2024
| La Valira és un riu pirinenc, afluent del Segre, que és el gran col·lector de les aigües d'Andorra. El constitueixen dos corrents principals, la Valira d'Encamp i la Valira d'Ordino, que s'uneixen entre les Escaldes-Engordany i Andorra la Vella; després d'aquest aiguabarreig, la Valira és anomenada també Gran Valira i desguassa per la dreta al Segre més avall de la Seu d'Urgell, passat Castellciutat. La Valira d'Ordino, dita també del Nord o de la Maçana, o més pròpiament ribera d'Ordino, neix amb el nom de torrent de Fontblanca al puig de Siguer, a la parròquia d'Ordino. |
Historial toponímic
Valira Baja (24.11.1955), calleValira Baixa (30.10.1985)
| Carrer d'accés a Can Deu, entrada simbòlica a un bosc amb diverses varietats d'espècies arbòries i arbustives que donen nom a les places i als carrers del barri. |
Historial toponímic
Portal de la Floresta (8.10.1970)
| Albert Luthuli (Bulawayo, Rhodèsia, 1898 - Stanger, Natal, 21 de juliol de 1967). Premi Nobel de la Pau. Professor i polític sud-africà, elegit cap d'una tribu zulú. El 1946 es va unir al Congrés Nacional Africà i liderà el moviment de lluita contra l'apartheid. Reiteradament empresonat, el 1960 va rebre el Premi Nobel de la Pau per la seva lluita no violenta contra la política de segregació. Morí a Sud-àfrica, atropellat per un tren, en circumstàncies poc clares. El carrer de Luthuli es troba a Castellarnau, barri en què la majoria de carrers porten noms de persones que s'han significat per la lluita a favor de la pau, la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Luthuli (25.3.1987)
| Felip Benessat i Bayés (Sant Julià de Vilatorta, 2 de maig de 1815 - Sabadell, 29 d'abril de 1877), conegut com l'apotecari del Pou, fou farmacèutic, químic, taxidermista i sacerdot. Quan va morir el seu pare, la família abandonà la casa pairal de can Solà, al terme de Sant Julià de Vilatorta, i s'instal·là a Vic, on Benessat inicià els estudis de Farmàcia. Es llicencià el 1841 i aquest mateix any va obrir un laboratori de química a la capital osonenca. Més endavant, morta la seva mare i sense altres lligams familiars a la Plana, s'establí a Sabadell, on va obrir una farmàcia a la plaça Major, a casa del seu germà Ramon. A part de la química i la farmàcia, es dedicà també a la taxidèrmia. De les seves mans van sortir exemplars de més de 500 espècies destinats a col·leccions públiques i privades, que va dissecar amb procediments de creació pròpia. Com a farmacèutic va ser un dels primers a produir cloroform a gran escala i va idear un procediment per a l'obtenció aigües minerals artificials, que donà lloc a una pròspera indústria a la nostra ciutat. El 1851, quan l'escassa il·luminació urbana depenia dels tradicionals fanals d'oli, Benessat va aconseguir encendre tres fanals davant de casa seva amb el gas que va obtenir de residus tèxtils de llana. Esperonat per la troballa, l'any següent, amb l'enginyer Ridehart i el barceloní Francesc Prats, va muntar una fàbrica de gas que va fer possible la instauració del nou sistema d'enllumenat als carrers de Sabadell, sistema que només era a l'abast de les grans ciutats com Barcelona. Benessat mai no acceptà distincions ni càrrecs públics i el 1863 entrà al seminari de Barcelona per ser ordenat sacerdot. Des d'aleshores s'instal·là a la Casa de Beneficència, que ell mateix havia contribuït a fundar, com a simple capellà i infermer major, fins que hi morí el 1878. L'any 1886, l'ajuntament que presidia Jaume Molins va acordar donar el nom de Felip Benessat a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
Felip Benessat (1886)Benesat (27.5.1939), calleBenessat, calleFelip Benessat (30.10.1985)
| Carrer obert en terrenys d'una antiga bòbila, entre la carretera de Terrassa i el camí de can Gambús. |
Historial toponímic
Bóvila, calleBòbila (30.10.1985)
