla.

Historial toponímic

Argub (31.5.2000)