2024

Magí Colet i Mateu (Vila-rodona, 30 d'octubre de 1909 - Sabadell, 25 de desembre de 1978). Pedagog.

Va fer els estudis primaris a Vila-rodona, però molt jove encara es traslladà amb la família a Sant Just Desvern, on començà a treballar en el ram de la metal·lúrgia i va arribar a ser un bon torner. Va ser, de més, un lector apassionat i un bon estudiós de la història de Catalunya.

Amb Daniel Cardona va fundar el Partit Radical Nacionalista Nosaltres Sols i més endavant milità a Estat Català. Durant la República va formar part del departament d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya, on coincidí amb Josep Tramunt, amb qui anys més tard es retrobarien "desterrats" a Sabadell. El 1939 es va haver d'exiliar a França i passà per diversos camps de concentració. De França estant, Colet s'incorporà a la Resistència Francesa contra els nazis i va participar en l'acció contra el franquisme amb l'ocupació de la Vall d'Aran.

Quan va tornar el 1946 es va establir a Sabadell, on va compaginar la feina de responsable d'un magatzem de material elèctric, al carrer de la Borriana, amb l'ensenyament del català. Va ser un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya i d'Òmnium Cultural i un lluitador per la democràcia i les llibertats del nostre país.

Fernão de Magalhães (Porto, 1480 - Mactán, Filipines, 27 d'abril de 1521). Navegant portuguès.

Proposà al rei d'Espanya una expedició per arribar a les Moluques (Indonèsia) seguint la ruta occidental, perquè l'oriental, la Ruta de les Espècies, era monopoli portuguès. El 1519 sortí de Sevilla, recalà al Brasil i va continuar cap al sud fins a descobrir l'estret que avui porta el seu nom. Al cap de 38 dies de travessia va arribar a mar obert, creuà el Pacífic i el març del 1521 atracà a les Filipines, on ja havia estat anteriorment, de manera que va ser el primer home a fer la volta al món. Magallanes morí a Mactán, en un enfrontament amb els indígenes, però l'expedició continuà el viatge sota el comandament d'Elcano, que arribà a Sevilla el setembre de 1522, tres anys després d'haver-ne sortit.

Feliu Pla i Formosa (Sabadell, 1 d'agost de 1893 - Teheran, 2 de juny de 1955). Professor mercantil.

Acabat l'ensenyament primari als Escolapis, als catorze anys la família l'envià a estudiar a Londres i a Suïssa. De tornada va seguir estudis mercantils i, un cop superats, se n'anà a les Filipines a treballar amb el seu pare, que hi tenia negocis d'exportació de tabac. Viatger infatigable, aprengué diverses llengües, anglès, francès, alemany, italià i tagal. La Guerra Civil el soprengué a Madrid, on fou detingut i empresonat pels republicans, que li demanaren que fes d'intèrpret de les Brigades Internacionals. Pla s'hi negà i fou jutjat i condemnat a mort, pena que li fou commutada per treballs forçats en la construcció del ferrocarril de la província de Madrid. Acabada la guerra, retornà a Sabadell i va fer de professor d'anglès a l'Escola Industrial. Pla, que era cunyat de l'alcalde Josep M. Marcet, va ser nomenat delegat comarcal del Sindicat Vertical. Aviat, però, fou comissionat a Teheran per obrir nous mercats per a la indústria tèxil i la metal·lúrgia sabadellenca. Durant els anys d'estada a la capital iraniana enviava unes cròniques de la ciutat que publicava al diari Sabadell. Va morir el 1955 a Teheran, en un accident de trànsit quan el taxi en què vitajava va xocar contra un autobús.