Maria Teresa Gavarró i Castelltort (Igualada, 25 d'agost de 1915 - Sabadell, 16 de juliol de 1986). Pedagoga. Després de cursar l'ensenyament primari a Igualada, se n'anà a estudiar a l'Escola Suïssa de Barcelona, d'on sortí als 17 anys amb el títol de Mestra de Primera Ensenyança. El 1940, l'obtenció d'una plaça provisional de mestra la portà a Sabadell, on estigué molts anys exercint el magisteri a l'escola pública de la Creu Alta, a l'escola Carme Tronchoni i al col·legi Sallarès i Pla. A part de l'activitat docent, M. Teresa Gavarró es llicencià en Història i Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona i va participar en moltes activitats socials de la ciutat; va ser membre de la Delegació de la Protecció de Menors, de la Junta Municipal d'Ensenyament, de l'Associació per la Lluita contra el Càncer, de l'Escola d'Infermeres Epione, de la delegació local de la Creu Roja; va ser també vocal d'Acció Social, consellera de l'Obra Social de la Caixa d'Estalvis de Sabadell i membre de la Fundació Bosch i Cardellach i de Càritas. A les múltiples activitats que portà a terme, s'hi ha d'afegir la publicació dels estudis: Opcions professionals femenines a Sabadell, Notes d'història de la professió d'infermera i Servei Social de Grup. Cal recordar, encara, que va ser la primera alumna de l'Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa i que en graduar-se passà immediatament a ser-ne professora. El 1983, l'Ajuntament de Sabadell la nomenà filla adoptiva de la ciutat. |
Historial toponímic
Maria Teresa Gavarró (1.12.2006)
| La Valira és un riu pirinenc, afluent del Segre, que és el gran col·lector de les aigües d'Andorra. És format per dos corrents principals, la Valira d'Encamp i la Valira d'Ordino, que s'uneixen entre les Escaldes-Engordany i Andorra la Vella; després d'aquest aiguabarreig la Valira s'anomena també Gran Valira i desaigua per la dreta al Segre més avall de la Seu d'Urgell, passat Castellciutat. La Valira d'Encamp, dita també d'Orient, de Canillo o de Soldeu i impròpiament anomenada Valira Alta, és el curs alt del riu, que neix al circ de Pessons, dins el terme d'Encamp. |
Historial toponímic
Valira Alta (24.11.1955), calleValira Alta (30.10.1985)
| Carrer que donava accés al pont que salvava el pas de la Riereta. Va ser projectat el 1876 i va desaparèixer amb la urbanització de l'av. de Francesc Macià, els anys vuitanta del segle passat. L'actual carrer del Pont és a ponent de l'avinguda i una mica més avall de l'històric pont de la Riereta. |
Historial toponímic
Puente (agregat de St. Pere el 1904), callePont (30.10.1985)
Martin Luther King (Atlanta, 15 de gener de 1929 - Memphis, 4 d'abril de 1968). Pacifista. Llicenciat en teologia i estudiós del pensament de Gandhi, va ser líder del moviment d'alliberament pacífic dels negres dels EUA i premi Nobel de la Pau el 1964. Morí assassinat a Memphis el 1968. El carrer de Luither King es troba a Castellarnau, barri en què la majoria de vials porten noms de persones que han esdevingut símbols de la lluita per la pau, la llibertat i la dignitat humanes. |
Historial toponímic
Luther King (25.3.1987)
| Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro (Casdemiro, Galícia, 8 d'octubre de 1676 - Oviedo, 26 de setembre de 1764). Escriptor i erudit gallec. Feijoo fou monjo benedictí i professor de teologia a la universitat d'Oviedo. Juntament amb el valencià Gregorio Mayans, és la figura més destacada de la primera Il·lustració espanyola. És considerat el primer assagista de la literatura castellana. S'anomenava a si mateix «ciutadà lliure de la república de les lletres», tot i que sotmetia totes les opinions a l'ortodòxia catòlica. Escrivia amb un estil planer i atractiu, lliure dels jocs d'enginy de l'època postbarroca que ell abominava. Va defensar la igualtat de l'home i de la dona. Les seves obres van despertar curiositat, ja que es van traduir al francès, l'anglès, l'italià i l'alemany. |
Historial toponímic
Feijoo (1955), calleFeijoo (30.10.1985)