PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

2024

Ciutat i capital d'Hongria, a la riba del Danubi. * * * El carrer de Budapest es troba situat a Can Llong, barri en què els vials porten noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Budapest (24.9.1997)

Poble de la província de Granada, a la demarcació judicial de Guadix, de 1.254 habitants (2005). El nom del poble s'originà en el capità general Pedro Martínez que va ser el primer a edificar casa a l'actual municipi. Molts veïns de Torre-romeu són originaris d'aquesta població andalusa, arribats a Sabadell amb les onades migratòries dels anys 50 i 60 del segle passat, o bé en són els descendents.

Historial toponímic

Pedro Martínez (12.5.2006)

Advocació mariana de la ciutat de Madrid, que data de finals del segle XVIII. L'advocació s'originà en una quadre de la verge de la Soledat trobat per uns nens que jugaven al carrer de la Paloma. Una veïna el va recuperar i el va col·locar al portal de casa seva, des d'on es va difondre la devoció a la verge trobada, que anomenaren de la Paloma pel nom del carrer on es venerava.

Historial toponímic

Virgen de la Paloma (annexat de Barberà. 1959), c.
Verge de la Paloma (30.10.1985)

Municipi i capital de la Baixa Cerdanya. Vegeu: carrer de Puigcerdà.

Historial toponímic

Puigcerdà, ptge. de
Puigcerdá (27.5.1939), pasaje
Puigcerdà (30.10.1985)

Mark Twain, pseudònim de Samuel Langhorne Clemens (Florida, Missouri, 1835 - Redding, Connecticut,1910). Novel·lista i escriptor satíric nord-americà. Treballà com a tipògraf, pilot de vaixells de vapor, periodista i conferenciant. Va escriure diversos llibres de viatges: "Innocents abroad" (1869), que el va fer popular, "A tramp abroad" (1880) i "Life on the Mississippi" (1883). Però sobretot és conegut per les seves novel·les basades en records d'infància i joventut: "Les aventures de Tom Sawyer" (1876), que Josep Carner va traduir el 1918, i "Les aventures de Huckleberry Finn" (1884).

Historial toponímic

Mark Twain (25.3.1987)

Alexander Fleming (Lochfield, Escòcia, 6 d'agost de 1881- Londres, 11 de març de 1955). Metge bacteriòleg escocès, que el 1945 va rebre el premi Nobel de medicina i fisiologia pel descobriment de les propietats bactericides de la penicil·lina.

Va estudiar medicina a Saint Mary's Medical School de Londres, on es va graduar el 1908. En aquest mateix centre va treballar com a metge microbiòleg i hi va ser nomenat professor. Al final de la Primera Guerra Mundial, preocupat per la gran mortaldat provocada per la infecció de les ferides de guerra, va intensificar la recerca d'un nou antisèptic; és així com va descobrir primer el lisozim, un enzim antibacterià, i després, el setembre de 1928, la penicil·lina, un fong que inhibia el creixement bacterià. Un cop purificada i sintetitzada, la penicil·lina fou de gran utilitat durant la Segona Guerra Mundial i aviat es distribuí comercialment per a tota la població. El descobriment de Fleming va significar un canvi radical en la medicina moderna i el salvament de milions de vides gràcies a la generalització de la teràpia amb antibiòtics.


Historial toponímic

Fleming (9.12.1965), paseo
Fleming (30.10.1985)

Bonaventura Brutau i Estop (Sabadell, 16 de juliol de 1817 - 16 de novembre de 1878). Industrial tèxtil cotoner.

Va començar com a jornaler i acabà sent un dels principals fabricants de la ciutat. Peoner de la indústria tèxtil sabadellenca del segle XIX, va ser un dels primers a introduir els telers mecànics a la pròpia indústria. Brutau començà les activitats fabrils al Vapor Gran del carrer de Sant Pau amb la producció de teixits de cotó, però el creixement de l'empresa l'obligà a buscar un nou emplaçament per desenvolupar les seves activitats. Així, el 1856 es traslladà a l'anomenat Hort d'en Palà, al carrer de Sant Oleguer, cantonada Bosch i Cardellach, on construí el Vapor Brutau, amb filatura, teixit i acabats, que esdevingué una de les indústries més potents de la nostra ciutat, tant per nombre de treballadors com per producció i prestigi industrial. L'expansió de l'empresa el dugué a instal·lar una filatura de cotó en un poblet proper a Girona, on fins i tot residí uns quants anys.

El setembre de 1884, l'ajuntament que presidia Joan Vivé va acordar donar el nom de Brutau a un carrer de la ciutat.


Historial toponímic

Brutau (tram est, 4.9.1884), c. de
Brutau (tram oest, 9.6.1910), c. de
Brutau (27.5.1939), calle
Brutau (30.10.1985)

Ciutat d'Andalusia, de la província de Granada, a la riba esquerra del Genil. Molts veïns de Torre-romeu són originaris d'aquesta localitat andalusa, arribats a Sabadell amb les onades migratòries de la dècada dels 50 i dels 60 del segle passat, o bé en són els descendents.

Historial toponímic

Loja (12.5.2006)

República d'Amèrica del Sud, que limita amb l'Oceà Atlàntic i el mar de les Antilles al nord, a l'est amb la República de Guyana, al sud amb el Brasil i a l'oest amb Colòmbia. La capital republicana és Caracas i el castellà és l'idioma oficial al costat de més de trenta llengües ameríndies. Veneçuela va ser descoberta en el tercer viatge de Colom a Amèrica el 1498 i el 1522 s'hi va fundar un dels primers emplaçaments espanyols en terres americanes. Sota el lideratge de Simón Bolívar, Veneçuela el 1820 aconseguí la independència de la corona espanyola i entre 1821 i 1830 va formar part de la República de la Gran Colòmbia, el somni bolivarià de crear una gran república americana amb Veneçuela, Nova Granada i Equador, que va fracassar. * * * La plaça de Veneçuela es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb noms de països americans.

Historial toponímic

Venezuela (10.6.1972), plaza
Veneçuela (30.10.1985)

Municipi i capital de la Baixa Cerdanya i centre històric de tota la comarca. Va ser fundat pel rei Alfons I el 1177-78 damunt el puig o mont Cerdà, on ja hi havia una fortalesa a finals del segle XI, per la seva situació estratègica que dominava la vall del Segre. Va tenir un creixement ràpid i aviat gaudí de carta de població, que obligava a construir muralles, i del favor de la reialesa. El carrer de Puigcerdà es va formar durant el darrer quart del segle XIX i rebé el nom en memòria de la resistència de la capital cerdana en la guerra contra els carlins, segons l'acord municipal del 22 d'octubre de 1874.

Historial toponímic

Puigcerdà (27.10.1874), c. de
Puigcerdá (27.5.1939), calle
Puigcerdà (30.10.1985)